Volta a l'Aneto des de la Presa de Llauset

Download

Trail photos

Photo ofVolta a l'Aneto des de la Presa de Llauset

Author

Stamen Miroslavov

with 5 trail buddies

2,505 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 23.02 mi
Elevation gain: 10,636 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 10,636 ft
Max elevation: 11,334 ft
TrailRank: 54
Min elevation: 6,770 ft
Trail type: Loop

Moving time: 14 hours 47 minutes
Time: 2 days 22 hours 57 minutes
Coordinates: 6964
Uploaded: August 5, 2020
Recorded: August 2020

Be the first to clap

near Aneto, Aragón (España)

Viewed 342 times, downloaded 7 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
Atenció: la ruta és àrdua i demana cert esforç físic i tècnica, degut a la gran quantitat de trams rocosos.
_______________________________________________________________________________________

Volta a l'Aneto partint des de la Presa de Llauset

Inicialment, volíem pujar al Tempestades (3.296 m) per Llosàs, però hem acabant descartant el pic per cansament acumulat i falta de temps.
No obstant, sí que hem acabat coronant un altre cop el pic més alt dels Pirineus - Aneto ( 3.404 m).
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
S'ha de seguir la N-230 en direcció Nord i poc després de Pont de Suert agafar el trencall que va cap al poblet d'Aneto. Seguir per la carretera (la qual puja molt) fins l'entrada del túnel, i travessar el túnel per arribar a l'aparcament de la presa.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

La ruta principal consisteix en anar a al refugi de Cap de Llauset on busquem el GR 11.5 en direcció N, cap al Coll de Salenques. Des d'allà seguim el GR fins baixar a Aiguallut, on pugem de nou cap a l'Ibón de Salterillo. Seguim pujant i travessem el massís per la Bretxa de Corones i fins els Ibons de Corones. Aquí ens desviem per la ruta tradicional i anem cap a l'est, pujant la Bretxa de Llosàs i travessant tota la conca de Llosàs, fins a arribar als Ibons de Vallibierna i de nou a la zona de Llauset.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:
1R DIA
Sortida de Barcelona: 7:30
Arribada a l'aparcament: 12:30 (amb parades).
Inici de l'excursió: 13:15
Arribada a l'Estany: 17:15 (amb parada per dinar i etc.)

2N DIA
Sortida de l'Estany: 8:00
Senyal sota el Coll: 10:15
Coll de Salenques: 10:45
Turronet de Barrancs: 13:00
Plana d'Aiguallut: 14:50
Cascada: 15:10
Plana d'Aiguallut després de dinar: 16:40
Ibón de Salterillo: 18:15

3R DIA
Sortida de l'Ibón: 7:00 aprox
Posada de grampons: 8:35
Coll de Corones: 9:30
Sortim cap a l'Aneto: 10:00
Aneto: 10:25
Sortim avall: 10:35
Coll de Corones: 11:05
Ibons de Corones: 13:20
Sortim cap a Llosàs: 14:05
Sota el Coll de Llosàs: 14:35
Coll de Llosàs: 15:13
Ibón Gran de llosàs: 17:10
Ibón Petit de Llosàs: 17:30

4T DIA
Sortida de l'Ibón Petit: 7:15 aprox
Bretxa de Soler i Coll: 7:50
Ibons de Vallibierna: 8:12
Coll de Vallibierna: 9:08
Pic de "Tinc gana": 9:43
Al Coll de nou: 10:20
Aparcament: 12:00
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Condicions meteorològiques favorables: sol sense núvols, temps estable i no massa massa fred. Depèn de la zona fa boira i vent, com és habitual a aquestes alçades i en aquest massís (boira pel cantó nord del massís i molt de vent en la conca de Llosàs).

Neu molt estable i en reducció - feia una setmana havíem pujat l'Aneto i en aquests dies la neu ha baixat mínim un nivell general de 2 metres.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
Estany de la Cap de la Vall, Ibón de Salterillo i Ibón Petit de Llosàs.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Obligatori ús de grampons i piolet. La glacera és llarga i té algun tros empinat. Per una altra banda, no és necessari, però les polaines s'agraeixen molt.

És habitual veure gent que va encordada, però en el nostre cas no ho hem trobat necessari.

Molt important portar ulleres de sol i crema solar.

Hem portat sacs de dormir de 0º, fan molt bé la seva feina i fins i tot donen massa calor. Amb sacs regulars de 15º haguéssim passat més fred.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
El tram més sec és el GR que va de Cap de Llauset a Aiguallut, on només es creua un torrent principal (Barranc de Txalenques), a part de l'Estany de la Cap de la Vall. Durant la resta de camí hi ha més riuets, torrents o estanys amb aigua prou bona com perquè es pugui beure.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: uns 25 kg, incloent-hi la tenda i l'aigua.

Waypoints

Presa de Llauset

Parking a l'Estany de Llauset. Punt més últim al que s'hi pot arribar en cotxe. L'aparcament es troba just al costat de la presa i s'hi arriba travessant el túnel (aprox 2 km), el qual està obert de maig a octubre. L'aparcament de la presa sol trobar-se força ple, i si no hi hagués lloc es pot aparcar a l'entrada del túnel, a Cubiello, per després arribar a la presa a peu.

Trencall cap a Llauset

Passat l'Estany de Llauset, abans d'endinsar-se massa per la Vall de Llauset, agafem el camí cap a la dreta, seguint el cartell cap al Refugi del Cap de Llauset. En molts mapes aquest camí està marcat seguint el petit recorregut S-10, no obstant a dia d'avui les marques són de gran recorregut (és més, a la tornada vam veure com pintaven aquestes marques de GR).

Refugi del Cap de Llauset

Passat l'Estany del Botornàs (de la cabana del Botornàs ja no queda ni rastre), seguint tot direcció N, arribem al refugi guardat del Cap de Llauset. El refugi té serveis i zona de pícnic i destaca entre les roques per la seva lluentor metàl·lica.

Aquí parem per dinar tot i que no ens adormim massa, ja que encara queda un tros de pujada.

Tot seguit agafem el GR 11 cap a l'E i pugem uns 100 metres fins al Collet dels Estanyets.

Zona de Pernoctació Primera nit

Sense deixar el GR 11.5 (les marques són prou clares), pugem fins l'Estany del Cap de la Vall, on decidim que farem nit. Els millors llocs que trobem en tota la conca de l'estany són en el cap que trenca la uniformitat del llac, petites zones no massa allunyades de sí que ofereixen prou lloc com per passar la nit. L'estany està envoltat per roca per gairebé tots els cantons, fent que el lloc sigui prou protegit del vent. Som a 2650m, però no sofrim gaire fred en tota la nit.

No obstant, al dia següent trobaríem esplanades molt més idònies per a acampar (més amplies i amb moltes menys roques) tan sols mig quilòmetre més al nord, seguint el GR.

Ja veiem el coll de Salenques

Seguint el GR 11.5 arribem sota el Coll de Salenques. La pujada llueix una tartera amb tota la seva esplendor, prometent un trencacames gloriós i molta pedra.

Tot just abans de la pujada ens parem per a omplir aigua del Riu de Salenques (el qual baixa de la Congesta de Salenques sense gaire caudal) i allà ens trobem un cartell que assenyala 50 minuts de pujada fins amunt del Coll.

Coll de Salenques

Hem trigat menys de 35 minuts a pujar el camí que deia 50. Molt bon ritme. Per a compensar-ho ens prenem un descans ben llarg allà mateix, fent segon esmorzar. Trobem que és una zona on, efectivament, la gent també fa bivac.

Turonet de Barrancs

Baixant des de Salenques cap a Barrancs, ens trobem molta roca i alguna llengua de neu fàcilment transitable sense grampons.
El GR ens porta a una petita pujada per la Colladeta de Barrancs, on decidim pujar també el Turonet de Barrancs per tal de tenir millors vistes d'Aiguallut i de l'Ibón de Barrancs (o, millor anomenat, el Llac Pastanaga!).

Plana d'Aiguallut

Fa molt de vent.

Travessem la plana sense seguir el camí i acabem havent de creuar el riu sense sabates. L'aigua és ultra-freda.

Seguim un tros camí avall per S-14 per tal de veure la Cascada d'Aiguallut.

Parada per a dinar

Uns metres més avall de la cascada hi ha un petit turonet, on pugem per a descansar i menjar alguna cosa. Hi ha algun arbre que fa ombra.

Tornem a repassar els mapes i decidim que no baixarem fins la Besurta, sinó que tornarem a la plana d'Aiguallut per tal de pujar a l'Ibón de Salterillo.

Photo ofDesviament cap a l'Ibón de Salterillo

Desviament cap a l'Ibón de Salterillo

Nota: abans hem hagut de donar tota la volta sencera a la Plana d'Aiguallut per tal de tornar al GR 11.5 i creuar els rius pels ponts de fusta.

El GR és fàcilment seguible i passats uns 20-30 minuts, en un punt amb pujada força empinada, trobem el trencall (cap a l'esquerra) cap a l'Ibón de Salterillo. El camí és fins i tot divertit, ja que tot just després sortim en una zona amb vegetació molt exuberant, donant-li un toc selvàtic a la travessa.

El camí que segueix està fitat i la pujada cap a Salterillo no té gaire pèrdua.

Ibón de Salterillo

L'Ibón està força descompost i és més pantà que llac, però per la zona trobem moltes rieres. Tot i així, la zona és molt molt ampla i es pot trobar amb facilitat lloc per a pernoctar.

Passem la nit sense gaires dificultats. S'ha de tenir en compte, però, l'elevada humitat i el fet que la temperatura aquí és relativament baixa.

Posada de grampons

El camí des de Salterillo amunt no és gaire clar. Tot sembla igual de transitable i les fites tenen una disposició dubtosa, no obstant, la pujada es manté en direcció SO i després cap al S.

El lloc on comença la glacera tampoc no és clar, no obstant decidim posar-nos els grampons en cert punt marcat amb un cercle verd, i comencem a zigzaguejar per la glacera, fins a tornar a enganxar amb el camí de Salterillo (rastre molt marcat en la neu).

Trobem zones força empinades, sobretot en el tram final, a prop del Coll de Corones.

Punt de descans

Agafem un petit descans en una zona rocosa a prop del Coll de Corones, on decidim pujar a l'Aneto, tot i havent-lo fet fa una setmana.
Les condicions són molt bones i ens sentim amb forces. Deixem les motxilles just en aquest punt i pugem lleugers, mentre la resta del grup segueixen cap al Coll, sense pujar al pic.

Pic Aneto [3404 m]

Pujada molt favorable, condicions meteorològiques agraïdes i gairebé sense vent. Força remarcable la quantitat de neu que s'ha fos en tan sols una setmana, hem hagut de descordar els grampons 50 metres més avall de l'últim cop.

Són les 9:30 del matí i ens trobem amb poca gent, fent que no haguem d'esperar i guardar cua al Pas de Mahoma. Coronem l'Aneto en 25 minuts des del lloc on hem deixat les motxilles.

En el cim hi ha uns senyors molt divertits, un d'ells en una animada trucada telefònica.

Baixem també en 25 minuts fins a les motxilles.

Coll de Corones

Des del punt de descans anterior travessem el que queda de glacera per afrontar el Coll de Corones.

Molt de compte amb el pas que bordeja l'Ibón Coronado. Són tan sols 3 metres, però és un tram força exposat, on una caiguda et pot portar avall a les roques o cap a l'Ibón en descongelació.

Comencem a baixar pel Coll sense descordar-nos, però al final ens treiem els grampons i decidim que farem tota la baixada per Corones sense ells, ja que la neu s'ha fos moltíssim també en la cara sud-oest.

El progrés és força pesat, sobretot per la presència de mini-tarteres i trams de terra i pols relliscosos, però, un cop agafat el camí després de la zona de glaceres, la baixada es fa amena.

Ibons de Corones

Ja en la zona d'Ibons, parem per a descansar i nodrir-nos.

Des de la zona elevada dels llacs veiem com ens espera, pacient, la pujada cap a la Bretxa de Llosàs.

Ibón Inferior de Corones

Just al costat de l'Ibón Inferior de Corones el camí bifurca i la direcció esquerra (marcada amb un punt vermell) senyala la pujada per Llosàs. Des d'aquí la pujada ja no sembla tan impossible.

Sota la Bretxa de Llosàs

Som just al començament de la pujada. El camí s'eleva majestuosament a través del riu abismal de pedra. Algunes de les roques són enormes.

A pesar de tot, la senda es veu i no té pèrdua.

Simplement es tracta de pujar.

Bretxa de Llosàs

Riu de pedra cap a les dues bandes.

La pujada ha estat divertida, mirant el que hem pujat dóna ganes de fer-ho de nou.

El que desconeixem és la baixada mortal que ens espera. Els primers 50 metres són especialment desagradables - camí empinat i molt relliscós, ja sigui per l'herba o la pols o les pedretes. Com més avall progressem (amb certa lentitud), més grans es fan totes les roques, fins que arribem a zones on hi ha pedres amb la mida d'apartaments sencers. El camí és neguitós i embolicat. Hi ha fites, tot i que es perden de tant en tant. Arribat un punt, decidim desviar-nos de les fites i tirem més a la dreta, per tal de passar per més zones d'herba i evitar tant saltar entre roques. Això ens obliga a donar una petita volta al turó sense nom (2557m) i sofrir una baixada un pèl complicada, fins a arribar a l'Ibón Gran de Llosàs.

Ibón Petit de Llosàs

Passat l'Ibón gran de Llosas, continuem cap a l'E, seguint les marques verd fosforescent - verd fosc. La pujada no és gran (50-60 m) i és fàcilment seguible, rere la qual davant nosaltres es deplega l'Ibón Petit de Llosàs.

Per fi ens reunim amb els nostres companys, els quals es troben fortament fatigats per l'experiència de Llosàs.

Dormirem aquí. Al començament costa trobar algun lloc decent per a pernoctar, però al final aconseguim instal·lar les tres tendes.

Durant tota la tarda fa molt de vent, però per sort es calma a la nit.

Al matí següent fa molt de fred i vent. Sembla que és una cosa normal en aquesta vall.

Més tard m'adonaria que tot just m'hauria deixat les ulleres de sol en la zona de bivac del llac petit.

Bretxa de Soler i Coll

Camí de pujada fàcil. Tot i el gran fred, aconseguim pujar a la bretxa des del llac en menys de mitja hora.

Seguim les marques verd fosforescent - verd fosc per tal de baixar als Ibons de Vallibierna.

Ibón Alt de Vallibierna

A partir de l'Ibón Alt agafem el GR 11 en direcció E-SE en pujada cap al Coll de Vallibierna. Tot molt ben marcat i molt visible.

Coll de Vallibierna

Descansem una estona i deixem les motxilles. Per fi ens toca el sol, el qual ha estat amagat per nosaltres durant les hores prèvies.

Com anem bé de temps, decidim pujar al piquet que tenim just al costat.

Mitja pujada

La pujada no té cap camí oficial, i té algun tram més complex, no obstant és seguible.

Pic de 'Tinc gana' [2809 m]

Carenem fins a arribar a un pic sense nom (tot i amb indicació de pic). Fàcilment es queda el nom de Pic de Tinc Gana.

El Pic de Vallibierna es veu preciós des d'allà.

Piquet de 'Baixem ja' [2805 m]

Ja hem passat per aquí a l'anada. Tampoc no en té de nom.

No calen més explicacions.

Després, l'unic que queda és seguir el GR de tornada, passant de nou pel costat del refugi del Cap de Llauset, i desfent el camí d'anada - primer per l'Estany de Botornés i després per la Presa de Llauset, fins a tornar a l'aparcament inicial.

Comments

You can add a comment or review this trail