Ruta Tot Terreny i Senderisme pel Picancel
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 38.52 mi
- Elevation gain
- 10,276 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 9,833 ft
- Max elevation
- 3,804 ft
- TrailRank
- 54
- Min elevation
- 2,146 ft
- Trail type
- One Way
- Coordinates
- 1163
- Uploaded
- May 2, 2019
- Recorded
- May 2019
near Vilada, Catalunya (España)
Viewed 759 times, downloaded 20 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta d'uns 50 km de llarg per fer amb cotxe i algunes caminades, d'aquesta manera en un dia podem abastar totes les localitzacions més destacables de la serralada i caminar només pels trossos de més interès. Hem prescindit d'alguns cims i localitzacions com els Gira-sols o els Agullons, però tot i no arribar-hi, passarem a prop i els podrem contemplar.
La majoria de camí és per camins de muntanya, solen estar en bones condicions però hi ha trossos que necessitarem tot terreny per poder-hi accedir.
Si es fa tota la ruta i totes les visites són cap a 10 hores de temps necessari si es fan totes les caminades.
Hi han 3 caminades llargues, de 2 o 3 hores cadascuna depenent del ritme. Cadascuna comença per un dels 3 punts marcats com a "Aparcament de ...", es poden fer per separat en diferents dies en el cas de voler fer les visites més tranquilament.
Passarem pels punts més interessants de la serra de Picancel, els seus cims, collades, rius, ponts i esglésies.
Des de l'empresa Net Engineer de Santpedor, se'ns pot contractar per dissenyar i crear rutes a qualsevol zona de Catalunya, per a més informació visitar:
https://www.net-engineer.net
El Picancel
La serra de Picancel està situada al terme municipal de La Quar, limita al nord amb el riu Mergançol i els pobles de Vilada i Borredà. Per l'oest limita amb la ciutat de Berga i el pantà de la Baells, pel sud amb La Quar i a l'est limita gairebé fins la riera de Merlès. És la primera serra que trobem venint de la Catalunya central i ens indica que estem entrant en el Pirineu.
L'alçada màxima del seu pic més alt es de 1172 metres, i té una particularitat que la diferencia d'altres serres, que és que en la seva vessant nord, té diversos pics i valls que formen una sèrie de canals, d'esta a oest. Per aquests canals hi baixen petits recs que desemboquen al riu Mergançol.
Hi podem trobar els boscos típics del Berguedà, entre pinedes, fagedes i rouredes i algunes velles alzines. També podem trobar extenses zones de conglomerats i grans zones de pedra, per exemple, els pics més alts de pedra i les seves formes estranyes l'hi donen una semblança a la serralada de Montserrat.
Destaca per una gran varietat de fauna que ens hi podem trobar, jo habitualment em creuo amb grups de cabres salvatges i de cérvols, però també s'hi poden trobar des de mamífers com les musteles i rates d'aigua, diverses aus com el falcó pelegrí o el mussol banyut, y diferents animals aquàtics com serps de collaret, llimacs de riu o bagres.
La serra de Picancel destaca per les nombroses rutes de senderisme, molt apreciades també pels ciclistes, així com rutes per fer escalada pels diferents pics de moderada dificultat.
Itinerari
1- Vilada: Inici de ruta; Començarem la ruta en aquest aparcament, just davant del Restaurant Comellas de Vilada, un bon lloc per menjar alguna cosa per agafar forces abans de començar.
2- Pont del Climent: Agafem el cotxe i ens dirigim direcció Borredà. A uns 2km. trobarem un trencall cap a la dreta, molt tancat, amb un indicador que posa "Canals de Sant Miquel". Seguim per aquest camí de muntanya uns 300m. fins a trobar-nos un descampat. En el descampat, girem a l'esquerra fins a trobar-nos amb el pont.
3- Pont de Sant Joan: Tornem a la carretera i continuem direcció a Borredà. Just abans d'arribar a Borredà, a mà dreta, trobem el desviament senyalitzat com a "Molí de Sant Joan", deixem el cotxe just en aquest punt i continuem a peu pel caminet que baixa fins el pont.
4- Aparcament Picancel Est: Tornem a la carretera, tornem enrere 1 km. aproximadament per la C-26 direcció a Vilada, atenció al mapa, just després de passar la senyal del km 164, a mà esquerra, agafem el desviament que baixa fins al riu Mergançol, el creuem pel pont i pugem cap amunt, sempre direcció sud durant 1,5 km., fins a trobar-nos amb una intersecció. Agafem el camí de l'esquerra, cap a l'est, continuem durant 1 km. aproximadament i atenció al mapa, aparquem el cotxe.
5- Coll de Forcons: Just a la dreta d'on hem deixat el cotxe, a mà dreta, veurem una marca de pintura que ens indica el camí de pujada cap al cim del Pi Escabellat, després d'uns 300 metres de pujada seguint el caminet, passarem pel coll de Forcons.
6- Cim del Pi Escabellat: Anar seguint la carena, més o menys distingim un caminet que anem seguint cap a dalt de tot, trobem el primer cim, el de Pi Escabellat a 1105 metres d'alçada.
7- Cim del Serrat de l'Envista: Continuem per la mateixa carena, aquest cop ens farà baixar una mica, pel coll dels 3 Roures, i després tornar a pujar fins al segon cim, el del Serrat de l'Envista o també dit de les Tallades, a 1151 metres d'alçada.
8- Coll de la Creu de Salga: Des del Serrat de l'Envista, continuem caminant per a carena direcció oest, uns 500 metres, trobem el Coll de la Creu de Salga, a 1016 metres d'alçada.
9- Casa Salga: Caminem cap aball pel camí que va cap al nord, a pocs metres, trobem una intersecció, si agafem el camí de l'esquerra, cap a l'oest, ens porta directament a la casa abandonada de la Salga.
10- Font de Salga: Tornem enrere fins al coll de la Creu de Salga, i el travessem perpendicularment, i seguim el camí que està indicat com a "Font".
11- Font del Llop: Tornem al camí principal i baixem direcció nord fina a trobar una pista ample. Seguim la pista cap a l'esquerra, a uns 300 metres, a mà dreta, trobem la font del Llop.
12- Esglesiola de Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana: Des de la font del Llop, continuem seguint la pista cap avall. A uns 500 metres, trobem una intersecció que ja hem passat abans amb el cotxe, en aquest cas agafem el camí que puja a mà dreta, que ens portarà directament a on havíem deixat el cotxe. Continuem amb cotxe per la mateixa pista 1,5 km., atenció al mapa, trobarem un parell d'interseccions, agafar sempre el camí de la dreta.
13- Riera de Merlès: Continuem per la pista 1,5 km., fins a trobar-nos amb la carretera de la riera de Merlès.
14- La Quar: Fem uns 300 metres de carretera direcció sud, fins a trobar-nos una pisat que puja cap a l'esquerra, l'agafem i ens portarà directament a la carretera que porta al poble de La Quar, quan trobem la carretera, girem cap a la dreta i la seguim fins al poble.
15- Santuari i caseria de Santa Maria de La Quar: Continuem per la carretera direcció nord, des de La Quar, al cap d'un quilòmetre aproximadament, trobem un desviament cap a la dreta, ben senyalitzat que ens portarà fins al santuari. Es pot accedir a peu o amb cotxe, pujant fins dalt.
16- Monestir de Sant Pere de La Portella: Tornem a baixar a la carretera principal, i continuem fins al final de la carretera asfaltada, ens trobarem de front amb el monestir.
17- Font de l'Abat: Just davant del monestir de Sant Pere, a uns 30 metres abans d'acabar-se la carretera asfaltada, trobarem un desviament de pista forestal, l'agafem i a uns 100 metres trobem la font.
18- Presa del Sois: Continuem per la pista uns 200 metres, a mà dreta, podem veure la presa del rec de Sois.
19- Aparcament Roc de la Veu: Continuem per la pista durant 1 km. aproximadament, fins a trobar-nos amb una gran masia i una intersecció, agafem el camí de la dreta, com si anéssim direcció a la masia que ens quedarà a mà esquerra. A uns 50 metres, agafem el desviament que puja cap dalt de la muntanya, a mà dreta. Continuem uns 500 metres, atenció al mapa, fem una corba tancada cap a la dreta, i en aquest punt deixem el cotxe, ja que a mà esquerra, marcada amb un punt de pintura groga, hi ha el camí que ens porta cap al cim del Roc de la Veu.
20- Roc de la Veu: Caminem seguint les marques del camí cap dalt, hi ha trossos de pedregar i una forta pujada, anem seguint el camí fins dalt, uns 250 metres. Trobarem una intersecció, primer agafarem el camí de l'esquerra per arribar al Roc de la Veu.
21- Coll del Tei: Tornem enrere fins a la intersecció, en comptes de tornar a baixar cap a baix, en aquesta ocasió continuem recte cap amunt fins a trobar-nos amb el coll, que és una vall entre els cims de la Salga Aguda, cap a la dreta, i els Gira-sols, cap a l'esquerra.
22- Els Gira-sols: Tirem cap a l'esquerra des del Coll del Tei, cap amunt per la carena, a dalt de tot estarem als cims dels Gira-sols.
23- Salga Aguda: Tornem enrere fins a la intersecció, i en aquest cas continuem recte, cap amunt, ens portarà directament al cim de la Salga Aguda.
24- Pontet de Can Dou: Tornem enrere fins a la intersecció, i agafem el camí de l'esquerra, cap avall, fins a trobar el cotxe. Fem un gir de 180 graus i tornem enrere fins a baix, a la intersecció de davant de la masia. Agafem el camí de la dreta i continuem per la pista que havíem abandonat. A uns 200 metres, ens trobem a mà dreta el petit pont.
25- Aparcament de Sant Miquel: Continuem per la pista uns 1,2km. aproximadament, en aquest punt, atenció al mapa, agafem el desviament cap a la dreta que baixa cap a la riera, és un gir molt marcat a mà dreta, és possible que haguem de fer alguna maniobra, si anem ràpid podem saltar-nos el camí perquè no es veu gaire. Creuem la riera i pugem cap dalt pel camí, és un camí força dolent però és una drecera que ens estalvia uns 20 minuts de trajecte. Continuem amunt 1 km., fins a trobar-nos amb la pista principal, continuem amunt a mà dreta fins a trobar-nos amb una tanca al mig del camí que no ens deixarà pujar més, aparquem aquí i continuarem a peu.
26- Capella de Sant Miquel de les Canals: Continuem caminant per la pista fins a trobar-nos un gran prat, travessem el prat i al fons ens trobem la petita ermita.
27- Cingle de la Por: Tornem enrere, travessem altre cop el gran prat, però aquest cop, en comptes d'agafar la pista cap avall, agafem el camí de l'esquerra, just al límit nord del prat continuant direcció nord-est fins a trobar-nos la carena que ens porta cap al Cingle de la Por. Seguim la carena fins dalt del cim.
28- Collet dels Pins: Des del Cingle de la Por, tornem uns metres enrere i anem enfilant cap al nord, seguint el mapa, fent camí cap al Serrat del Migdia. Per poder enfilar el camí cap al cim, abans pujarem una estona pel collet dels Pins.
29- Serrat del Migdia: Fem uns 200 metres del coll dels Pins cap amunt, direcció nord-est fins a trobar-nos el camí de pujada cap al cim del Serrat del Migdia, ens ha de quedar el Cingle de la Por just al sud, i llavors enfilar a mà esquerre. Anem pujant per la carena direcció nord fins el cim.
30- Picancel Oest: Des del Serrat del Migdia, mirem cap a l'oest i podem veure els últims cims del Picancel, que en aquesta ruta no hi arribarem ja que són de menys alçada i menys coneguts, però també s'hi pot pujar en una altre ocasió. Els cims més propers que veiem són els Agullons. Força més a l'oest, tenim els cims del Serrat de Boumort, el Cap de la Canal del Carlí, el Cingle de Boumort, el Serrat del Duc i finalment, el Castellot, ja tocant a la presa de la Baells.
28- Pic de Perris: Des del Serrat del Migdia, tornem enrere baixant la carena per on hem vingut. Quan tornem a torbar-nos al coll dels Pins, en comptes de tornar avall cap ala dreta, anem cap a l'esquerra, fins a trobar-nos la carena que va cap al nord-est, pujar-la i la seguim amunt, ens portarà directament al pic de Perris.
29- Sant Maurici de La Quar: Desfem el camí fet fins a la Quar i continuem per la carretera asfaltada, queda una mica fora del Picancel però val la pena la visita.
[ES]
Ruta de unos 50 km de largo para hacer en coche y algunas caminatas, de esta manera en un día podemos abarcar todas las localizaciones más destacables de la cordillera y caminar sólo por los trozos de mayor interés. Hemos prescindido de algunas cimas y localizaciones como los Girasoles o los Agullons, pero aún no llegar, pasaremos cerca y los podremos contemplar.
La mayoría de camino es por caminos de montaña, suelen estar en buenas condiciones pero hay trozos que necesitaremos todo terreno para poder acceder.
Si se hace toda la ruta y todas las visitas son hacia 10 horas de tiempo necesario si se hacen todas las caminatas.
Hay 3 caminatas largas, de 2 o 3 horas cada una dependiendo del ritmo. Cada una empieza por uno de los 3 puntos marcados como "Aparcamiento de ...", se pueden hacer por separado en diferentes días en el caso de querer hacer las visitas más tranquilamente.
Pasaremos por los puntos más interesantes de la sierra de Picancel, sus cumbres, collados, ríos, puentes e iglesias.
Desde la empresa Net Engineer de Santpedor, se nos puede contratar para diseñar y crear rutas a cualquier zona de Cataluña, para más información visitar:
https://www.net-engineer.net/es
El Picancel
La sierra de Picancel está situada en el término municipal de La Quar, limita al norte con el río Mergançol y los pueblos de Vilada y Borredà. Por el oeste limita con la ciudad de Berga y el pantano de la Baells, por el sur con La Quar y al este limita casi hasta la riera de Merlès. Es la primera sierra que encontramos viniendo de la Cataluña central y nos indica que estamos entrando en el Pirineo.
La altura máxima de su pico más alto es de 1.172 metros, y tiene una particularidad que la diferencia de otras sierras, que es que en su vertiente norte, tiene varios picos y valles que forman una serie de canales, de esta a oeste. Por estos canales bajan pequeños riegos que desembocan en el río Mergançol.
Podemos encontrar los bosques típicos del Berguedà, entre pinares, hayedos y robledales y algunas viejas encinas. También podemos encontrar extensas zonas de conglomerados y grandes zonas de piedra, por ejemplo, los picos más altos de piedra y sus formas extrañas lo dan un parecido a la cordillera de Montserrat.
Destaca por una gran variedad de fauna que nos podemos encontrar, yo habitualmente me cruzo con grupos de cabras salvajes y ciervos, pero también se pueden encontrar desde mamíferos como las musteles y ratas de agua, diversas aves como el halcón peregrino o el búho chico, y diferentes animales acuáticos como serpientes de collar, babosas de río o bagres.
La sierra de Picancel destaca por las numerosas rutas de senderismo, muy apreciadas también por los ciclistas, así como rutas para hacer escalada por los diferentes picos de moderada dificultad.
Itinerario: Ver indicaciones dentro de cada Waypoint.
Waypoints
Religious site
2,889 ft
Esglesiola de Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana
[CA]
Des de la font del Llop, continuem seguint la pista cap avall. A uns 500 metres, trobem una intersecció que ja hem passat abans amb el cotxe, en aquest cas agafem el camí que puja a mà dreta, que ens portarà directament a on havíem deixat el cotxe. Continuem amb cotxe per la mateixa pista 1,5 km., atenció al mapa, trobarem un parell d'interseccions, agafar sempre el camí de la dreta.
És una petita i senzilla església romànica, d'una sola nau de petites dimensions i un absis semicircular. Els carreus de l'absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç amb volta de quart d'esfera. Té un ull de bou i un campanar, tot orientat a ponent.
Al llarg dels anys s'han anat fent modificacions i reparacions, de l'original només en queden petites parts dels murs i de l'absis.
Les cobertes originals foren substituïdes al s. XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n obrí una de nova, al mur de ponent En la nostre última visita hem vist que ha desaparegut la porta.
Actualment està molt malmesa, com ja hem dit, no hi ha porta, el sostre està caient i el bosc se l'està menjant, una llàstima.
A prop d'aquesta capella, podem trobar una gran masia, la de Casamitjana.
Està documentada a partir del segle XV, concretament a l'any 1417 gràcies al testament de Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada. Més tard, al 1444, Joan Casadejús també la deixa en testament junt amb una partida de diners per a fer-li rehabilitacions.
[ES]
Desde la fuente del Llop, continuamos siguiendo la pista hacia abajo. A unos 500 metros, encontramos una intersección que ya hemos pasado antes con el coche, en este caso tomamos el camino que sube a mano derecha, que nos llevará directamente a donde habíamos dejado el coche.
Continuamos en coche por la misma pista 1,5 km., Atención al mapa, encontraremos un par de intersecciones, coger siempre el camino de la derecha.
Es una pequeña y sencilla iglesia románica, de una sola nave de pequeñas dimensiones y un ábside semicircular. Los sillares del ábside y de la nave están tallados en piedra bastante regular, escantonada y poco pulida, colocado a contra-junta y unidos con mortero de cal con bóveda de cuarto de esfera. Tiene un ojo de buey y un campanario, todo orientado a poniente.
A lo largo de los años se han ido haciendo modificaciones y reparaciones, del original sólo quedan pequeñas partes de los muros y del ábside.
Las cubiertas originales fueron sustituidas en el s. XVII-XVIII época en que también se tapiar la puerta del muro de mediodía y se abrió una nueva, el muro de poniente En nuestra última visita hemos visto que ha desaparecido la puerta.
Actualmente está muy dañada, como ya hemos dicho, no hay puerta, el techo está cayendo y el bosque se la está comiendo, una lástima.
Cerca de esta capilla, podemos encontrar una gran masía, la de Casamitjana.
Está documentada a partir del siglo XV, concretamente en 1417 gracias al testamento de Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada. Más tarde, en 1444, Juan Casadejús también la deja en testamento junto con una partida de dinero para hacerle rehabilitaciones.
Picnic
2,580 ft
Font de l'Abat
[CA]
Just davant del monestir de Sant Pere, a uns 30 metres abans d'acabar-se la carretera asfaltada, trobarem un desviament de pista forestal, l'agafem i a uns 100 metres trobem la font, a mà esquerra, en una corba i ben senyalitzada.
És una de les fonts més maques que recordo, envoltada de vegetació i amb parets de roca semicirculars que s'enfilen cap dalt i en èpoques de pluja fins i tot van queien fils d'aigua per les roques de la paret vertical.
Te una taula de pedra al centre per poder menjar-hi.
[ES]
Justo delante del monasterio de Sant Pere, a unos 30 metros antes de terminarse la carretera asfaltada, encontraremos un desvío de pista forestal, la cogemos ya unos 100 metros encontramos la fuente, a mano izquierda, en una curva y bien señalizada.
Es una de las fuentes más bonitas que recuerdo, rodeada de vegetación y con paredes de roca semicirculares que suben hacia arriba y en épocas de lluvia incluso caían hilos de agua por las rocas de la pared vertical.
Tiene una mesa de piedra en el centro para poder comer.
Fountain
3,300 ft
Font de Salga
[CA]
Tornem enrere fins al coll de la Creu de Salga, i el travessem perpendicularment, i seguim el camí que està indicat com a "Font".
És una font que sovint està completament seca, entremig de vegetació i alguns arbres caiguts, però no costa de trobar.
[ES]
Volvemos atrás hasta el collado de la Creu de Salga, y lo atravesamos perpendicularmente, y seguimos el camino que está indicado como "Font".
Es una fuente que a menudo está completamente seca, en medio de vegetación y algunos árboles caídos, pero no cuesta encontrar.
Fountain
2,995 ft
Font del Llop
[CA]
Tornem al camí principal i baixem direcció nord fina a trobar una pista ample. Seguim la pista cap a l'esquerra, a uns 300 metres, a mà dreta, trobem la font del Llop.
Està just al costat del camí, no gaire bonica i amb una mica de brutícia pels costats, segurament degut a treballs que s'han realitzat per la zona.
[ES]
Volvemos al camino principal y bajamos dirección norte fina a encontrar una pista ancha. Seguimos la pista hacia la izquierda, a unos 300 metros, a mano derecha, encontramos la fuente del Llop.
Está justo al lado del camino, no muy bonita y con un poco de suciedad por los lados, seguramente debido a trabajos que se han realizado por la zona.
Car park
2,386 ft
Vilada, inici de ruta
[CA]
El municipi de Vilada es troba a la comarca del Berguedà, i s'estén a banda i banda afluent del riu Llobregat, que queda tallat pel pantà de la Baells. El poble es congrega a peu de l'església parroquial de Sant Joan, i les restes del seu antic castell treuen el cap sobre un turó, sota la Serra de Picamill.
Els voltants de Vilada estan poblats per boscos, maduixers i, com en tot el Berguedà, per una gran varietat i quantitat de bolets amb què omplir el cistell.
Aquests frondosos boscos i torrents són ideals per fer senderisme. El pantà de la Baells és una gran atracció per al bany, la pesca i els esports nàutics.
[ES]
El municipio de Vilada se encuentra en la comarca del Berguedà, y se extiende a ambos lados afluente del río Llobregat, que queda cortado por el pantano de la Baells. El pueblo se congrega a pie de la iglesia parroquial de San Juan, y los restos de su antiguo castillo asoman sobre una colina, bajo la Sierra de Picamill.
Los alrededores de Vilada están poblados por bosques, fresales y, como en todo el Berguedà, por una gran variedad y cantidad de setas con que llenar la cesta.
Estos frondosos bosques y torrentes son ideales para hacer senderismo. El pantano de la Baells es una gran atracción para el baño, la pesca y los deportes náuticos.
Waypoint
2,897 ft
La Quar
[CA]
Fem uns 300 metres de carretera direcció sud, fins a trobar-nos una pisat que puja cap a l'esquerra, l'agafem i ens portarà directament a la carretera que porta al poble de La Quar, quan trobem la carretera, girem cap a la dreta i la seguim fins al poble.
La Quar és un municipi del Berguedà d'uns 38 km2, limita amb Borredà, Vilada, Cercs, Sagàs, Olvan i Lluçà, va ser el centre de l'antiga baronia de la Portella i sempre ha sigut molt petit i amb pocs habitants, uns 60 actualment, degut a estar molt aïllat a peus de la cara sud del Picancel.
Sembla que el nom prové de la paraula basca "lak-gorri" (roca roja) referint-se al gran tros de roca on es troba el santuari. El seu nucli principal o el que es considera el cap de terme, és a dalt a d'una gran muntanya de pedra, on hi ha la caseria i on destaca el santuari de Santa Maria de la Quar, visible fàcilment des de qualsevol cim de la serra del Picancel. Just a peus de la muntanya, ens trobem amb del pla de la Quar, que està format per una sèrie de cases i masies.
Tot l'indret és tant petit i aïllat que fins i tot l'ajuntament està situat en un altre indret, més al sud en el veïnat de Sant Maurici de la Quar.
[ES]
Hacemos unos 300 metros de carretera dirección sur, hasta encontrarnos una Pisatis que sube hacia la izquierda, lo cogemos y nos llevará directamente a la carretera que lleva al pueblo de La Quar, cuando encontramos la carretera, giramos hacia la derecha y la seguimos hasta el pueblo.
La Quar es un municipio del Berguedà de unos 38 km2, limita con Borredà, Vilada, Cercs, Sagàs, Olvan y Yuca, fue el centro de la antigua baronía de la Portella y siempre ha sido muy pequeño y con pocos habitantes, unos 60 actualmente, debido a estar muy aislado a los pies de la cara sur del Picancel.
Parece que el nombre proviene de la palabra vasca "lak-gorri" (roca roja) refiriéndose al gran trozo de roca donde se encuentra el santuario. Su núcleo principal o lo que se considera el jefe de término, es arriba de una gran montaña de piedra, donde hay el caserío y donde destaca el santuario de Santa María de la Quar, visible fácilmente desde cualquier cima de la sierra del Picancel. Justo a los pies de la montaña, nos encontramos con el plano de la Quar, que está formado por una serie de casas y masías.
Todo el lugar es tan pequeño y aislado que incluso el ayuntamiento está situado en otro lugar, más al sur en el vecindario de Sant Maurici de la Quar.
Religious site
2,623 ft
Monestir de Sant Pere de La Portella
[CA]
Tornem a baixar a la carretera principal, i continuem fins al final de la carretera asfaltada, ens trobarem de front amb el monestir.
Aquest monestir és una abadia benedictina amb una gran fondalada al costat dret de la vall de la Portella. Fou construïda al segle XI, està be de conservació però ha tingut moltes reformes al llarg dels anys, sobretot la del segle XII.
Té un absis d'orientació interior i exterior, amb mitges columnes amb un dau trapezial que dona forma al capitell amb un fris d'acuracions llombardes al capdamunt. La porta principal està al mur de ponent, estreta i alta. Té un campanar en una torre massissa i quadrada.
Just al costat dret, hi ha un claustre de dos pisos que es va construir al segle XV.
A l'any 1003 hi ha la seva primera documentació, en una donació dels senyors de la Portella. Va ser consagrada l'any 1035 i després de diverses donacions dels senyors de la Portella, finalment fou lliurada a l'església l'any 1069 per Bernat Guifré, confirmada pel bisbe d'Urgell.
L'església va continuar creixent, però al segle XII entra en decadència, juntament amb la pesta del1348 fa que quedi totalment arruïnada i abandonada, fins i tot pateix un saqueig a l'any 1540, quan uns bandolers maten l'abat.
A meitats del segle XVI es torna a aplegar la comunitat, juntament amb la unió amb el monastir de Sant Pau del Camp de Barcelona, al 1617, donà vida altre cop al monestir, fins que a l'any 1835 es va acabar l'activitat religiosa amb l'exclaustració.
La última activitat del monestir va ser entre els anys 1839 i 1840, al final de la primera guerra carlina, quan s'hi van traslladar els estudis de la Universitat de Cervera des de Solsona.
[ES]
Volvemos a bajar a la carretera principal, y continuamos hasta el final de la carretera asfaltada, nos encontraremos de frente con el monasterio.
Este monasterio es una abadía benedictina con una gran hondonada en el lado derecho del valle de la Portella. Fue construida en el siglo XI, está bien de conservación pero ha tenido muchas reformas a lo largo de los años, sobre todo la del siglo XII.
Tiene un ábside de orientación interior y exterior, con medias columnas con un dado trapecial que da forma al capitel con un friso de acuraciones lombardas en lo alto. La puerta principal está el muro de poniente, estrecha y alta. Tiene un campanario en una torre maciza y cuadrada.
Justo al lado derecho, hay un claustro de dos pisos que se construyó en el siglo XV.
Al año 1003 está su primera documentación, en una donación de los señores de la Portella. Fue consagrada el año 1035 y después de varias donaciones de los señores de la Portella, finalmente fue entregada a la iglesia el año 1069 por Bernat Guifré, confirmada por el obispo de Urgell.
La iglesia continuó creciendo, pero en el siglo XII entra en decadencia, junto con la peste del1348 hace que quede totalmente arruinada y abandonada, incluso sufre un saqueo al año 1540, cuando unos bandoleros matan el abate.
A mediados del siglo XVI se vuelve a reunir a la comunidad, junto con la unión con el monasterio de Sant Pau del Camp de Barcelona, en 1617, dio vida de nuevo al monasterio, hasta que en el año 1835 se terminó la actividad religiosa con la exclaustración.
La última actividad del monasterio fue entre los años 1839 y 1840, al final de la primera guerra carlista, cuando se trasladaron los estudios de la Universidad de Cervera desde Solsona.
Summit
3,564 ft
Pi Escabellat
[CA]
Anar seguint la carena, més o menys podem distingir un camí que va pujant fins a dalt de tot, trobem el primer cim, el de Pi Escabellat a 1105 metres d'alçada.
Des d'aquest cim veurem unes molt bones vistes de les valls de La Quar i de Borredà.
[ES]
Ir siguiendo la cresta, más o menos podemos distinguir un camino que va subiendo hasta arriba de todo, encontramos la primera cumbre, el de Pi Escabellat a 1.105 metros de altura.
Desde esta cima veremos unas muy buenas vistas de los valles de La Quar y de Borredà.
Summit
3,373 ft
Pic de Perris
[CA]
Des del Serrat del Migdia, tornem enrere baixant la carena per on hem vingut.
Quan tornem a torbar-nos al coll dels Pins, en comptes de tornar avall cap ala dreta, anem cap a l'esquerra, fins a trobar-nos la carena que va cap al nord-est, pujar-la i la seguim amunt, ens portarà directament al pic de Perris, a 1046 metres d'alçada.
[ES]
Desde el Serrat del Migdia, volvemos atrás bajando la cresta por donde hemos venido.
Cuando volvemos a turbar seleccionados en el collado dels Pins, en vez de volver abajo hacia la derecha, vamos hacia la izquierda, hasta encontrarnos la cresta que va hacia el noreste, subirla y la seguimos arriba, nos llevará directamente al Pic de Perris, a 1.046 metros de altura.
Bridge
2,487 ft
Pont de Sant Joan
[CA]
Tornem a la carretera i continuem direcció a Borredà. Just abans d'arribar a Borredà, a mà dreta, trobem el desviament senyalitzat com a "Molí de Sant Joan", deixem el cotxe just en aquest punt i continuem a peu pel caminet que baixa fins el pont.
El pont és una construcció del terme municipal de Borredà, catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser construït a finals del segle XVII, de forma contemporània al molí, tot era propietat del gremi de paraires i teixidors de Borredà, fundalt el 1669 per l'abat de Santa Maria de Ripoll.
És fet de pedra d'un sol ull de grans dimensions, amb un parament de pedres irregulars disposades en filades i unides amb morter, deixat a la vista. És un pont de molta alçada.
El molí es troba al costat del pont, era un molí bataner o draper del segle XVII, i pertanyia a l'antic gremi de paraires i teixidores de Borredà. Només es veuen alguns trossos de parets amb poc interès, fa més de cent anys que està en ruïnes i l'aigua se'l va acabar enduent.
Aquest molí fou objecte d'un llarg plet entre el gremi i el pagès Joan Font a mitjan segle XVIII, que va aconseguir que se li reconegués la propietat sobre l'ús de l'aigua del riu del Mergançol en aquest indret. Tot això obligà al gremi a construir un nou molí, el d'en Font, i abandonar el de Sant Joan.
El pont es va continuar utilitzant per a accedir al sector meridional del terme des de la vila de Borredà.
Si baixem fins el riu pel caminet del costat del pont, podem gaudir d'alguns petits gorgs poc concorreguts, i a uns 50m. riu amunt, un bonic salt d'aigua.
[ES]
Volvemos a la carretera y seguimos dirección a Borredà. Justo antes de llegar a Borredà, a mano derecha, encontramos el desvío señalizado como "Molí de Sant Joan", dejamos el coche justo en este punto y seguimos a pie por el sendero que baja hasta el puente.
El puente es una construcción del término municipal de Borredà, catalogado en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña. Fue construido a finales del siglo XVII, de forma contemporánea al molino, todo era propiedad del gremio de pelaires y tejedores de Borredà, fundalt en 1669 por el abad de Santa María de Ripoll.
Es hecho de piedra de un solo ojo de gran tamaño, con un paramento de piedras irregulares dispuestas en hiladas y unidas con mortero, dejado a la vista. Es un puente de mucha altura.
El molino se encuentra junto al puente, era un molino batán o paños del siglo XVII, y pertenecía al antiguo gremio de paraires y tejedoras de Borredà. Sólo se ven algunos trozos de paredes con poco interés, hace más de cien años que está en ruinas y el agua se le acabó llevando.
Este molino fue objeto de un largo pleito entre el gremio y el agricultor Joan Font a mediados del siglo XVIII, que consiguió que se le reconociera la propiedad sobre el uso del agua del río del Mergançol en este lugar. Todo ello obligó al gremio a construir un nuevo molino, el de Font, y abandonar el de Sant Joan.
El puente se continuó utilizando para acceder al sector meridional del término desde el pueblo de Borredà.
Si bajamos hasta el río por el sendero del lado del puente, podemos disfrutar de algunos pequeños pozos poco concurridos, y a unos 50m. río arriba, un bonito salto de agua.
Bridge
2,112 ft
Pont del Climent
[CA]
Agafem el cotxe i ens dirigim direcció Borredà. A uns 2km. trobarem un trencall cap a la dreta, molt tancat, amb un indicador que posa "Canals de Sant Miquel". Seguim per aquest camí de muntanya uns 300m. fins a trobar-nos un descampat. En el descampat, girem a l'esquerra fins a trobar-nos amb el pont.
El pont d'en Climent pertany al municipi de Vilada, ha estat inventariat al mapa de patrimoni cultural com a patrimoni immoble amb el número IPAC-3721.
Va ser construït pel contractista de Vilada Climent Simon Aguilar, en l''any 1930. És un dels punts més bonics del municipi, de molta alçada des d'on es pot contemplar el riu Mergançol i la vegetació del seu voltant, així com també sentir el cant dels ocells que viuen en aquests boscos de ribera.
El pont consta d'un sol arc de pedra i té 50m. de llarg. Permetia superar la vall del riu Mergançol en les tasques de retirament d'arbres tallats, però l'indret també havia estat lloc de pas per anar a peu al monestir de la Portella i a la Quar.
Gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'han pogut realitzar obres de millora del condicionament global del pont. A més, s'han intentat arreglar aquells punts en què l'erosió i el deteriorament progressiu del pont eren perillosos per als vianants.
[ES]
Cogemos el coche y nos dirigimos dirección Borredà. A unos 2km. encontraremos un desvío hacia la derecha, muy cerrado, con un indicador que pone "Canals de San Miquel". Seguimos por este camino de montaña unos 300m. hasta encontrarnos un descampado. En el descampado, giramos a la izquierda hasta encontrarnos con el puente.
El puente del Climent pertenece al municipio de Vilada, ha sido inventariado en el mapa de patrimonio cultural como patrimonio inmueble con el número IPAC-3721.
Fue construido por el contratista de Vilada Climent Simon Aguilar, en el año 1930. Es uno de los puntos más bonitos del municipio, de mucha altura desde donde se puede contemplar el río Mergançol y la vegetación de su entorno, así como también oír el canto de los pájaros que viven en estos bosques de ribera.
El puente consta de un solo arco de piedra y tiene 50m. de largo. Permitía superar el valle del río Mergançol en las tareas de retiro de árboles cortados, pero el lugar también había sido lugar de paso para ir a pie al monasterio de la Portella y en la Quar.
Gracias a la iniciativa del Ayuntamiento de Vilada y la Diputación de Barcelona, se han podido realizar obras de mejora del acondicionamiento global del puente. Además, se han intentado arreglar aquellos puntos en que la erosión y el deterioro progresivo del puente eran peligrosos para los peatones.
Bridge
2,402 ft
Pontet de Can Dou
[CA]
Tornem enrere fins a la intersecció, i agafem el camí de l'esquerra, cap avall, fins a trobar el cotxe.
Fem un gir de 180 graus i tornem enrere fins a baix, a la intersecció de davant de la masia. Agafem el camí de la dreta i continuem per la pista que havíem abandonat.
A uns 200 metres, ens trobem a mà dreta el petit pont.
És un pont molt petit però molt bonic i antic, força ben conservat, que creua el rec de Sois, val la pena parar-se un moment per veure'l.
[ES]
Volvemos atrás hasta la intersección, y tomamos el camino de la izquierda, hacia abajo, hasta encontrar el coche.
Hacemos un giro de 180 grados y volvemos atrás hasta abajo, en la intersección de delante de la masía. Tomamos el camino de la derecha y continuamos por la pista que habíamos abandonado.
A unos 200 metros, nos encontramos a mano derecha el pequeño puente.
Es un puente muy pequeño pero muy bonito y antiguo, bastante bien conservado, que cruza el arroyo de Sois, vale la pena pararse un momento para verlo.
Lake
2,531 ft
Presa del Sois
[CA]
Continuem per la pista uns 200 metres, a mà dreta, podem veure la presa del rec de Sois.
El rec de Sois és una petita riera que desemboca a la riera de la Portella, ens sorprèn perquè depenent de l'època, pot portar un important cabal d'aigua, fins i tot hi ha una presa de dimensions considerables que us hem posat com a punt interessant.
[ES]
Continuamos por la pista unos 200 metros, a mano derecha, podemos ver la presa del arroyo de Sois.
El arroyo de Sois es un pequeño arroyo que desemboca en la riera de la Portella, nos sorprende porque dependiendo de la época, puede llevar un importante caudal de agua, incluso hay una presa de dimensiones considerables que os hemos puesto como a punto interesante.
River
2,199 ft
Riera de Merlès
[CA]
Continuem per la pista 1,5 km., fins a trobar-nos amb la carretera de la riera de Merlès. Com que el nostre camí continua cap al sud, si mirem a la part dreta de la carretera, ens trobarem amb una zona d'aquesta riera plena de petits gorgs en els quals ens hi podem banyar i fer un petit descans abans de continuar amb la ruta.
Aquesta riera neix a prop de Sant Jaume de Frontanya, procedent de la unió de diferents recs als Rasos del Tubau, passa pel Ripollès, Berguedà, Osona i Bages i desemboca al Llobregat en el seu curs entre Puig-Reig i Navàs.
La seva gran amplada y forma fa que tingui un gran interès turístic, ja que en aquesta riera s'hi fan diferents activitats i en el seu curs podem trobar diversos Càmpings i cases de turisme rural.
Al llarg del seu curs podem trobar diferent flora i fauna, amb boscos de diferents espècies, com de pi blanc, roures i alzines a la zona més baixa, pi roig i faig a la zona mitja i alta i oms, gatells i salzes a les zones de ribera de la riera. També hi podem trobar diverses estructures artificials que han estat utilitzades al llarg dels anys per la indústria ramadera, així com a diferents rescloses i diversos molins fariners.
[ES]
Continuamos por la pista 1,5 km., Hasta encontrarnos con la carretera de la riera de Merlès. Como nuestro camino continúa hacia el sur, si miramos en la parte derecha de la carretera, nos encontraremos con una zona de esta riera llena de pequeños pozos en los que nos podemos bañar y hacer un pequeño descanso antes de continuar con la ruta.
Esta arroyo nace cerca de Santiago de Frontanya, procedente de la unión de diferentes canales en los Rasos del Tubau, pasa por el Ripollès, Berguedà, Osona y Bages y desemboca en el Llobregat en su curso entre Puig-Reig y Navàs.
Su gran anchura y forma hace que tenga un gran interés turístico, ya que en esta riera se hacen diferentes actividades y en su curso podemos encontrar varios Campings y casas de turismo rural.
A lo largo de su curso podemos encontrar diferente flora y fauna, con bosques de diferentes especies, como de pino blanco, robles y encinas en la zona más baja, pino rojo y hago en la zona media y alta y olmos, gatillos y sauces en las zonas de ribera del arroyo. También podemos encontrar diversas estructuras artificiales que han sido utilizadas a lo largo de los años por la industria ganadera, así como diferentes esclusas y varios molinos de harina.
Summit
3,031 ft
Roc de La Veu
[CA]
Caminem seguint les marques del camí cap dalt, hi ha trossos de pedregar i una forta pujada, anem seguint el camí fins dalt, uns 250 metres.
Trobarem una intersecció, primer agafarem el camí de l'esquerra per arribar al Roc de la Veu, de 930 metres d'alçada.
[ES]
Caminamos siguiendo las marcas del camino hacia arriba, hay trozos de pedregal y una fuerte subida, vamos siguiendo el camino hasta arriba, unos 250 metros.
Encontraremos una intersección, primero tomaremos el camino de la izquierda para llegar al Roc de la Veu, de 930 metros de altura.
Summit
3,815 ft
Salga Aguda
[CA]
Tornem enrere fins a la intersecció, i en aquest cas continuem recte, cap amunt, fins arribar al Coll del Tei, just al centre de la vall entre la Salga Aguda, a l'est, i la pujada cap als Gira-sols, al oest, uns pics que si ens queda temps també els podem pujar.
Si en aquest punt girem a la dreta, cap a l'est, seguint la carena ens portarà directament al cim de la Salga Aguda.
La Salga Aguda és el pic més alt del Picancel, amb 1172 metres d'alçada, des d'allà tenim unes esplèndides vistes de tot el Picancel, el Cadí i al Sud, fins i tot podem veure Montserrat.
[ES]
Volvemos atrás hasta la intersección, y en este caso seguimos recto, hacia arriba, hasta llegar al Collado del Tei, justo en el centro del valle entre la Salga Aguda, al este, y la subida hacia los Gira-sols, al oeste, unos picos que si nos queda tiempo también los podemos subir.
Si en este punto giramos a la derecha, hacia el este, siguiendo la cresta nos llevará directamente a la cima de la Salga Aguda.
La Salga Aguda es el pico más alto del Picancel, con 1172 metros de altura, desde allí tenemos unas espléndidas vistas de todo el Picancel, el Cadí y el Sur, incluso podemos ver Montserrat.
Monument
2,848 ft
Sant Maurici de la Quar
[CA]
Desfem el camí fet fins a la Quar i continuem per la carretera asfaltada, queda una mica fora del Picancel però val la pena la visita.
Dins del municipi de la Quar, és una de les localitzacions on hi ha més vida, també és on hi ha l'ajuntament de la Quar.
Destacarem 3 localitzacions concretes dins d'aquest punt, l'hostal, l'església i el cementiri.
A l'hostal podem parar a dinar amb un menjar casolà de qualitat.
L'església és barroca de finals del segle XVI, però no va ser acabada fins ben entrat el segle XVIII i ampliada al segle XIX. Està inventariat com a patrimoni immoble al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número d'element IPAC-3532.
L'església està molt ben conservada, d'una sola nau rectangular coberta amb volta i rematada per un presbiteri quadrat i quatre capelles als laterals. Té una porta d'arc de mig punt del segle XIX. L'interior és enguixat.
Pujant la carena cap amunt, ben senyalitzat trobem un antic cementiri que val la pena visitar.
[ES]
Deshacemos el camino hecho hasta la Quar y continuamos por la carretera asfaltada, queda un poco fuera del Picancel pero vale la pena la visita.
Dentro del municipio de La Quar, es una de las localizaciones donde hay más vida, también es donde está el ayuntamiento de la Quar.
Destacaremos 3 localizaciones concretas dentro de este punto, el hostal, la iglesia y el cementerio.
En el hostal podemos parar a comer con una comida casera de calidad.
La iglesia es barroca de finales del siglo XVI, pero no fue terminada hasta bien entrado el siglo XVIII y ampliada en el siglo XIX. Está inventariado como patrimonio inmueble en el mapa de patrimonio de la Generalidad de Cataluña con el número de elemento IPAC-3532.
La iglesia está muy bien conservada, de una sola nave rectangular cubierta con bóveda y rematada por un presbiterio cuadrado y cuatro capillas en los laterales. Tiene una puerta de arco de medio punto del siglo XIX. El interior es enyesado.
Subiendo la cresta hacia arriba, bien señalizado encontramos un antiguo cementerio que vale la pena verlo.
Religious site
3,456 ft
Santuari de Santa Maria de La Quar
[CA]
Continuem per la carretera direcció nord, des de La Quar, al cap d'un quilòmetre aproximadament, trobem un desviament cap a la dreta, ben senyalitzat que ens portarà fins al santuari. Es pot accedir a peu o amb cotxe, pujant fins dalt.
Es troba al cim d'una gran formació rocosa a 1069 metres d'alçada i visible clarament des de tota la serralada del Picancel.
A dalt del cim hi ha un gran pla amb dos bonics miradors en els seus extrems i la caseria i el santuari al centre. Per pujar-hi, hi ha un camí força vertical des de la carretera que porta al pla de la Quar.
El santuari pertany a l'antiga parròquia de Santa Maria de la Quar i se n'han trobar referències en actes de la catedral d'Urgell des de l'any 839. Posteriorment fou abandonada i reedificada en èpoques de Guifré el Pelós a partir de l'any 879, quan va ser habitada per diversos pagesos sota la jurisdicció del vicari del castell de la Portella, representant del compte Guifré. A l'any 899 va ser consagrada pel bisbe Nantigís.
Hi han algunes referències de que posteriorment s'hi van instal·lar altars d'ídols pagans i que va ser profanada pels musulmans, però no n'hi han proves concretes.
Ja més endavant, amb la construcció ben a prop del monestir de Sant Pere de la Portella, el santuari perd importància i els senyors de la Portella el van donar a l'any 1069 i des de llavors, els monjos es van ocupar de tenir-ne cura, amb diverses reedificacions i remodelacions, com la creació d'un campanar al segle XVI o el canvi de situació de l'entrada principal. Durant el segle XVIII s'instal·len diverses capelles i al 1840, s'hi tornen a fer reparacions i ampliacions importants, amb un repintat interior, un nou cambril i tres capelles noves.
Al costat del santuari s'hi alça la rectoria i les estàncies dels ermitans, els quals han venerat fins recentment la imatge de Santa Maria de la Quar, que actualment es troba a Sant Maurici de la Quan per motius de seguretat. La imatge és de fusta, de 1,35 metres d'alçada, és una verge asseguda amb un nen a la falda i té un alt valor històric, d'origen el segle XII.
Hi ha una creença popular que diu que l'aigua beneita de les piques del santuari guarien les berrugues, es va crear la font de les Berrugues, una nova capelleta i una imatge de la verge.
[ES]
Continuamos por la carretera dirección norte, desde La Quar, al cabo de un kilómetro aproximadamente, encontramos un desvío hacia la derecha, bien señalizado que nos llevará hasta el santuario. Se puede acceder a pie o en coche, subiendo hasta arriba.
Se encuentra en la cima de una gran formación rocosa en 1069 metros de altura y visible claramente desde toda la cordillera del Picancel.
A la cima hay un gran plan con dos bonitos miradores en sus extremos y el caserío y el santuario en el centro. Para subir, hay un camino bastante vertical desde la carretera que lleva al plano de la Quar.
El santuario pertenece a la antigua parroquia de Santa María de la Quar y se han encontrar referencias en actos de la catedral de Urgell desde el año 839. Posteriormente fue abandonada y reedificada en épocas de Guifré el Pelós a partir de el año 879, cuando fue habitada por varios campesinos bajo la jurisdicción del vicario del castillo de la Portella, representante del conde Guifré. Al año 899 fue consagrada por el obispo Nantigís.
Hay algunas referencias de que posteriormente se instalaron ídolos paganos y que fue profanada por los musulmanes, pero no han pruebas concretas.
Ya más adelante, con la construcción muy cerca del monasterio de San Pedro de la Portella, el santuario pierde importancia y los señores de la Portella lo dieron el año 1069 y desde entonces, los monjes se ocuparon de tener- cuidado, con varias reedificaciones y remodelaciones, como la creación de un campanario en el siglo XVI o el cambio de situación de la entrada principal. Durante el siglo XVIII se instalan varias capillas y en 1840, se vuelven a hacer reparaciones y ampliaciones importantes, con un repintado interior, un nuevo camarín y tres capillas nuevas.
Junto al santuario se alza la rectoría y las estancias de los ermitaños, los cuales han venerado hasta recientemente la imagen de Santa María de la Quar, que actualmente se encuentra en San Mauricio de la Cuando por motivos de seguridad. La imagen es de madera, de 1,35 metros de altura, es una virgen sentada con un niño en su regazo y tiene un alto valor histórico, de origen el siglo XII.
Hay una creencia popular que dice que el agua bendita de las picas del santuario curaban las verrugas, se creó la fuente de las Verrugas, una nueva capilla y una imagen de la virgen.
Summit
3,723 ft
Serrat de l'Envista
[CA]
Continuem per la mateixa carena, aquest cop ens farà baixar una mica, pel coll dels 3 Roures, i després tornar a pujar fins al segon cim, el del Serrat de l'Envista o també dit de les Tallades, a 1151 metres d'alçada.
[ES]
Continuamos por la misma cresta, esta vez nos hará bajar un poco, por el cuello de los 3 Robles, y luego volver a subir hasta la segunda cumbre, el del Serrat del Envista o también llamada de las Tallades, a 1.151 metros de altura.
Summit
3,532 ft
Serrat del Migdia
[CA]
Fem uns 200 metres del coll dels Pins cap amunt, direcció nord-est fins a trobar-nos el camí de pujada cap al cim del Serrat del Migdia, ens ha de quedar el Cingle de la Por just al sud, i llavors enfilar a mà esquerre. Anem pujant per la carena direcció nord fins el cim a 1080 metres d'alçada.
Si mirem a mà esquerra, cap al oest, el cim més proper son els Agullons, que també els podem pujar en una altre ocasió.
[ES]
Hacemos unos 200 metros del collado dels Pins hacia arriba, dirección noreste hasta encontrar el camino de subida hacia la cima del Serrat del Migdia, nos debe quedar el Cingle de la Por justo al sur, y entonces subir a mano izquierda. Vamos subiendo por la cresta dirección norte hasta la cima 1080 metros de altura.
Si miramos a mano izquierda, hacia el oeste, la cima más cercana son los Agullons, que también los podemos subir en otra ocasión.
Car park
3,110 ft
Aparcament Picancel Est
[CA]
Tornem a la carretera, tornem enrere 1 km. aproximadament per la C-26 direcció a Vilada, atenció al mapa, just després de passar la senyal del km 164, a mà esquerra, agafem el desviament que baixa fins al riu Mergançol, el creuem pel pont i pugem cap amunt, sempre direcció sud durant 1,5 km., fins a trobar-nos amb una intersecció.
Agafem el camí de l'esquerra, cap a l'est, continuem durant 1 km. aproximadament i atenció al mapa, aparquem el cotxe.
[ES]
Volvemos a la carretera, volvemos atrás 1 km. aproximadamente por la C-26 dirección a Vilada, atención al mapa, justo después de pasar la señal del km 164, a mano izquierda, tomamos el desvío que baja hasta el río Mergançol, lo cruzamos por el puente y subimos hacia arriba, siempre dirección sur durante 1,5 km., hasta encontrarnos con una intersección.
Tomamos el camino de la izquierda, hacia el este, continuamos durante 1 km. aproximadamente y atención en el mapa, aparcamos el coche.
Car park
2,598 ft
Aparcament Roc de la Veu i Salga Aguda
[CA]
Continuem per la pista durant 1 km. aproximadament, fins a trobar-nos amb una gran masia i una intersecció, agafem el camí de la dreta, com si anéssim direcció a la masia que ens quedarà a mà esquerra.
A uns 50 metres, agafem el desviament que puja cap dalt de la muntanya, a mà dreta.
Continuem uns 500 metres, atenció al mapa, fem una corba tancada cap a la dreta, i en aquest punt deixem el cotxe, ja que a mà esquerra, marcada amb un punt de pintura groga, hi ha el camí que ens porta cap al cim del Roc de la Veu.
[ES]
Continuamos por la pista durante 1 km. aproximadamente, hasta encontrarnos con una gran masía y una intersección, tomamos el camino de la derecha, como si fuéramos dirección a la masía que nos quedará a mano izquierda.
A unos 50 metros, tomamos el desvío que sube hacia arriba de la montaña, a mano derecha.
Continuamos unos 500 metros, atención al mapa, hacemos una curva cerrada hacia la derecha, y en este punto dejamos el coche, ya que a mano izquierda, marcada con un punto de pintura amarilla, está el camino que nos lleva hacia la cumbre del Roc de la Veu.
Car park
3,015 ft
Aparcament Sant Miquel
[CA]
Continuem per la pista uns 1,2km. aproximadament, en aquest punt, atenció al mapa, agafem el desviament cap a la dreta que baixa cap a la riera, és un gir molt marcat a mà dreta, és possible que haguem de fer alguna maniobra, si anem ràpid podem saltar-nos el camí perquè no es veu gaire.
Creuem la riera i pugem cap dalt pel camí, és un camí força dolent però és una drecera que ens estalvia uns 20 minuts de trajecte.
Continuem amunt 1 km., fins a trobar-nos amb la pista principal, continuem amunt a mà dreta fins a trobar-nos amb una tanca al mig del camí que no ens deixarà pujar més, aparquem aquí i continuarem a peu.
[ES]
Continuamos por la pista unos 1,2km. aproximadamente, en este punto, atención en el mapa, tomamos el desvío hacia la derecha que baja hacia el arroyo, es un giro muy marcado a mano derecha, es posible que tengamos que hacer alguna maniobra, si vamos rápido podemos saltarnos el camino para que no se ve mucho.
Cruzamos el arroyo y subimos hacia arriba por el camino, es un camino bastante malo pero es un atajo que nos ahorra unos 20 minutos de trayecto.
Continuamos arriba 1 km., Hasta encontrarnos con la pista principal, seguimos arriba a mano derecha hasta encontrarnos con una valla en el camino que no nos dejará subir más, aparcamos aquí y continuaremos a pie.
Ruins
3,529 ft
Casa Salga
[CA]
Caminem cap avall pel camí que va cap al nord, a pocs metres, trobem una intersecció, si agafem el camí de l'esquerra, cap a l'oest, ens porta directament a la casa abandonada de la Salga.
És una casa en ruïnes, amb bones vistes degut a la seva situació de gran alçada, a uns 1065 metres, amb una bassa seca i un gran prat.
[ES]
Caminamos hacia abajopor el camino que va hacia el norte, a pocos metros, encontramos una intersección, si tomamos el camino de la izquierda, hacia el oeste, nos lleva directamente a la casa abandonada de la Salga.
Es una casa en ruinas, con buenas vistas debido a su situación de gran altura, a unos 1.065 metros, con una balsa seca y un gran prado.
Mountain pass
3,208 ft
Coll de Forcons
[CA]
Just a la dreta d'on hem deixat el cotxe, a mà dreta, veurem una marca de pintura que ens indica el camí de pujada cap al cim del Pi Escabellat, després d'uns 300 metres de pujada seguint el caminet, passarem pel coll de Forcons a 984 metres d'alçada.
[ES]
Justo a la derecha de donde hemos dejado el coche, a mano derecha, veremos una marca de pintura que nos indica el camino de subida hacia la cima del Pi Escabellat, después de unos 300 metros de subida siguiendo el camino, pasaremos por el collado de Forcons a 984 metros de altura.
Mountain pass
3,342 ft
Coll de la Creu de Salga
[CA]
Des del Serrat de l'Envista, continuem caminant per a carena direcció oest, uns 500 metres, trobem el Coll de la Creu de Salga, a 1016 metres d'alçada.
Aquest coll és la zona baixa que queda entre el pic de l'Envista des d'on venim, i el camí que puja cap a l'antiga Casa de Salga.
[ES]
Desde el Serrat del Envista, continuamos caminando para cresta dirección oeste, unos 500 metros, encontramos el collado de la Creu de Salga, a 1.016 metros de altura.
Este collado es la zona baja que queda entre el pico del Envista desde donde venimos, y el camino que sube hacia la antigua Casa de Salga.
Mountain pass
3,204 ft
Coll del Tei
[CA]
Tornem enrere fins a la intersecció, en comptes de tornar a baixar cap a baix, en aquesta ocasió continuem recte cap amunt fins a trobar-nos amb el coll, que és una vall entre els cims de la Salga Aguda, cap a la dreta, i els Gira-sols, cap a l'esquerra.
[ES]
Volvemos atrás hasta la intersección, en vez de volver a bajar hacia abajo, en esta ocasión continuamos recto hacia arriba hasta encontrarnos con el collado, que es un valle entre las cumbres de la Salga Aguda, hacia la derecha, y los Gira-sols, hacia la izquierda.
Summit
3,377 ft
Cingle de la Por
[CA]
Tornem enrere, travessem altre cop el gran prat, però aquest cop, en comptes d'agafar la pista cap avall, agafem el camí de l'esquerra, just al límit nord del prat continuant direcció nord-est fins a trobar-nos la carena que ens porta cap al Cingle de la Por.
Seguim la carena fins dalt del cim, a 1039 metres d'alçada. És un cim poc conegut però val la pena pujar-lo ja que les vistes són espectaculars i la dificultat d'ascensió és mínima.
[ES]
Volvemos atrás, cruzamos de nuevo el gran prado, pero esta vez, en vez de tomar la pista hacia abajo, tomamos el camino de la izquierda, justo en el límite norte del prado continuando dirección noreste hasta encontrarnos la cresta que nos lleva hacia la cumbre del Cingle de la Por.
Seguimos la cresta hasta la cumbre, a 1039 metros de altura. Es una cima poco conocida pero vale la pena subirlo ya que las vistas son espectaculares y la dificultad de ascensión es mínima.
Mountain pass
3,211 ft
Collet dels Pins
[CA]
Des del Cingle de la Por, tornem uns metres enrere i anem enfilant cap al nord, seguint el mapa, fent camí cap al Serrat del Migdia.
Per poder enfilar el camí cap al cim, abans pujarem una estona pel collet dels Pins.
[ES]
Desde el Cingle de la Por, volvemos unos metros atrás y vamos subiendo hacia el norte, siguiendo el mapa, haciendo camino hacia el Serrat del Migdia.
Para poder enfilar el camino hacia la cima, antes subiremos un rato por el collado dels Pins.
Panorama
3,365 ft
Picancel Oest - Els Agullons, Boumort, Canal del CArlí, Serrat del Duc i Castellot
[CA]
Des del Serrat del Migdia, mirem cap a l'oest i podem veure els últims cims del Picancel, que en aquesta ruta no hi arribarem ja que són de menys alçada i menys coneguts, però també s'hi pot pujar en una altre ocasió.
Els cims més propers que veiem són els Agullons, tres cims consecutius .
Força més a l'oest, tenim els cims del Serrat de Boumort, el Cap de la Canal del Carlí, el Cingle de Boumort, el Serrat del Duc i finalment, el Castellot, ja tocant a la presa de la Baells.
[ES]
Desde el Serrat del Migdia, miramos hacia el oeste y podemos ver los últimos cumbres del Picancel, que en esta ruta no llegaremos ya que son de menor altura y menos conocidos, pero también se puede subir en otra ocasión.
Las cumbres más cercanos que vemos son los Agullons, tres cimas consecutivos.
Bastante más al oeste, tenemos las cumbres del Serrat de Boumort, el Jefe de la Canal del Carlí, el Cingle de Boumort, el Serrat del Duc y finalmente, el Castellot, ya tocando la presa de la Baells.
Summit
3,454 ft
Els Gira-sols
[CA]
Tirem cap a l'esquerra des del Coll del Tei, cap amunt per la carena, a dalt de tot estarem als cims dels Gira-sols.
Des d'aquest cim tenim unes esplèndides vistes de tota la zona nord del Picancel, el Catllaràs, la serralada d'Ensija i el cim de la Salga Aguda cap a l'est.
[ES]
Vamos hacia la izquierda desde el Coll del Tei, hacia arriba por la cresta, arriba del todo estaremos en las cumbres de los Gira-sols.
Desde esta cima tenemos unas espléndidas vistas de toda la zona norte del Picancel, el Catllaràs, la cordillera de Ensija y la cima de la Salga Aguda hacia el este.
Religious site
3,209 ft
Capella de Sant Miquel de les Canals
[CA]
Continuem caminant per la pista fins a trobar-nos un gran prat, travessem el prat i al fons ens trobem la capella.
És una petita capella o oratori romànic del segle XII, situada en el municipi de Vilada, força ben conservada de fora però no gaire per dins, completament enguixat amb algunes pintures modernes als murs i a la volta. Té un altar modern amb tot de ofrenes deixades pels visitants. Es pot entrar a dins ja que la porta no està mai tancada.
Té una sola nau rectangular coberta amb volta de canó. Té un absis peculiar, el qual s'obre directament a la nau, cap a llevant.
Tenia una porta d'arc de mig punt adovellat, que és el més destacable d'aquesta església, però actualment està tapat, la porta actual és a la part posterior, al mur frontal, a sota d'un campanar d'espadanya d'una obertura.
Està inventariada com a patrimoni immoble al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número d'element IPAC-3724.
La seva situació, entre grans prats a 1000 metres d'alçada amb la masia de Sant Miquel al costat, fa que sigui un dels paratges més atractius del Picancel.
Aquesta capella va ser consagrada el 1168 pel bisbe d'Urgell Arnau de Preixens, cridat pel constructor de la capella, en Bertran d'Avià, que la va construir de forma particular sense pertànyer a cap circumscripció.
El 1937 ve ser incendiada i saquejada, per lo que no se'n conserva cap mobiliari original.
En la masia de Sant Miquel, va néixer al primer al segle XVI, Antoni Viladomar i Sant Miquel, que més tard va ser abat de la Portella i de Breda. Antoni Viladomar és conegut a l'església catalana pel suport que va donar al monaquisme de la contrareforma.
Actualment, s'ha recuperat una celebració que consisteix en l'obsequi d'un pa als assistents costejat pels propietaris de la masia, tot i que actualment no se celebra a l'ermita, es fa a l'església parroquial.
[ES]
Continuamos caminando por la pista hasta encontrarnos un gran prado, cruzamos el prado y al fondo nos encontramos la capilla.
Es una pequeña capilla u oratorio románico del siglo XII, situada en el municipio de Vilada, bastante bien conservada por fuera pero no mucho por dentro, completamente enyesado con algunas pinturas modernas en los muros y en la vuelta. Tiene un altar moderno con todo de ofrendas dejadas por los visitantes. Se puede entrar dentro ya que la puerta no está nunca cerrada.
Tiene una sola nave rectangular cubierta con bóveda de cañón. Tiene un ábside peculiar, el cual se abre directamente a la nave, hacia levante.
Tenía una puerta de arco de medio punto adovelado, que es lo más destacable de esta iglesia, pero actualmente está tapado, la puerta actual es en la parte posterior, en el muro frontal, debajo de un campanario de espadaña de una apertura.
Está inventariada como patrimonio inmueble en el mapa de patrimonio de la Generalidad de Cataluña con el número de elemento IPAC-3724.
Su situación, entre grandes prados a 1000 metros de altura con la masía de San Miquel al lado, hace que sea uno de los parajes más atractivos del Picancel.
Esta capilla fue consagrada en 1168 por el obispo de Urgell Arnau de Preixens, llamado por el constructor de la capilla, en Bertran de Avià, que la construyó de forma particular sin pertenecer a ninguna circunscripción.
En 1937 viene fue incendiada y saqueada, por lo que no se conserva ninguna mobiliario original.
En la masía de San Miguel, nació el primer en el siglo XVI, Antoni Viladomat y San Miguel, que más tarde fue abad de la Portella y de Breda. Antoni Viladomat es conocido en la iglesia catalana por el apoyo que dio al monacato de la contrarreforma.
Actualmente, se ha recuperado una celebración que consiste en el obsequio de un pan a los asistentes costeado por los propietarios de la masía, aunque actualmente no se celebra en la ermita, se hace en la iglesia parroquial.
You can add a comment or review this trail
Comments