Vignemale des de la cabana d'Ossue

Ascensió (anada i tornada pel mateix camí) al Vignemale des de la cabana d'Ossoue.

La ruta comença al costat de la cabana, resseguint el llac d'Ossue (creat a partir d'una presa, per alimentar la central de Pragnères) fins anar a buscar un petit pont a l'altre extrem. A partir d'aquí comença la pujada pròpiament dita, resseguint un camí ben marcat a través de l'herba. Passem pel costat d'una cascada i seguim pujant, travessant una petita clapa de neu i algunes zones amb més pedres, a mesura que anem guanyant altura.

A l'altitud del trencall cap al coll des Gentianes, el camí gira cap a l'esquerra (alhora que passem les últimes clapes d'herba) i passa per les coves de Bellevue, les coves més baixes construïdes per Henry Russell. Just després, es comença a pujar remuntant la morena glacial (que marca l'extensió màxima de la glacera durant la Petita Edat de Gel). En alguns trams, el camí es difumina, ja que el terreny és més pedregós.

A partir d'aquí, hi ha diversos camins possibles (en funció de l'estat de la glacera i la neu). Vam decidir pujar per l'esquerra, a través de pedra amb clares mostres d'erosió glacial, evitant posar-nos els grampons. Al final ens els vam posar a cota 3000 (aproximadament) i vam seguir uns marques equivocades, resseguint la glacera pel flanc sud. Al final, vam creuar pel mig, a través de gel viu en mal estat. Vam arribar tant amunt com vam poder (tot i això, molt lluny de les coves de Russell) amb els grampons, fins que vam haver de treure'ns els grampons i començar una grimpada perdedora i a trossos una mica descomposta i perdedora. Tot i això, arribem al cim amb relativa comoditat, des d'on gaudim d'unes vistes esplèndides de bona part del Pirineu (sobretot l'Oriental).

Per baixar, resseguim el camí (intentant mantenir el màxim de temps els grampons i retallant algunes corbes en el terreny herbós), fins arribar al cotxe per acabar una bonica ruta d'un dia.

No cal preocupar-se de l'aigua, ja que la fossa de la glacera fa que creuem molts torrents a diferents cotes. Per contra, és una ruta amb pocs racons ombrívols, per tant cal preveure una bona quantitat de crema