Tuc dera Pincela

Més informació a https://reptesmuntanyencs.cat/es/tuc-dera-pincela
Más información enhttps://reptesmuntanyencs.cat/es/tuc-dera-pincela-2
També a "veure més"

Aparco just al punt a on hi ha un agafador que permet despenjar el filferro i passar al prat. De cara a mi tinc el sender que faré servir de tornada. Ara inicio la pujada en sentit sud-est, seguint el que sembla un aperduat rastre. Al cap de poc em trobo amb un sender que no agafo i continuo amb la pujada uns metres més i miro de seguir amb el GPS la traça que dibuixa l'editorial alpina al seu mapa. Així acabo per trobar un clar sender que agafa orientació nord-oest. Una mica més endavant em trobo una pedra amb pintura de PR.
No dura gaire l'alegria, ja que deixo aquest sender per mirar d'anar per sobre de la ratlla dibuixada al mapa, però no hi ha sender, o jo no el sé trobar, així que, ara mirant el GPS ara mirant el terreny, vaig pujant penosament i com millor em sembla fins a assolir la carena, moment al qual em trobo amb un clar sender que puja a fil de carena i que gairebé segur (¿?) que també neix a la pista. Ja a la carena caminar es fa més còmode i es comença a veure traça clara. També el repetjó per arribar a l'era Montanheta.
El cim serveix per fer una paradeta i contemplar el que tenim pel davant i fer la vista enrere. Les vistes ja comencen a ser-hi interessants, amb l'Aneto, al fons, ensenyorit de l'horitzó llunyà. Una llarga carena, salpicada de trams de roca, amb un parell de bonys, ens separa del cim objectiu, tots dos cims de més alçària que el cim anterior, però que manquen de topònim. La cota que és més propera al cim del tuc dera Pincèla és més enrocada, de fàcil superació per un clar i fressat corriol, però també es pot lliurar fent un flanqueig, una mica impactant pel pendent lateral però de bon fer. Tots dos camins porten al mateix llom, amb fort pendent, que en superar-lo ens deixa a la creu que assenyala el cim. Les vistes encara millors.
El recorregut continua ara en el mateix sentit de la marxa per seguir una minsa traça que em porta en sentit sud-oest en clara direcció al tuc d'Arenho, però de nou deixo el camí clar per intentar seguir un altre camí que retalla recorregut. Amb el GPS a la mà, res que més per seguir la línia del mapa, sense cap mena de rastre, perdo altura de forma vertiginosa per culpa del fort pendent del vessant i en un moment donat tombo directament a un punt que jo penso que és el còth de Salient.
Un curt descans per recuperar-me de la baixada i descansar els turmells i continuo, ara en sentit nord-oest, encarat directament al tuc Nere. Pel camí, en lleugera pujada, s'ha de salvar un turonet, per la dreta o per l'esquerra, abans de començar el flanqueig a un clar coll que hi ha abans del cim, que des d'avall es veu crestejat. El flanqueig no és complicat gràcies als múltiples rastres en terrassa que s'hi dirigeixen. A dalt la cresta no és tal, al cim s'arriba sense grans problemes. Ara s'obren vistes a la zona de Salient i m'animo al veure que el tuc de Samont és molt a prop.
La baixada en direcció al coll no és difícil, però demana una mica d'atenció, es fa bé, però a hores d'ara del recorregut les cames i els peus ja es comencen a notar, així que una entrebancada pot portar desagradables conseqüències. Del coll a mitja pujada es fa molt còmode i tranquil·la, però el terç final de pujada torna a ser-hi de fort pendent, però també s'arriba. Últim cim del dia, tot i que encara s'han de fer un parell més de bonys que queden de pas i que fan dubtar de quin és el veritable cim.
De nou tinc al davant una forta baixada per arribar al següent coll. Com també les anteriors, aquesta s'ha de fer amb cura, però res de l'altre món. Quan hi som tinc molt a prop la tuqueta de Mont i segons el rellotge he arribat fins aquí en menys temps del calculat. Penso que puc anar, però finalment em desdic. No sé el que tinc pel davant, així que prefereixo estalviar forces.
Del coll, toca fer un gir de 180° per imaginar que recorro un camí que m'ha de portar al coret de Mont per, una vegada allà agafar ja un camí que és un PR i al qual se'l suposa senyalitzat. En la baixada miro el mapa i hi veig que hi ha altres possibilitats, una de les quals acaba fent el pes. Així és com deixo el camí pensat i giro en sentit oest per seguir un rastre que coincideix amb el camí que es veu al mapa. Aquesta traça la perdo o em separo d'ella o no existeix, però el terreny m'acaba portant a trobar una altra traça molt més evident. Aquest camí em porta a un parell d'estanys sense topònim a sota del tuc Nere i a l'oest de les pales der Estanh Cabrit (ICGC).
Aquí em faig un petit embolic.
Quan soc a la sortida d'aigües de l'estany sé que si continuo en sentit sud-est retallo camí, però en canvi decideixo fer el més complicat, voltar el llom que tinc al davant fent un puja i baixa que en va fer més mal que bé. Aconsello a qui això llegeixi faci la drecera, més curt i menys esforç. I ja que ho vaig fer malament, més endavant encara ho faré pitjor. El cas és que ja de nou a sobre de la traça del mapa i inclús del camí que pinta el topogràfic de l'ICGC, acabo per abandonar-la mirant de no perdre la corba de nivell. Això em fa fer un flanqueig, molt incomodo a causa de la qualitat del terreny, uns pocs metres per sobre del camí bo. De nou aconsello al lector o lectora que no faci cas del meu track i vagi pel camí correcte, el flanqueig no surt a compte.
Finalment s'arriba a l'estany alimentat per les aigües de l'arriu dera Pincèla. Per un costat o per altre de l'estany hi ha camí que em porta a enllaçar amb camí molt fressat i que resulta ser-hi un PR, senyals de nou. Plena satisfacció pel recorregut completat. M'he sortit.
Tanta és la tranquil·litat que acabo per deixar el PR, sense adonar-me, però continuo per sender fressat i amb el destí a la vista, així que continuo, pensant que d'una manera o d'altra ja baixaré. I ves per on que trobo una fita que marca un viarany que baixa directament a la colhada de Varradòs. Així, de forma decidida i pendent relaxat acabo per arribar al mateix lloc per on he creuat el filferro, passat el qual tinc el cotxe aparcat.
Tot un luxe d'excursió i dia, totalment solitari fins a arribar al cotxe. En total uns 11 km i 5 hores.