Dégioz - Mario Gontier

Primer dia de la ruta pel Parc Nacional del Gran Paradiso, unint el poble de Dégioz amb el refugi Mario Gontier, passant pel coll de Bocconere.

La ruta comença al pàrquing de l'escola (reconvertit a centre d'informació durant les vacances), pujant cap a l'església de la Madonna de Carmine i el cementiri. D'aquí surt el camí número 11, indicat amb marques grogues.

El camí comença pel costat de feixes que delimiten els camps, però ràpidament entra dins del bosc, on comença a pujar fent unes Z molt marcades. Al sortir del bosc es veu la cabana del parc de Bocconère Dessous, tancada amb clau, però amb una petita font al seu costat.

Seguim pujant, ara en línia recta a través d'un camp d'herba sense arbres, fins arribar a l'únic trencall important de tota la ruta. Anem cap a l'esquerra (sense creuar el riu), cap a les ruïnes de Boconnère Dessus. Les deixem al costat i seguim pujant, remuntant una vall més tancada, amb un pas amb una corda d'ànima metàl·lica. Per fi, al final veiem el coll de Bellface, que es corona en un ambient lunar a quasi 3100 metres. Des d'aquí podem veure la glacera de Bellface (d'aquí uns anys, haurà desaparegut) situada a la falda de la Grivola.

Comencem la baixada, amb el camí (ara 5C) poc marcat però perdent tanta altura com sigui possible, mantenint-nos sempre al vessant sud fins arribar als rierols provinents de la fossa de la glacera del Nomenom (més gran). Seguim les aigües i al final del prat, després d'una curta baixada, veiem el poblat del Gran Nomenon (recentment restaurat), amb el refugi Mario Gontier envoltat per una tanca.

En resum, ruta exigent (quasi 1600 metres de desnivell positius seguits), poca ombra (des de Bocconère Dessous pràcticament res, només algunes roques grans) i pocs punts on agafar aigua (a partir del riu al costat de Bocconère Dessus res fins els torrents del Gran Nomenon). Això però queda compensat per uns paisatges mervallesos, passant del fons de vall al paisatge alpí, veient fins i tot glaceres amb un relatiu bon estat.