xipe 1 Olla de Núria, 14 cims, Puigmal fins pic de l'Aguila.

Recorregut clàssic però sempre espectacular de l'Olla de Núria, començant des del Santurari. Pugem cap al Puigmal, la pujada més llarga del recorregut, i seguim el camí fressat de la carena, cap al pic petit de Segre, Pic de Segre, Puig del Coll de Finestrelles, Pic de Finestrelles, Pic de Núria, Puig del Coll d'Eina, Pic d'Eina, Noufonts, Noucreus, Pic de la Fossa del Gegant, Pic alt de les Arques, Pic de Rocs Blancs, Fontnegra, Pic de la Pala, i Pic de l'Àliga.

"Núria es troba al bell mig de l'alta muntanya dels Pirineus. El santuari és gairebé a 2.000 metres d'altitud, en el punt on conflueixen tres valls: a ponent hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l'Embut; al nord la vall d'Eina, i a llevant la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.
El conjunt de totes aquestes altes valls constitueix una capçalera muntanyenca encerclada per una llarga i alta carena semicircular que la tanca per l'est, el nord i l'oest per damunt dels 2.700 metres; el cim més alt és el Puigmal ( 2.910 m). Pel sud, un rocam dur i enlairat tanca el conjunt d'aquestes valls.
Les aigües del Riu de Núria poden escolar-se´només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig d'aquesta roca dura, fins a trobar-se amb la vall de Freser , riu que a Ripoll s'uneix al Ter.
Tot plegat fa que, a Núria, el relleu sigui abrupte i el clima fred i plujós. Hi dominen els boscos de roure, de pi roig i de pi negre, però, als vessants més alts, només pot subsistir-hi el prat alpí. L'accés ha estat tradicionalment difícil, en especial a l'hivern, amb els corriols nevats i glaçats. Avui, el cremallera permet l'accés a tothom.
Els materials que constitueixen el substrat rocós de Núria són dels més antics del Pirineu. Es tracta de roques molt velles que han estat intensament transformades pels esforços i le pressions rebudes al llarg de la història geològica d'aquest territori pirinenc."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_N%C3%BAria)