Ruta 4x4 Ripoll - Sant Martí d'Ogassa - Sant Martí de Surroca - Ogassa - Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Inici ruta. Pàrquing del Centre d'Acollida Turística Ripoll (686 m)

Pàrquing públic gratuït i d'autocaravanes. < Documentació: "Benvinguts al CAT Can Guetes. El CAT Can Guetes de Ripoll és un espai de trobada, d’unió i d’interacció pels ripollesos i ripolleses i pels turistes; un indret que posa en valor atributs com l’associacionisme, la qualitat dels productes locals i ecològics i la responsabilitat social. La seva privilegiada ubicació al Km 0 de les Vies Verdes dels Pirineus, el converteix en un referent pels amants de la naturalesa, pels caminants i pels ciclistes. En destaca la Ruta del Ferro i del Carbó, que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, amb un traçat asfaltat i flanquejat per vegetació. El CAT és un projecte de formació i inserció laboral de la Fundació MAP. S’ubica al pàrquing de Can Guetes, que disposa de 6 places per a autocaravanes. Fes una reserva trucant al 972 71 80 01 / 618 389 923 o a cat@fundaciomap.com CAT Can Guetes ofereix diferents serveis: Restaurant / Cafeteria / Agrobotiga Ruta del Ferro Lloguer de Bicicletes Serveis Turístics Allotjament Bressol B&B Segueix-nos per Facebook i per Instagram!!" Font: https://cat.fundaciomap.org

Farem un canvi de sentit més endavant (728 m)

La nostra ruta comença en la pista que veieu davant però no es pot girar cap a l'esquerra. Una mica més endavant trobarem un lloc per a fer-ho. Veure el següent waypoint.

Amb precaució, farem el canvi sentit (725 m)

Aquí disposem de línia discontinua per a fer el canvi de sentit

Ara si, per la dreta i entrem en pista (727 m)

Entrem en el Camí de Ribamala al Coll de Jou, pista ampla i pedregosa

Panoràmica en Quintans del Boix (843 m)

Coll de Fullosa, per l'esquerra (1118 m)

Panoràmica des del Pla de la Creu (1340 m

Pista força pedregosa!

Coll de la Tuta. Pla de Cal Pegot (1425 m)

Bifurcació, per la dreta (1482 m)

Deixem el Camí de Ribamala al Coll de Jou i continuem ara pel Camí d'Ogassa

Mas Mitjavila, Casa Rural (1334 m)

Turisme Rural

Església de Sant Martí d'Ogassa (1340 m)

> Documentació: "Església romànica de Sant Martí d'Ogassa. Sant Martí d'Ogassa. L'església parroquial es troba a 1.370 m d'altitud, als vessants de la Serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, amb la qual la uneix una dolenta pista de muntanya. La primitiva església de Sant Martí d'Aguacia fou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1030), i fou refeta per Joan Oriol i consagrada pel seu cunyat l'Abat Oliba, el 1024.[nota A 1.] Al segle XII fou molt modificada, sobretot la façana, que forma com una gran pantalla amb un ample campanar d'espadanya de doble finestra, absorbit més tard pel cos de l'obra; la resta és un edifici d'una sola nau amb capelles als murs laterals. Si venerava una notable imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu del Puig de França, ara al Museu Episcopal de Vic, de la qual resta una reproducció molt lliure i de poca vàlua. Al seu costat hi ha el cementiri, i unes quantes masies disperses pels vessants de la vall. El 1708 es bastí un petit oratori, dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova. El cens parroquial era de 14 famílies el 1626 i de 12 masos el 1686. Actualment la parròquia consta de 24 habitants." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Església_romànica_de_Sant_Mart%C3%AD_d%27Ogassa

Masia Bassaganya (1305 m)

El Joncar (1297 m)

Panoràmica amb els Cingles de Can Picola a l'esquerra (1200 m)

Els Cingles de Can Picola (1700 m), formen part de la Serra de Cavallera

Can Camps, Casa Rural (1140 m)

Turisme Rural

Continuem pel Camí del Roget, a l'esquerra (1109 m)

Deixem el Camí d'Ogassa, pel que continuarem més tard, i ara ho fem pel Camí del Roget

Rectoria de Sant Martí (1235 m)

Rectoria de Sant Martí (1236 m)

Plafons informatius (1237 m)

Església Sant Martí de Surroca (1240 m)

> Documentació: "Església de Sant Martí de Surroca. Sant Martí de Surroca és una església del municipi d'Ogassa (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Martí de Surroca es troba aïllada prop d'una cinglera de la serra Cavallera.[1] Descripció: Està orientada a llevant i la seva planta és de nau única amb absis semicircular com a capçalera. La coberta de la nau és de volta de canó, amb un arc faixó a l'últim quart. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i separat de la nau per un plec del mur, mentre que l'exterior està decorat per arcuacions cegues i bandes llombardes i té una finestra lleugerament descentrada de l'eix de l'església. La portada, situada a la paret sud, és d'una arcada formada per grans dovelles i guardapols. A l'extrem de ponent se li va afegir a principis del XVI un campanar que segueix l'estructura de la nau, té dos pisos i està cobert a doble vessant.[1] Les modificacions que l'església ha sofert al llarg del temps han estat eliminades per una restauració feta l'any 1986 per l'arquitecte J.M. de Ribot. Es va refer la volta, es suprimiren les capelles laterals i la sagristia que encobria part de l'absis, es van separar les cobertes de la nau i de l'absis (abans seguides) i es feren dues finestres noves a la unió de l'absis i la nau a la paret sud.[1] Història: L'església està documentada des del 1090 i el 1104 fou reedificada i tornada a consagrar, el que fa pensar que ja era un edifici antic.[1] L'any 1410 hi ha importants obres de consolidació documentades a un permís del bisbe Alfons de Tous.[1] El campanar afegit a principis del XVI està documentat a les visites pastorals, així com a altres obres el 1576 i 1595.[1] El 1774 es feren les últimes obres importants fins a la restauració de 1986.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Església_de_Sant_Mart%C3%AD_de_Surroca

Can Pubill (1213 m)

Mina de la Juncadella (1080 m)

< Documentació: "El patrimoni vinculat a les explotacions mineres de carbó. Si per una cosa és conegut arreu el municipi d’Ogassa és gràcies a les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. La seva existència va motivar no sols el progrés d’Ogassa sinó també fou un element clau que propicià l’arribada del ferrocarril al Ripollès. La conca minera s’estén d’oest a est, seguint el traçat de la Serra Cavallera des de Bruguera fins a Camprodon, passant pel Coll de Jou, Ogassa, Surroca, la Collada de la Creu i Torre Cavallera, amb una llargada d’uns 15 Km i una amplada màxima d’un quilòmetre. Les capes d’hulla, per l’acció dels pòrfirs, canvien sobtadament de direcció, passen a ser verticals i fins i tot a invertir-se. Aqueta característica va fer que l’extracció del carbó fos complicada ja que al no ser jaciments continuats, a part de la dificultat tècnica a l’hora d’extreure’l, s’hi afegí el problema d’avaluar-ne l’extensió i la llargada. Principals mines del municipi: – La Dolça (961 m) És al veïnat de Surroca de Baix. La plaça pública al capdamunt de l’avinguda de les Mines porta el nom de la Dolça. Era una de les més antigues i productives. – El Pinter (997 m) De 100 m de llarga, està ubicada a la part lateral del taller de reparacions, sota el pla que baixava el carbó de la mina Ramona. – Ca l’Enric Feta amb obra, s’explotà poc temps per culpa de la presència d’aigua. – Mina Nova – Juncadella És sobre la font de la Juncadella i és a roca viva. – Mina Ramona (1083 m) Situada a la part superior del pla anomenat amb el mateix nom. S’hi deixà de treballar en el període 1920-25 per causa de l’elevada presència de grisú. – La Gallina (1136 m) Construïda amb obra, de 525 m de llargada, està situada davant la casa de can Camps. Mina molt rendible, de les primeres que obriren i que s’explotà fins al final. – Faig – Tall Obert (1399) Comprèn l’àrea que va des de la mina de la Gallina fins a Terradellas. S’explotava a cel obert. – La Balança És davant del Tall Obert. La construcció era de fusta i d’una època posterior a les explotacions anteriors. – Les Teules – la Casilla (1150 m) Estaven situades progressivament sobre el Tall Obert. Construïdes en fusta, s’explotaren fins al 1967. – Terradellas Propera a Maús; al final de la seva activitat s’explotà a tall obert. Fou de les primeres mines a deixar de funcionar. – Mina del Joncar (1250 m) Pròxima a la casa del mateix nom, té una llargada de 625 m i es deixà d’explotar a causa de l’abundant presència de grisú. – Can Florent Situada a prop del Cuquilló. Va estar en funcionament en unes èpoques diferents, vers el 1915 i el 1930. – Mina del Coto (1146 m) Ubicada a peu de la carretera que duu a Sant Martí d’Ogassa. – Can Mingo Van ser tancades diverses vegades, el 1960 foren clausurades definitivament." Font: http://webspobles2.ddgi.cat/ogassa/coneix/llocs-dinteres/el-patrimoni-vinculat-a-les-explotacions-mineres-de-carbo/

Antic Forn de Calç (1080 m)

> Documentació: "Forn de calç. Un forn de calç o forn de pedra és un forn per obtenir calç viva (òxid de calci) utilitzant pedra calcària (carbonat de calci). L'equació química de la reacció és: CaCO3 + calor → CaO + CO₂ Aquesta reacció te lloc cap a 900 °C, encara que per tenir velocitat de reacció mes alta es sol treballar a uns 1000 °C.[1] No obstant temperatures mes elevades s'han d'evitar, doncs la calç quedaria «cremada», amb poca reactivitat. S'ha trobat morter de calç en excavacions de fa 14.000 anys a l'Àsia Menor. El principi de funcionament del forn de calç, aplicació de calor a la pedra calcària, ha estat el mateix des dels seus inicis fins als forns industrials actuals. Hi ha dos tipus de forns: efímers i permanents. Els forns efímers eren els que es fabricaven prop de la muntanya on abundava llenya i pedra calcària, la seva construcció no era tan elaborada, ja que no s'utilitzaven tan sovint. També, aquests forns la gent els fabricava per poder fer la seva pròpia calç. Els forns permanents són forns més industrials, fixos i construïts per ser utilitzats molts anys en aquell mateix lloc on s'han fabricat; a més estaven situats a llocs on abundava aquest tipus de pedra (la roca calcària). Construcció: En primer lloc, es triava un terreny amb un pendent considerable i amb abundància de pedres i llenya. A continuació, es fa un clot al terra d'uns dos metres de fondària i quatre metres de diàmetre que determina la seva capacitat. Seguidament es construïa la caixa que era una paret de pedra en sec amb les juntes fetes d'argila que constituïa l'olla. Després, es deixava una obertura anomenada portada entre 1,5 i 2 metres aproximadament; a més es reforçava amb dos troncs entravessats que es deien tafarres per on s'introduïa la llenya i la pedra. Finalment, a la part posterior es col·locava una pedra plana que es deia enfonadora." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Forn_de_calç

Ca l'Enric i Cal Secretari (1077 m)

Prat del Pinter (1035 m)

Petit nucli miner

Mina del Pinter, els Tallers (990 m)

Ogassa, Avda. de les Mines (952 m)

Alberg Ruta del Ferro (801 m)

Parc de l'Antiga Estació (800 m)

Arribem a la N-260, per l'esquerra (773 m)

Davant tenim el Pont Nou i Sant Joan de les Abadesses tot seguit

Aparcament de les Cinc Fonts (770 m)

Pàrquing municipal gratuït. Deixem el cotxe per a visitar San Joan de les Abadesses a peu.

Les Cinc Fonts (769 m)

Aigua no tractada

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses i el Riu Ter (770 m)

> Documentació: "Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses. El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses és un pont de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció: El Pont Vell ha patit diverses transformacions des de la seva construcció. Després d'unes reparacions urgents, es van tapar dos arcs de descàrrega semicirculars, tot i que durant la Guerra Civil el pont es va destruir. Als anys 70 es va inaugurar el nou pont, i actualment la construcció compta amb una gran arcada central apuntada, de trenta-tres metres de llum, amb dos arcs de descàrrega (un apuntat i l'altre semicircular). Hi ha dues obertures més de petites dimensions i d'arc de mig punt.[1] Història: El pont va ser construït entre 1128 i 1138 per encàrrec de l'abat Berenguer Arnau gràcies a l'ajut econòmic i personal de la noblesa i pagesia de la vall. Durant el segle xiv s'hi van fer diverses obres de reparació, i el terratrèmol de l'any 1428 segurament va afectar la seva estructura. El 8 de febrer del 1939 va ser dinamitat, i el 4 de juliol del 1976 es va inaugurar el Pont Vell reconstruït, obra dels arquitectes Francisco Pons-Sorolla i Rafael Melida Poch.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_Vell_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

Vistes des del Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses (770 m)

Església de Sant Pol (771 m)

> Documentació: "Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses. Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses és una església romànica del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional. Les restes de l'antiga església parroquial de Sant Pol estan a prop del monestir de Sant Joan, al centre de la vila. Descripció: Actualment de l'edifici només en resta la capçalera i el frontis, ja que ha desaparegut tota la nau que les enllaçava. Es poden veure els tres absis disposats en forma de trèvol, que sostenen la cúpula sobre trompes que sosté la torre campanar del segle xviii. L'absis central, a llevant, presenta com a decoració una simple cornisa sostinguda per petites mènsules. El de migjorn té al ràfec arcuacions llombardes amb ornamentació esculpida als permòdols. El de tramuntana té la part superior destruïda. La portada, situada a la façana de ponent, és d'arcs en degradació, dos dels quals sostinguts per columnes amb capitells i timpà esculpit amb la representació de Crist entronitzat flanquejat per sant Pau i sant Pere i un àngel a cada extrem.[1] Història: L'església, bastida a principis del segle xii, fou ampliada el 1728 amb una nau a cada costat, i una façana de coronament ondulat. El 1851 deixà de ser parròquia (funció que passà a l'antiga col·legiata del monestir). El 1936 fou destruïda, i l'abandonament subsegüent menà a la ruïna progressiva de l'edifici. Els anys 1960 se'n consolidà la part subsistent de la construcció romànica.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pol_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

Església de Sant Pol (771 m)

Com es pot apreciar, els murs laterals i la teulada de la nau central de l'església ja no hi són, deixant així al descobert l'original interior de l'església. La falta d'aquesta part de la construcció ha deixat aïllada la façana del campanar.

Plaça de Anselm Clavé (772 m)

Pont Nou de Sant Joan de les Abadesses (770 m)

El Pont Vell vist des del Pont Nou (769 m)

Final ruta. Aparcament de les Cinc Fonts (771 m)

Aparcament vist des de les Cinc Fonts