Ruta 4x4 dels Contrabandistes de la Vall de Tor

Alins

Capital del municipi, situada a 1.048 m d'altitud al punt on la Vall Ferrera es bifurca entre la vall principal i la Vall de Tor. Alins prové de l'èuscar Ilin i vol dir que era un lloc abundant amb farina. A Alins hi ha l'Ajuntament, la piscina municipal i l'escola de primària de la vall. Actualment, bona part del poble presenta un sistema sostenible i modern de calefacció amb biomassa procedent dels boscos comunals. Antigament Alins era dividit en dos nuclis, la ciutat actual a l'entorn de l'església parroquial, de forma oberta, i la Força, petita vila tancada amb cases formant muralla, de les quals se'n conserven algunes. Entre les cases d'Alins destaca la Casa dels Castellarnau i la torre medieval, Casa Bortomico, de les més antigues de la Vall Ferrera, el bonic colomar de Casa Guillermo, i Casa Cintet, amb un preciós hort davant. D'important valor històric és la creu de terme gòtica que hi ha davant de l'església ia nivell artístic destaquen les escultures de forja de ferro creades a les diferents Fires del Ferro pirinenc.

Tor

A una altitud de 1649 m, est considerat el poble situat a més altura de la Vall Ferrera i el segon de Catalunya. El nom de Tor prové del basc i significa turó. Està situat a l'extrem nord-oest de la Vall Ferrera, a un fons de vall que s'eixampla a partir del poble, sota el Roc de Sant Pere. En ple hivern el camí d'accés pot quedar tallat per la neu i el gel, per això a l'hivern roman deshabitat. De Tor surt una pista forestal que durant l'estiu i part de la primavera i la tardor permet arribar a Andorra pel Port de Cabús, creuant uns paratges naturals incomparables. .Tor és un petit poble del Pirineu català, pertany administrativament al terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. Aquest poble fa frontera amb Andorra. Està situat al lloc més allunyat i solitari de la Vall Ferrera, a l'extrem nord-oest de la comarca, a la confluència de dos barrancs; el Riu de la Rabassa i el Barranc de Vallpeguera, a partir de la unió de tots dos es forma la Noguera de Tor. Tor està situat al fons d'una vall que s'eixampla just al lloc on hi ha el poble. Està sota una petita muntanya coneguda com el Roc de Sant Pere i emmarcada per les altes muntanyes com el pic de Sanfonts (de 2.882,4 metres d'altitud) que separen la vall de Vall Ferrera de les valls d'Andorra. És un dels pobles situats a més altitud del país. S'hi arriba per una pista de muntanya asfaltada de 12 quilòmetres que arrenca de l'extrem nord de la vila d'Alins; la pista ressegueix la vall de la Noguera de Tor, i fa molts anys la pista, en no gaire bon estat, acabava al poble. Actualment, l'accés s'ha millorat, i el camí cap a Tor continua pel camí conegut com a Camí del Pal cap al Port de Cabús, lloc per on s'entra a Andorra. De totes maneres, l'últim tram, en no estar asfaltat, és de trànsit poc recomanat per a segons quins vehicles a les èpoques més humides, sobretot quan neva. El poble te l'església parroquial de Sant Pere. A sobre del poble, al lloc on hi havia la Força de Tor (un castell medieval) hi ha les restes de l'església romànica de Sant Pere de la Força, o del Roc, ia força distància al nord, la capella de Sant Ambròs de Tor.

Frontera España-Andorra

La frontera hispanoandorrana s'estén 64 quilòmetres al sud d'Andorra i pel nord d'Espanya als Pirineus. Els dos països es troben a la mateixa conca hidrogràfica, per la qual cosa la comunicació entre tots dos és més fàcil que entre Andorra i França. La frontera s'inicia a l'oest en un punt en què coincideixen Andorra, França i Espanya (42°36′13″N 01°26′30″E). A continuació, segueix una direcció general cap al sud-est, per després dirigir-se cap al nord-est a aquest nou punt d'intersecció triple Andorra-Espanya-França (42°30′09″N 01°43′34″E). La línia divisòria entre tots dos països a través de les àrees d'alta muntanya, sovint de més de 2000 metres, passa a prop del punt més alt d'Andorra, el pic de Coma Pedrosa. També passa a prop del Madriu-Perafita-Claror únic lloc d'Andorra declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'única via de comunicació autoritzada entre els dos països discorre a través de la vall del Valira entre Seu de Urgel i San Julián de Loria. Es tracta d'una carretera asfaltada, que al tram andorrà rep el nom de N1, ia l'espanyol és nominada com a N-145. El pas fronterer és conegut a Espanya com la duana de la Farga de Moles, ia Andorra com la duana de Sant Julià de Lòria. Un altre punt fronterer és el d'Os de Civís (Espanya) que només es pot accedir per Sant Julià de Lòria a Andorra.

Estació de esquí Vallnord

Vallnord va ser una estació d´esquí alpí del Principat d´Andorra. Concretament es trobava a les parròquies de la Massana i Ordino. L'actual domini esquiable és el resultat de la fusió comercial de les antigues estacions d'esquí de Vallnord – Pal Arinsal i Ordino-Arcalís. La unió es va produir la temporada 2004-2005. Al juny de 2020, Vallnord va anunciar que mantindrà la continuïtat de la marca fins a l'any 2022 i oferirà únicament en conjunt el forfet Valls del Nord durant aquest temps. Les estacions d´esquí (Vallnord - Pal Arinsal) i Ordino Arcalís, actuen independentment. Des del 2019, Ordino Arcalís forma part de Grandvalira Resorts. Vallnord disposava de 1.149 hectàrees amb capacitat per a 48.210 persones/hora, en un total de 89 km repartits en 66 pistes: 7 pistes negres, 27 vermelles, 22 blaves, 10 verdes i 6 pistes d'eslàlom. Els sectors de Vallnord – Pal Arinsal no tenen connexió directa amb el sector d´Ordino per circuit d´esquí ni per telecabina o telefèric, mentre que els dos primers estan units via telefèric.Des de la temporada 2015-2016 les dues estacions van recuperar la seva denominació i autogestió, i Vallnord es va convertir en una mera unió comercial. Vallnord - Pal Arinsal està format per dos sectors: el de Pal i el d'Arinsal. L'estació està ubicada a la parròquia de la Massana i disposa de dos accessos. Un telecabina ubicat al poble de la Massana porta al sector Pal i el telecabina ubicat al poble d'Arinsal porta al sector Arinsal. Tenen un total de 63 km de pistes entre les cotes de 1.550 mi els 2.560 m. En total disposen de 7 pistes verdes, 18 blaves, 17 vermelles, 5 negres i 5 d'eslàlom. Aquesta estació és l'única del país amb obertura de 10 mesos cada any. A l'hivern, l'estació és una estació d'esquí però a l'estiu, a partir del maig, Vallnord - Pal Arinsal converteix les pistes d'esquí en circuits de Bike Park, convertint-se en Vallnord Bike Park. Actualment està considerat el quart millor bike park del món.

Pal

Pal

Xixerella

Xixerella

Erts

Erts

La Massana

La Massana és una de les set parròquies que formen el principat d'Andorra. Actualment governa ciutadans compromesos. Es troba al nord -oest del país i cobreix una superfície de 65 km². La parròquia consta de set sales rurals o entitats menors existents en algunes parròquies: L’Aldosa, Anyós, Arinsal, Erts, Pal, Sispony i La Massana, que és la capital de la parròquia. També té sis nuclis urbans petits: El Pujol del Piu, escà, ELS Plans, el MAS de Ribafeta, Xixerella i El Pui. Els rius més importants de la Massana són el nord de Valira, el riu Pal, el riu Arinsal i el riu Montaner. Los Lagos (el de Les Truites, Els Forcats, Montmantell i El Negre), els boscos de pi i avets i els cims més alts del país (el Comapedrosa -2.942 metres, el Medecorba, el Racroferd, la foto de la parcel·la d’estany i sanfons) també formen part de la geografia d’espais naturals d’aquesta parròquia. La ciutat de La Massana té 3000 habitants, 2 es troba a 1230 metres sobre el nivell del mar i és la capital parroquial. Es troba a només cinc quilòmetres d'Andorra La Vieja. A la parròquia de Massana hi ha uns 10.000 habitants.

Centre comercial Punt de Trobada

Bixessarri

Bixessarri

L’Hostal la Font de Os de civis

L’hostal La Font es troba al Poblet d’Os de Civis, envoltat per la tradició i paisatges típics de l’alta muntanya pirinenca. Situat en un marc excepcional, l’hotel es troba al poble d’Os de Civis, enclavament espanyol en territori andorrà (a 8km). L’hostal i el poble han sabut conservar l’arquitectura tradicional fent d’aquesta una marca de la casa. Al poble es respira pau i tranquil·litat i és habitat per, només, una vintena de persones. El nostre hostal és el lloc ideal per gaudir del confort i la tranquil·litat de les muntanyes, el bon menjar casolà i les activitats a l’aire lliure tant a l’estiu com hivern.

Coll de Conflent (2.177,5 metres)

El Coll de Conflent és una collada pirinenca que es troba a 2.177,5 metres d'altitud. Comunicava el poble d'Os de Civís, amb la resta del seu terme municipal, les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Es troba a ponent d'Os de Civís, a llevant de les Bordes de Conflent. És al sud-est del Bony de Salòria i de la Pala de Salòria, i al nord-oest del Bony de Trescul. És, de fet, un dels pocs punts de comunicació d'Os de Civís amb la resta del seu terme municipal sense passar per Andorra, però no és gaire en ús atès que el camí a través d'Andorra és molt més accessible.

Bunker de la Collada de conflent

Bunker de la Collada de conflent

Mina de Ferro

Bordes de Conflent

Bordes de Conflent

Vadeo 4x4

Vadeo 4x4

Vadeo

Vadeo

Font per a bestiar

Font per a bestiar

Font de Casals

Font de Casals

Refugi de Sta. Magdalena

Refugi de Sta. Magdalena

Ermita de Sta. Magdalena

Ermita de Sta. Magdalena

Vadeo

Vadeo

Refugi de Sta. Joan de l'Erm

Refugi de Sta. Joan de l'Erm

Sant Joan de l'Erm Vell

Sant Joan de l'Erm Vell

Trinchera Guerra Civil

Trinchera Guerra Civil

Montenartro

Montenartró és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a l'extrem sud del terme, a 1.299 m d'altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l'Erm. Es comunica mitjançant una pista forestal amb la carretera C-13, que corre paral·lela a la Noguera Pallaresa, entre les localitats de Llavorsí i Rialb. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve. Situat en una raconada encarada al nord-est, el poble de Montenartró està disposat en una petita carena entre dos barrancs (un d'ells, el Barranc de Margarit, a llevant), en forma d'amalgama de cases sense espais per a carrers convencionals o places entre les edificacions. L'església de Sant Esteve és a l'entrada del poble pel nord-oest. Al llarg de l'edat mitjana i bona part de la moderna, Montenartró fou seu d'un dels deganats eclesiàstics en què estava dividit el Pallars Sobirà. El deganat de Montenartró arribà a tenir unes quaranta parròquies, que incloïa tot l'Alt Pallars, llevat de les valls de Cardós i Ferrera, que conformaven el Deganat de Cardós. Edat moderna El 1553 Montavarto enregistrava 3 focs civils i cap d'eclesiàstic (uns 15 habitants). Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Montenardó. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en el barranc de Romadriu, envoltada de muntanyes molt altes, amb vents del nord i del sud. El clima hi és fred, propens a inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 15 cases i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn l'annex de Romadriu. Dins del seu terme es troba el Bosc de Sant Joan de l'Erm, compartit amb altres pobles, amb l'ermita del mateix nom, en una muntanya molt sovint coberta de neu. Neixen en el terme diverses fonts ferruginoses. El territori és pedregós, fluix i muntanyós. S'hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de llana, cabres i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius, galls fers i esquirols, i pesca de truites. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 70 ànimes (habitants). Montenartró era una de les destinacions de les colles de contrabandistes de la postguerra de la contesa bèl·lica de 1936-39. En especial hi feia cap les colles d'Arduix, que sortien del mas d'Alins, a Andorra, passaven el Collet d'Arduix, i s'encaminaven cap a Can Ministrells i Santa Magdalena, baixant per la vall del Riu de Santa Magdalena fins a Montenartró, on dinaven -a una de les dues fondes existents aleshores, Cal Roi o Cal Tatxó- i esperaven la trobada amb els destinataris de la mercaderia que havien tret d'Andorra. El viatge durava un parell de dies. Un cop descarregats els fardos de tabac, d'uns 30 o 35 quilos cadascun, reposaven i emprenien el camí de tornada a Andorra, ara carregats amb fardos de llana, on la revenien. Ocasionalment també podien portar d'Andorra perfum o fins i tot benzina, en garrafes de 20 litres. Era el que s'anomenava un mig viatge, atès que a Montenartró enllaçaven amb altres colles de contrabandistes, que duien tabac i llana de Montenartró al destí final, o viceversa: de primer a Sort, des d'on, habitualment amb l'Alsina Graells, feien cap a Lleida o a Barcelona. La entidad local menor de Montenartro fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 7 de març del 1958, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Camilo Alonso Vega. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals entitats municipals descentralitzades i adaptades a la nova legislació municipal.

Roní

Roní