Montserrat: Camí dels Plecs del Llibre - Cresta dels Plecs del Llibre - Ascens i descens per la Canal Roja Superior
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.71 mi
- Elevation gain
- 2,431 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,431 ft
- Max elevation
- 3,603 ft
- TrailRank
- 55
- Min elevation
- 1,538 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 56 minutes
- Coordinates
- 1269
- Uploaded
- December 23, 2023
- Recorded
- December 2023
near Collbató, Catalunya (España)
Viewed 250 times, downloaded 12 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta electritzant i sensacional a Montserrat, que combina escalada, grimpades, desgrimpades, ràpels, una cresta amb un estimball esfereïdor a banda i banda, una canal intrèpida i unes vistes sensacionals.
La ruta travessa la Cresta dels Plecs del Llibre, on corona 5 dels 6 cims dels Plecs del Llibre:
- Plec de la Martina
- Plec d'en Manolo
- Plec d'en Ballart
- Plec de l'Ignasi
- Plec Estret
La ruta també recorre de pujada i de baixada la intrèpida i solitària Canal Roja Superior, una canal molt tècnica i molt divertida que es troba entre el Montgròs i la Rampa de l'Esfinx.
En sentit ascendent, el repte d'aquesta canal és que la paret esquerra (oest) està inclinada cap a la dreta (est), fet que dificulta pujar per oposició.
El descens amb ràpel per la Canal Roja Superior és també tècnic, precisament perquè la paret de la Rampa de l'Esfinx està inclinada. Segons el meu parer, la millor forma de baixar aquesta canal amb ràpel és posant una mà sobre la paret inclinada, els peus a l'altra paret (fent oposició mà-peus) i utilitzar l'altra mà per anar deixant corda.
En definitiva, es tracta d’una ruta pels amants de l’aventura i de les emocions fortes. Esperem que la gaudeixis tant com nosaltres.
___________________________
BREU RESSENYA:
Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova. Resseguim senders i corriols fins enllaçar amb el Camí dels Francesos. Ascendim pel Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajaguda, des d'on tirem avall per un corriol per anar a trobar el Torrent de Migdia. Resseguim el torrent uns pocs metres avall i ens desviem aviat per un corriol a la dreta per enfilar el Camí dels Plecs del Llibre. Ascendim per diverses plaques de conglomerat fins arribar al peu del Montgròson fem un flanqueig en direcció est per plantar-nos sota els Plecs del Llibre. Escalem sense dificultat per una placa de conglomerat de grau IV fins arribar al Coll entre el Montgròs i els Plecs del Llibre. Grimpem al Plec de la Martina, al Plec d'en Manolo i al Plec d'en Ballart. Davallem rapelant fins el coll entre el Plec d'en Ballart i el Plec de l'Ignasi. Grimpem al Plec de l'Ignasi i baixem fins el Plec Estret. Tornem per on hem vingut, fent un curt tram d'escalada de grau V per ascendir al Plec d'en Ballart i fent un flanqueig exposat al Plec de la Martina. Fem un ràpel per la placa de roca per on hem pujat inicialment i resseguim el peu del Montgròs en direcció est per camí poc fressat fins que arribem a la Canal Roja Superior. Grimpem per la canal i gaudim de les vistes des del peu de l’Esfinx del Montgròs. Davallem per la Canal Roja Superior, fent múltiples desgrimpades i dos ràpels, fins que enllacem amb el Camí del Serrat de la Palomera. El camí mena a una pista que, després de passar davant de l'Ermita de la Mare de Déu de la Font i Can Jorba, ens duu al punt on hem aparcat el vehicle.
___________________________
A TENIR PRESENT:
Les parts més difícils de la ruta són:
- L'ascensió per una placa de rocam al coll situat entre el Montgròs i el Plec de la Martina, de grau IV. Hi ha una reunió dalt de tot (mailló a una corda lligada a un arbre), però no hi ha parabolts entremig
- L'ascensió (anada) i el flanqueig (tornada) al Plec de la Martina
- L'ascensió (tornada) al Plec d'en Ballart, de grau V. És una grimpada curta, però molt vertical
- L'ascensió per la Canal Roja Superior, de grau IV
- Els dos ràpels per la Canal Roja Superior, molt tècnics
- Una desgrimpada (si no es vol fer ràpel) per la Canal Roja Superior
Només hem utilitzat peus de gat en els Plecs del Llibre.
No hem utilitzat peus de gat en l'ascensió a la Canal Roja Superior.
Com que hi ha trams on cal dur peus de gat, he qualificat la ruta de "Escalada".
Com que els ascensos i descensos són de dificultat moderada per a un escalador, he seleccionat grau de dificultat "Moderat".
Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats a l'escalada, canals montserratines i a grimpades. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.
Abstenir-se si es té vertigen.
___________________________
EQUIPAMENT:
Cal anar equipat amb material d'escalada i ràpel: talabard, vuit o revers, assegurador, bagues, mosquetons, cintes exprés, peus de gat, casc i guants.
Nosaltres hem utilitzat una corda de 60 metres.
___________________________
VARIACIONS:
Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar l'ascens i el descens per la Canal Roja Superior.
___________________________
RESSENYA DETALLADA:
La ruta es divideix en dues parts:
1) Cresta dels Plecs del Llibre
2) Ascens i descens per la Canal Roja Superior
1) Cresta dels Plecs del Llibre
Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova. Enfilem una pista amunt en direcció nord que voreja els conreus de la vinya Nova i en pocs metres girem a l'esquerra en direcció oest per un sender fressat.
El sender voreja el restaurant i supera un parell de canals, apropant-se progressivament a una pista forestal.
Enlloc de prendre la pista anem per un corriol poc visible a la dreta, que en uns metres desemboca en un sender senyalitzat amb marques grogues.
Resseguim el sender fins que enllacem amb el Camí dels Francesos, que remuntem durant una bona estona, fent nombroses giragonses.
El camí mena al Coll de l'Ajaguda, on ja gaudim de les primeres vistes de l'imponent Montgròs i els singulars Plecs del Llibre.
Tirem avall per un corriol que desemboca al Torrent de Migdia. Allí girem a l'esquerra i davallem torrent avall uns pocs metres, però ben aviat prenem un corriol a la dreta, indicat amb una fita. Iniciem així el recorregut del Camí dels Plecs del Llibre.
Ascendim per una placa de conglomerat al peu de La Cajoleta i després anem alternant trams de pujada per conglomerat amb curts trams arbrats fins que arribem al peu del Montgròs.
Allà fem un flanqueig per sota de la placa de conglomerat inclinada que separa el Montgròs del primer dels Plecs del Llibre, el Plec de la Martina.
Escalem per la placa de conglomerat de grau IV, sense trobar parabolts ni spits on col·locar cintes exprés. Per tant, ens assegurem posant una baga i una cinta exprés a una savina intermèdia.
La roca és bona i les preses són abundants, de forma que escalem sense dificultat.
Arribem així al Coll entre el Montgròs i els Plecs del Llibre, amb unes vistes espectaculars al nord i al sud. Aquí és on ens adonem de l'espectacular estimball que hi ha tant a la cara nord com a la cara sud dels Plecs del Llibre.
Tot seguit, iniciem l'ascens al Plec de la Martina, la primera de les 6 agulles que conformen la cresta dels Plecs del Llibre. Per pujar-hi, tenim dues opcions: fer un flanqueig exposat de grau II per la cara nord o pujar directament al cim per la cara oest, aprofitant un petit arbre (grau III). Nosaltres hem decidit seguir la via directa i hem pujat al cim grimpant i aprofitant l'arbre per impulsar-nos en el darrer tram.
Un cop al cim, gaudim de la panoràmica sensacional, amb un estimball esfereïdor al vessant nord i al vessant sud.
Davallem sense dificultat (grau II-) pel vessant est del Plec de la Martina en direcció al coll entre el Plec de la Martina i el Plec d'en Manolo. Un cop al coll, grimpem fins el cim del Plec d'en Manolo sense dificultat. Es tracta d'una grimpada de grau II amb bones preses.
Tirem avall pel vessant est del Plec d'en Manolo, desgrimpant amb cura però sense gaire dificultat, fins plantar-nos al coll que separa aquest plec del Plec d'en Ballart. Fem una curta i senzilla grimpada de grau II i coronem el Plec d'en Ballart.
El vessant est del Plec d'en Ballart té un pendent creixent i el tram final de 3 metres és molt vertical, per tant, cal muntar un ràpel per baixar. Muntem el ràpel a una alzina que es troba al collet entre el Plec d'en Ballart i el Plec d'en Manolo.
Baixem fent ràpel sense dificultat i no recollim la corda, perquè la farem servir per assegurar-nos a la tornada.
Continuem avançant per la cresta grimpant pel rocam amb bones preses i sense dificultat (grau III) per coronar el Plec de l'Ignasi.
Un cop al cim, només hem de baixar caminant fins el Plec Estret, el plec més petit de tots els Plecs del Llibre. Davant nostre s'alça el Plec Superior, el plec més occidental de tots. Aquest plec és molt difícil d'escalar des d'aquí, per la qual cosa ens aturem al Plec Estret i gaudim de les sensacionals vistes i l'esfereïdor estimball que cau a banda i banda.
Retornem per on hem vingut, grimpant al Plec de l'Ignasi pel vessant est i desgrimpant-hi pel vessant oest.
Ens plantem així al peu del Plec d'en Ballart, on cau la corda que hem utilitzat per fer un ràpel. Utilitzem la corda per assegurar-nos. Escalem els primers 3 metres, molt verticals i amb preses escasses, de grau V. I després caminem amunt fins el cim.
Un cop al cim del Plec d'en Ballart, desgrimpem fins el coll que el separa del Plec d'en Manolo, i assegurem a l'altre company aprofitant l'alzina on hem muntat el ràpel.
Pugem caminat fins el Plec d'en Manolo, desgrimpem i pugem fins el Plec de la Martina. En lloc de baixar per on havíem pujat, fem un flanqueig senzill però exposat pel cantó nord del plec, fins arribar al coll que separa els Plecs del Llibre del Montgròs.
Muntem un ràpel de 30 metres per la placa de roca per on hem pujat inicialment, baixem sense dificultat i finalitzem així la travessa de la Cresta dels Plecs del Llibre. Una travessa fascinant.
2) Ascens i descens per la Canal Roja Superior
Un cop al peu de la placa inclinada, iniciem el recorregut que ressegueix el peu del Montgròs en direcció oest, alternant trams de rocam amb trams de camí poc fressat, obert per escaladors. En alguns punts hem d'apartar la vegetació amb les mans per passar.
Una alternativa més fàcil és davallar uns metres pel conglomerat i aleshores resseguir a certa distància el peu del Montgròs. Aquest camí és menys aventurer però més ràpid i senzill.
Arribem així a la Canal Roja Superior, en el punt on s'ajunten les immenses masses de roca de la Rampa de l'Esfinx i el Montgròs.
Fem unes senzilles grimpadetes inicials per un tram arbrat de la canal i arribem ben aviat a l'espectacular inici del tram de la canal sense gairebé vegetació.
El repte d'aquesta ascensió és que la roca rellisca en alguns trams i que la paret esquerra (oest) està inclinada cap a la dreta (est), fet que dificulta pujar per oposició.
Una tècnica per pujar és fent oposició amb el braç esquerra contra la paret esquerra i els dos peus contra la paret dreta. Però en alguns moments cal combinar aquesta tècnica amb:
- fer oposició posant peu esquerra contra una paret esquerra i peu dret contra paret dreta
- grimpar pel conglomerat
- agafar-se dels pocs arbres que trobem per la canal.
És una ascensió tècnica i desafiant, però alhora molt aventurera i divertida.
Quan superem la part de la canal amb menys vegetació i ens trobem amb una zona amb vegetació, ens desviem a la dreta, grimpem per la placa de roca i al cap d'uns metres tornem a la canal, ara ja transitable sense necessitat de grimpar.
Ascendim per la canal caminant amb fort pendent, aprofitant els troncs dels arbres i algunes arrels per progressar, i fent també alguna grimpadeta per roques.
Al cap d'una estona arribem al camí que envolta la Roca Plana dels Llamps i que es dirigeix al Coll del Montgròs, però en lloc d'anar cap a la dreta (est), anem cap a l'esquerra per dirigir-nos al peu de l'Esfinx del Montgròs. Les vistes des d'aquí de la zona de Frares i d'Agulles són sensacionals.
Tot seguit, tornem a la Canal Roja Superior i iniciem el descens, primer pel tram arbrat de la canal, vigilant de no relliscar en els punts més descomposts i frenant-nos amb els troncs dels arbres.
Quan s'acaba la vegetació, desgrimpem uns pocs metres i muntem el primer ràpel, d'uns 12 m, al tronc d'un arbre. És un ràpel molt tècnic, perquè la paret de la Rampa de l'Esfinx està inclinada. Segons el meu parer, la millor forma de baixar és posant una mà sobre la paret inclinada, els peus a l'altra paret (fent oposició mà-peus) i utilitzar l'altra mà per anar deixant corda.
Un cop superat el primer ràpel muntem el segon ràpel, de 30 m, al tronc d'una alzina. Recomano passar la corda per l'alzina cap al mig del tronc, en lloc de a la base del tronc, perquè així tindrem un millor angle de descens.
Novament, en aquest segon ràpel, convé fer oposició mà-peus, fins que arribem a un tram on la inclinació de la placa del Montgròs ens permet baixar sense haver de posar una mà sobre la paret oposada.
Un cop superats els dos ràpels, entrem en un nou tram de la Canal Roja Superior, caracteritzat per ser més obert, menys costerut i amb més vegetació. Anem avall fent desgrimpades, baixant de cul per algun tobogan, apartant branques o esquivant-les, fins que arribem a un ressalt on la canal cau abruptament uns 3 metres.
Aquest ressalt es pot desgrimpar o rapelar aprofitant un arbre situat més amunt. Nosaltres hem decidit desgrimpant-lo, agafant-nos amb força amb els braços a una roca encastada a la canal, i deixant caure els peus fins que toquen el terra de la canal.
Continuem avall, superant un curt malpàs seguit d'una desgrimpada per una placa curta però una mica llisa i amb poques preses.
Fem una desgrimpada per oposició entre parets blanquejades i allisades per la força de l'aigua, i poc després travessem un bonic pas entre blocs de roca.
Poc després arribem al punt on el Camí del Cabrit creua la Canal Roja. Aquí sortim de la canal tot enfilant el corriol de la dreta, que va ascendint fins arribar a una nova bifurcació on prenem el corriol de l'esquerra, senyalitzat amb un pal indicador com el Camí del Serrat de la Palomera.
Després d'uns 500 metres, arribem a un mirador amb una grossa fita als peus. Aquí prenem una drecera avall fins que enllacem de nou amb el camí del Serrat de la Palomera, on retrobem marques vermelles.
Allà on el camí acaba, enllacem amb una pista forestal que resseguim en direcció est.
Passem per davant de l'Ermita de la Mare de Déu de la Font i de la masia de Can Jorba, on els monjos de Montserrat van amagar la Moreneta en temps de la Guerra del Francès.
Continuem per la pista forestal, prenem una drecera pel marge d'un oliverar, i arribem al restaurant de la Vinya Nova, al costat del qual hem aparcat el vehicle.
La ruta travessa la Cresta dels Plecs del Llibre, on corona 5 dels 6 cims dels Plecs del Llibre:
- Plec de la Martina
- Plec d'en Manolo
- Plec d'en Ballart
- Plec de l'Ignasi
- Plec Estret
La ruta també recorre de pujada i de baixada la intrèpida i solitària Canal Roja Superior, una canal molt tècnica i molt divertida que es troba entre el Montgròs i la Rampa de l'Esfinx.
En sentit ascendent, el repte d'aquesta canal és que la paret esquerra (oest) està inclinada cap a la dreta (est), fet que dificulta pujar per oposició.
El descens amb ràpel per la Canal Roja Superior és també tècnic, precisament perquè la paret de la Rampa de l'Esfinx està inclinada. Segons el meu parer, la millor forma de baixar aquesta canal amb ràpel és posant una mà sobre la paret inclinada, els peus a l'altra paret (fent oposició mà-peus) i utilitzar l'altra mà per anar deixant corda.
En definitiva, es tracta d’una ruta pels amants de l’aventura i de les emocions fortes. Esperem que la gaudeixis tant com nosaltres.
___________________________
BREU RESSENYA:
Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova. Resseguim senders i corriols fins enllaçar amb el Camí dels Francesos. Ascendim pel Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajaguda, des d'on tirem avall per un corriol per anar a trobar el Torrent de Migdia. Resseguim el torrent uns pocs metres avall i ens desviem aviat per un corriol a la dreta per enfilar el Camí dels Plecs del Llibre. Ascendim per diverses plaques de conglomerat fins arribar al peu del Montgròson fem un flanqueig en direcció est per plantar-nos sota els Plecs del Llibre. Escalem sense dificultat per una placa de conglomerat de grau IV fins arribar al Coll entre el Montgròs i els Plecs del Llibre. Grimpem al Plec de la Martina, al Plec d'en Manolo i al Plec d'en Ballart. Davallem rapelant fins el coll entre el Plec d'en Ballart i el Plec de l'Ignasi. Grimpem al Plec de l'Ignasi i baixem fins el Plec Estret. Tornem per on hem vingut, fent un curt tram d'escalada de grau V per ascendir al Plec d'en Ballart i fent un flanqueig exposat al Plec de la Martina. Fem un ràpel per la placa de roca per on hem pujat inicialment i resseguim el peu del Montgròs en direcció est per camí poc fressat fins que arribem a la Canal Roja Superior. Grimpem per la canal i gaudim de les vistes des del peu de l’Esfinx del Montgròs. Davallem per la Canal Roja Superior, fent múltiples desgrimpades i dos ràpels, fins que enllacem amb el Camí del Serrat de la Palomera. El camí mena a una pista que, després de passar davant de l'Ermita de la Mare de Déu de la Font i Can Jorba, ens duu al punt on hem aparcat el vehicle.
___________________________
A TENIR PRESENT:
Les parts més difícils de la ruta són:
- L'ascensió per una placa de rocam al coll situat entre el Montgròs i el Plec de la Martina, de grau IV. Hi ha una reunió dalt de tot (mailló a una corda lligada a un arbre), però no hi ha parabolts entremig
- L'ascensió (anada) i el flanqueig (tornada) al Plec de la Martina
- L'ascensió (tornada) al Plec d'en Ballart, de grau V. És una grimpada curta, però molt vertical
- L'ascensió per la Canal Roja Superior, de grau IV
- Els dos ràpels per la Canal Roja Superior, molt tècnics
- Una desgrimpada (si no es vol fer ràpel) per la Canal Roja Superior
Només hem utilitzat peus de gat en els Plecs del Llibre.
No hem utilitzat peus de gat en l'ascensió a la Canal Roja Superior.
Com que hi ha trams on cal dur peus de gat, he qualificat la ruta de "Escalada".
Com que els ascensos i descensos són de dificultat moderada per a un escalador, he seleccionat grau de dificultat "Moderat".
Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats a l'escalada, canals montserratines i a grimpades. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.
Abstenir-se si es té vertigen.
___________________________
EQUIPAMENT:
Cal anar equipat amb material d'escalada i ràpel: talabard, vuit o revers, assegurador, bagues, mosquetons, cintes exprés, peus de gat, casc i guants.
Nosaltres hem utilitzat una corda de 60 metres.
___________________________
VARIACIONS:
Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar l'ascens i el descens per la Canal Roja Superior.
___________________________
RESSENYA DETALLADA:
La ruta es divideix en dues parts:
1) Cresta dels Plecs del Llibre
2) Ascens i descens per la Canal Roja Superior
1) Cresta dels Plecs del Llibre
Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova. Enfilem una pista amunt en direcció nord que voreja els conreus de la vinya Nova i en pocs metres girem a l'esquerra en direcció oest per un sender fressat.
El sender voreja el restaurant i supera un parell de canals, apropant-se progressivament a una pista forestal.
Enlloc de prendre la pista anem per un corriol poc visible a la dreta, que en uns metres desemboca en un sender senyalitzat amb marques grogues.
Resseguim el sender fins que enllacem amb el Camí dels Francesos, que remuntem durant una bona estona, fent nombroses giragonses.
El camí mena al Coll de l'Ajaguda, on ja gaudim de les primeres vistes de l'imponent Montgròs i els singulars Plecs del Llibre.
Tirem avall per un corriol que desemboca al Torrent de Migdia. Allí girem a l'esquerra i davallem torrent avall uns pocs metres, però ben aviat prenem un corriol a la dreta, indicat amb una fita. Iniciem així el recorregut del Camí dels Plecs del Llibre.
Ascendim per una placa de conglomerat al peu de La Cajoleta i després anem alternant trams de pujada per conglomerat amb curts trams arbrats fins que arribem al peu del Montgròs.
Allà fem un flanqueig per sota de la placa de conglomerat inclinada que separa el Montgròs del primer dels Plecs del Llibre, el Plec de la Martina.
Escalem per la placa de conglomerat de grau IV, sense trobar parabolts ni spits on col·locar cintes exprés. Per tant, ens assegurem posant una baga i una cinta exprés a una savina intermèdia.
La roca és bona i les preses són abundants, de forma que escalem sense dificultat.
Arribem així al Coll entre el Montgròs i els Plecs del Llibre, amb unes vistes espectaculars al nord i al sud. Aquí és on ens adonem de l'espectacular estimball que hi ha tant a la cara nord com a la cara sud dels Plecs del Llibre.
Tot seguit, iniciem l'ascens al Plec de la Martina, la primera de les 6 agulles que conformen la cresta dels Plecs del Llibre. Per pujar-hi, tenim dues opcions: fer un flanqueig exposat de grau II per la cara nord o pujar directament al cim per la cara oest, aprofitant un petit arbre (grau III). Nosaltres hem decidit seguir la via directa i hem pujat al cim grimpant i aprofitant l'arbre per impulsar-nos en el darrer tram.
Un cop al cim, gaudim de la panoràmica sensacional, amb un estimball esfereïdor al vessant nord i al vessant sud.
Davallem sense dificultat (grau II-) pel vessant est del Plec de la Martina en direcció al coll entre el Plec de la Martina i el Plec d'en Manolo. Un cop al coll, grimpem fins el cim del Plec d'en Manolo sense dificultat. Es tracta d'una grimpada de grau II amb bones preses.
Tirem avall pel vessant est del Plec d'en Manolo, desgrimpant amb cura però sense gaire dificultat, fins plantar-nos al coll que separa aquest plec del Plec d'en Ballart. Fem una curta i senzilla grimpada de grau II i coronem el Plec d'en Ballart.
El vessant est del Plec d'en Ballart té un pendent creixent i el tram final de 3 metres és molt vertical, per tant, cal muntar un ràpel per baixar. Muntem el ràpel a una alzina que es troba al collet entre el Plec d'en Ballart i el Plec d'en Manolo.
Baixem fent ràpel sense dificultat i no recollim la corda, perquè la farem servir per assegurar-nos a la tornada.
Continuem avançant per la cresta grimpant pel rocam amb bones preses i sense dificultat (grau III) per coronar el Plec de l'Ignasi.
Un cop al cim, només hem de baixar caminant fins el Plec Estret, el plec més petit de tots els Plecs del Llibre. Davant nostre s'alça el Plec Superior, el plec més occidental de tots. Aquest plec és molt difícil d'escalar des d'aquí, per la qual cosa ens aturem al Plec Estret i gaudim de les sensacionals vistes i l'esfereïdor estimball que cau a banda i banda.
Retornem per on hem vingut, grimpant al Plec de l'Ignasi pel vessant est i desgrimpant-hi pel vessant oest.
Ens plantem així al peu del Plec d'en Ballart, on cau la corda que hem utilitzat per fer un ràpel. Utilitzem la corda per assegurar-nos. Escalem els primers 3 metres, molt verticals i amb preses escasses, de grau V. I després caminem amunt fins el cim.
Un cop al cim del Plec d'en Ballart, desgrimpem fins el coll que el separa del Plec d'en Manolo, i assegurem a l'altre company aprofitant l'alzina on hem muntat el ràpel.
Pugem caminat fins el Plec d'en Manolo, desgrimpem i pugem fins el Plec de la Martina. En lloc de baixar per on havíem pujat, fem un flanqueig senzill però exposat pel cantó nord del plec, fins arribar al coll que separa els Plecs del Llibre del Montgròs.
Muntem un ràpel de 30 metres per la placa de roca per on hem pujat inicialment, baixem sense dificultat i finalitzem així la travessa de la Cresta dels Plecs del Llibre. Una travessa fascinant.
2) Ascens i descens per la Canal Roja Superior
Un cop al peu de la placa inclinada, iniciem el recorregut que ressegueix el peu del Montgròs en direcció oest, alternant trams de rocam amb trams de camí poc fressat, obert per escaladors. En alguns punts hem d'apartar la vegetació amb les mans per passar.
Una alternativa més fàcil és davallar uns metres pel conglomerat i aleshores resseguir a certa distància el peu del Montgròs. Aquest camí és menys aventurer però més ràpid i senzill.
Arribem així a la Canal Roja Superior, en el punt on s'ajunten les immenses masses de roca de la Rampa de l'Esfinx i el Montgròs.
Fem unes senzilles grimpadetes inicials per un tram arbrat de la canal i arribem ben aviat a l'espectacular inici del tram de la canal sense gairebé vegetació.
El repte d'aquesta ascensió és que la roca rellisca en alguns trams i que la paret esquerra (oest) està inclinada cap a la dreta (est), fet que dificulta pujar per oposició.
Una tècnica per pujar és fent oposició amb el braç esquerra contra la paret esquerra i els dos peus contra la paret dreta. Però en alguns moments cal combinar aquesta tècnica amb:
- fer oposició posant peu esquerra contra una paret esquerra i peu dret contra paret dreta
- grimpar pel conglomerat
- agafar-se dels pocs arbres que trobem per la canal.
És una ascensió tècnica i desafiant, però alhora molt aventurera i divertida.
Quan superem la part de la canal amb menys vegetació i ens trobem amb una zona amb vegetació, ens desviem a la dreta, grimpem per la placa de roca i al cap d'uns metres tornem a la canal, ara ja transitable sense necessitat de grimpar.
Ascendim per la canal caminant amb fort pendent, aprofitant els troncs dels arbres i algunes arrels per progressar, i fent també alguna grimpadeta per roques.
Al cap d'una estona arribem al camí que envolta la Roca Plana dels Llamps i que es dirigeix al Coll del Montgròs, però en lloc d'anar cap a la dreta (est), anem cap a l'esquerra per dirigir-nos al peu de l'Esfinx del Montgròs. Les vistes des d'aquí de la zona de Frares i d'Agulles són sensacionals.
Tot seguit, tornem a la Canal Roja Superior i iniciem el descens, primer pel tram arbrat de la canal, vigilant de no relliscar en els punts més descomposts i frenant-nos amb els troncs dels arbres.
Quan s'acaba la vegetació, desgrimpem uns pocs metres i muntem el primer ràpel, d'uns 12 m, al tronc d'un arbre. És un ràpel molt tècnic, perquè la paret de la Rampa de l'Esfinx està inclinada. Segons el meu parer, la millor forma de baixar és posant una mà sobre la paret inclinada, els peus a l'altra paret (fent oposició mà-peus) i utilitzar l'altra mà per anar deixant corda.
Un cop superat el primer ràpel muntem el segon ràpel, de 30 m, al tronc d'una alzina. Recomano passar la corda per l'alzina cap al mig del tronc, en lloc de a la base del tronc, perquè així tindrem un millor angle de descens.
Novament, en aquest segon ràpel, convé fer oposició mà-peus, fins que arribem a un tram on la inclinació de la placa del Montgròs ens permet baixar sense haver de posar una mà sobre la paret oposada.
Un cop superats els dos ràpels, entrem en un nou tram de la Canal Roja Superior, caracteritzat per ser més obert, menys costerut i amb més vegetació. Anem avall fent desgrimpades, baixant de cul per algun tobogan, apartant branques o esquivant-les, fins que arribem a un ressalt on la canal cau abruptament uns 3 metres.
Aquest ressalt es pot desgrimpar o rapelar aprofitant un arbre situat més amunt. Nosaltres hem decidit desgrimpant-lo, agafant-nos amb força amb els braços a una roca encastada a la canal, i deixant caure els peus fins que toquen el terra de la canal.
Continuem avall, superant un curt malpàs seguit d'una desgrimpada per una placa curta però una mica llisa i amb poques preses.
Fem una desgrimpada per oposició entre parets blanquejades i allisades per la força de l'aigua, i poc després travessem un bonic pas entre blocs de roca.
Poc després arribem al punt on el Camí del Cabrit creua la Canal Roja. Aquí sortim de la canal tot enfilant el corriol de la dreta, que va ascendint fins arribar a una nova bifurcació on prenem el corriol de l'esquerra, senyalitzat amb un pal indicador com el Camí del Serrat de la Palomera.
Després d'uns 500 metres, arribem a un mirador amb una grossa fita als peus. Aquí prenem una drecera avall fins que enllacem de nou amb el camí del Serrat de la Palomera, on retrobem marques vermelles.
Allà on el camí acaba, enllacem amb una pista forestal que resseguim en direcció est.
Passem per davant de l'Ermita de la Mare de Déu de la Font i de la masia de Can Jorba, on els monjos de Montserrat van amagar la Moreneta en temps de la Guerra del Francès.
Continuem per la pista forestal, prenem una drecera pel marge d'un oliverar, i arribem al restaurant de la Vinya Nova, al costat del qual hem aparcat el vehicle.
Waypoints
Car park
1,538 ft
Intersection
Mountain pass
Waypoint
Summit
Religious site
You can add a comment or review this trail
Comments