Ascens al Montsent Serra de Picancel

Després del Serrat de la Madrona , i sense pausa ens dirigim cap el Montsent per fer el que serà el segon cim de la jornada i també de l'any. Per arribar al lloc d'inici de l'ascensió ens adrecem cap a l'Eix del Llobregat , C-16 Minoves i una pista forestal bastant empipadora de uns 6 kms d'anada i altres 6 que farem de tornada, per l'anomenat camí de la Portella, i que es recomenable que sigui un vehicle alt .

Només deixar el cotxe en un revolt de la pista cal agafar un sender que s'enfila sense contemplacions muntanya amunt. Per acabar-ho de complicar, com que aquesta nit i matinada ha plogut una mica ha deixat ben enfangat i relliscós el terreny per complicar la pujada.

Després d'aquest primer tram amb força pendent passem per les ruines del que sembla un antic mas , que deuria ser important per les seves dimensions però del qual sols resten les bases de diversos murs. Ara seguirem la pujada fent però un flanqueig cap a la dreta i anar pujant amb una pendent més lleugera.

A l'arribar a la cota 850m fem una girada pronunciada cap a l'esquerra seguint la carena fins arribar al Coll de l'Era de la Palla , i seguidament el sender es torna a redreçar fins al cim del Montsent. Però un moment abans d'arribar-hi veiem un petit monolit en record del bomber berguedà de 43 anys Marc Sabata Serra, conegut com a «León», va morir a Oviedo l'any 2018, al no poder recuperar-se de les greus ferides ocasionades per un caiguda escalant la Via Murciana del Picu de l'Urriellu (Astúries).

Sabata Serra, de Cal Rosal, treballava al GRAE del Parc de Bombers de la Seu d'Urgell i va patir la fatal caiguda el passat dia 10 de setembre. El berguedà va morir a l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA), a Oviedo, on havia estat traslladat en estat greu.
L'operació de rescat va resultar complicada ja que l'accident es va produir en una zona de dificil accés i evacuació amb la grua de l'aeronau.

Uns metres més i ja som a dalt de tot. La serra del Montsent és el primer relleu important que trobem a l'entrada de l'Alt Berguedà quan pugem per l'eix del Llobregat. El cim té una alçada modesta, no acaba d'arribar als 1.000 m, i no és tan conegut en el món excursionista com el seu germà gran, el Montsent de Pallars, tot i el seu interès evident.
La Serra de Montsent és una serra situada entre els municipis de Cercs i d'Olvan a la comarca del Berguedà, amb una elevació màxima de 894 metres. Al cim a més d'una bandera estelada hi hem trobat un banc metal·lic , potser per seure després de l'ascensió ??? ja que sinó, no fa altre cosa que desmereixer l'ascensió.

La baixada l’encetem pel mateix vessant de pujada, tot i que el corriol es clar i evident en baixar l'hem perdut en algun tram, per descomptat, sense senyalització. El camí baixa arrapat a la cinglera, tot i que no ho sembla. De vegades pausat, de vegades vertiginós, anem fent un frenètic descens, sense treva, fins que arribem novament al camí de la Portella on hem deixat el cotxe

Abans de tornar però en Manel Vila del Olmo ens convida a fer un brindis per celebrar el seu Sant i també per celebrar que ja hem fet els dos primers cims del 2024 i perquè els reis d'Orient aquesta nit siguin generosos...

Informació extretade la Viquipèdia i del setmanari Regió 7