TsNature 🌍 Castell-estaó (Vall Fosca)

TsNature 🌍 Castell-estaó (Vall Fosca)

Senterada, Estany Montcortés, Mina Eureka, Castell Estaó, Senterada.

-Senterada.
Senterada es una localidad de la comarca del Pallars Jussá, en la provincia de Lérida, situado al norte de la comarca, entre las de Alta Ribagorza y Pallars Sobirá.

-Estany de Montcortés.
El lago de Montcortés es un Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) situado en la provincia de Lérida, Comunidad Autónoma de Cataluña, en el término municipal de Baix Pallars, en la comarca del Pallars Sobirà. Es una formación de origen kárstico; junto con las lagunas de Basturs es el único de origen no glaciar de los Pirineos.

Actualmente el ayuntamiento del Baix Pallars organizó una votación solo en Montcortès y sacaron los embarcaderos que habían para bañarse. Llevan años intentando sacarlos y lo han conseguido. Ha habido pueblos cercanos del mismo ayuntamiento como Peramea, Bretui, Mentui, Cabestany (Baix Pallars), Cortscastell y Pujol (Baix Pallars) entre otros que han intentado que siga como en los últimos años. Sacándolos se pierde atracción turística, sobre todo, pero también cultural.

-Mina Eureka.
​La mina Eureka és una mina, actualment abandonada, que es troba al poble de Castell-estaó (Pallars Jussà), a ambdues ribes del riu Flamisell. Tot i que mai es va arribar a explotar com a mina la infraestructura es va instal·lar sota un permís d'investigació i com a part de treballs d'investigació entre els anys 1962 i 1965, quan es van obrir les quatre galeries que avui podem reconèixer.

Està situada en una de les mineralitzacions de coure, urani i vanadi que es trobés en els gresos del Triàsic inferior a la zona de trànsit entre Budsanstein i el Permià, en el que es coneix com un "red-bed". És un dipòsit polifàsic en què hi ha tres etapes diferents de la mineralització.

Primària: estratoligada. És la més important. Es troba relacionada amb processos en un ambient molt reduït (redox) amb algunsnivells de matèria orgànica i que es caracteritza per un canvi de color de l'arenisca vermella. Es compon de grans mil·limètrics d'una complexa sèrie de sulfurs i sulfosals-Cu-Fe-Zn-Bi-Co-Ni-Sb-As-Se i òxids de U-V i silicats.
Secundària: formació de filons. Els petits filons es formen mitjançant el farciment de juntes de remobilització relacionats amb els moviments tectònics (deformació alpina). La seva composició és principalment de quars-ankerita i de sulfurs de coure.
Terciària: supergènica. Aquesta fase d'alteració forma una àmplia gamma de minerals secundaris, sent particularment ampli i variat en el cas de l'urani. Finalment, en aquesta fase hi ha una sèrie de minerals de neoformació dipositats sobre les parets de l'interior de les galeries.

-Castell-estaó.
Castell-estaó o Castellestaó i sovint denominat popularment Castell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; abans del 1970 pertanyia a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. És a la part occidental del terç meridional del terme al qual pertany, tot i que era a la zona nord-oest del seu antic terme. S'hi accedeix per una pista rural convertida en carretera local, asfaltada, que des del quilòmetre 8 de la carretera L-503, a l'alçada de la Plana de Mont-ros, arrenca cap a ponent, i fent molts revolts per tal de guanyar alçada mena a Castell-estaó en uns 3 km de forta pujada. El primer quilòmetre de recorregut comparteix calçada amb la pista, també asfaltada, d'Antist.
El poble està agrupat al vessant sud-est d'un turó, i presenta un recinte clos parcialment conservat, sobretot en el punt per on s'hi accedeix. Possiblement el castell que dóna nom al poble era format per les mateixes cases del poble, que formen un contínuum amb una única porta d'accés a la part alta, a l'extrem de ponent de la qual hi ha l'església de sant Pere i el cementiri.

Dalt de tot del turó, on ara hi ha una casa, és probable que hi hagués una torre de guaita, les pedres de la qual deuen estar reaprofitades per a la construcció posterior d'aquesta mateixa casa i d'altres del poble.

La resta del poble és a l'entorn d'un carrer principal, amb algunes ramificacions que donen pas a uns carrerons breus per accedir, antigament, a la porta de la casa, que donava inevitablement a l'interior del poble clos.

L'església del poble és dedicada a sant Pere. És un edifici petit, d'una sola nau, amb un campanaret de torre exempt. Alguns detalls constructius, com tot el mur de migdia, amb una antiga porta tapiada, el relacionen amb una església possiblement romànica, en un origen, tot i que ha estat molt afectada per transformacions al llarg dels temps. Està situada a l'extrem de ponent del poble, on acaba la carretera, i té el cementiri al seu costat de migdia.

Davant de la porta de l'església s'obre una placeta, ampliada amb l'enderrocament d'alguna casa en èpoques recents, on es troben la font pública del poble i els antics safareigs, actualment retocats en haver-s'hi fet reformes per modernitzar el conjunt.