Cresta Montrebei/ Urquiza-Olmo V

Cresta disfrutona en un paisatge privilegiat. Llargueta però sense ser eterna. S'ha d'estar rodat en maniobres de corda pels ràpels ja que s'ha d'anar una mica per feina. Perfectament equipada amb parabolts i de la millor roca calcària que es pugui trobar!

Un cop a la cresta vam trigar 6,5 hores incloent parades siguent dos i única cordada del dia. Ens vam perdre una mica a l'aproximació.

Material utilitzat: Corda simple de 80m (el ràpel més llarg del tram interior es de 35-40m, amb una reunió intermitja a 10m i així es podria fer tota la cresta amb una corda de 60m). Bagues per llaçar merlets i sabines, i friends Camalots 0,5 i 0,75. Si es va bé de cap no cal posar res d'això.

Nosaltres (i com la majoria) vam començar al segon llarg, per tenir una mateixa tònica en tota la cresta, que són en general III, i molts passos de IV i alguns de V. El primer llarg (entrada original) es veu que és un 6a peleón. Hi han alguns escapes durant tota la cresta.

Aproximació: Desde l'ermita de Santa Quitèria s'ha de seguir unes marques azulejos de color blau i blanc, però ull perquè als moments clau no hi són. Com al principi de tot, que s'ha de seguir just després de l'ermita pel "fil" de la cresta on s'ha fet corriol. Després vas trobant forces cadenes i passamans per ajudar-te al caminet que baixa tortuós. Sempre pel costat nord, baixant força fins que es torna a la propia cresta en una bretxa. En aquest punt ull, ja que nosaltres vam tirar pel que semblava que seguia el camí directament cap avall deixant la cresta (waypoint). S'ha de baixar molt poc i anar amb tendència a la dreta cap a la roca on trobem altre cop un seguit de cadenes. Al cap de poca estona tornem al cordal on seria la R5 (Hi ha gent que comença aquí). Tornem a deixar la cresta a la dreta i el bosc s'obre en un petit barranc, ja amb el pantà molt aprop. Tornem a anar cap a la roca del cordal colocant-nos a un collet. Aquí començem (R2 a la ressenya). Si es volgués anar a l'entrada original s'ha de seguir baixant i rodejar la cresta per començar a l'altra banda.

Els 3 primers llargs fins R5 els fem en ensamble ja que són fàcils i a mode d'escalfament. La resta en llargs normals.

Punt de partida: Alberg de Montfalcó. Molt recomanable passar la nit abans, bueno bonito barato i l'esmorzar excelent. Accés pista esfaltada excepte els últims 2 km igualment en bon estat.

Ressenya Pako Crestas i dibuix molt bo a l'alberg.