Escalada a la via 'Démons et merveilles' (6a+, 150m) a les Gorges de Pierre-Lys (Quillan, Aude, França)

Aproximació i descens de la paret de les Gorges de Pierre-Lys, entre Axat i Quillan, al departament de l'Aude, a la regió d'Occitània (antigament, fins el 2015, aquest sector pertanyia a la regió del Llenguadoc-Rosselló, ara integrada a la regió occitana), una zona molt bonica de petits pobles de fons de vall envoltats d'abruptes muntanyes. El riu que travessa les gorges és l'Aude, el mateix que dona nom a la comarca.

ACCÉS: El punt de partida és a l'entrada del poble de Belvianes-et-Cavirac, sortim de la D-117 (carretera de Perpinyà a Foix) per la D-78 que puja a Cavirac, només creuar el pont sobre el riu Aude aparquem a la dreta. D'allà surt un camí de l'antiga via que anava de Quillan a Rivesaltes, el recorrem 750 metres fins que abans d'un túnel tancat ens desviem a l'esquerra per un corriol en forta pujada (cables). El seguim i arribem al peu del sector escola de Cavirac, passem per darrere d'un primer esperó fins un collet i baixem uns metres, el següent esperó-paret és la del "Echin du Diable" (esquena del diable), on hi ha la nostra via. En un moment donat deixem el camí i enfilem una dreta pujada a l'esquerra fins a peu de via (25 minuts des del cotxe). L'itinerari comença al peu d'un marcat diedre, es pot assegurar al primer des de la base de la paret o grimpar una mica fins una petita repiseta a la base del diedre.

DESCENS: La baixada del cim es solia fer en ràpels però es va obrir un petit sender que baixa cap al nord pel mig del bosc i és molt més ràpid i còmode que baixar rapelant, en 40 minuts tornem a ser al poble. Des del final de la via anar cap a l'est seguint la cresta fins a trobar una vira que marxa a la dreta i va baixant en desescalada fàcil per unes rampes amb arbres, passant per sota de la cresta, fins a arribar a un petit coll. Allà no hem de baixar ni a la dreta ni a l'esquerra (rastres de pas) sinó que hem de continuar recte grimpant uns metres un petit contrafort. Una vegada al damunt anem a l'esquerra a trobar l'inici del sender de baixada (alguna fita i rastres de pas). El camí va baixant cap al nord pel mig del bosc, és un sender no gaire fressat on en algun punt hem de mirar de no desviar-nos. Al final arribem a una pista més ampla que ja no té pèrdua fins el poble.

LA VIA: Equipada amb parabolts però és recomanable portar un joc de friends (fins Camalot 2) ja que hi ha espai entre les assegurances. Escalada per bonics diedres, desploms i fissures d'excel·lent roca. Les dues primeres tirades són les mes difícils amb diferència. Primera reunió penjada (incòmode). De R3 a R3bis és una grimpada per terreny fàcil, per evitar fregament es pot muntar la R3bis, d'un sol parabolt i llaçar un arbre que hi ha més amunt.

DESCENS EN RÀPELS: Del cim anar a l'esquerra fins a trobar el primer ràpel que ens porta fins a la R3. D'allà baixar en 2 ràpels més per la via "Ràpels a l'Ordre". Però sempre és més còmode baixar a peu!

Al congost hi ha moltes més vies. Algunes requereixen travessar el riu per tirolines instal·lades (cal dur alguna politja). Sector combinable amb altres escoles properes com Vingrau.

Algunes ressenyes més de Pierre-Lys:

https://www.lanochedelloro.es/index.php/pirineo-oriental