Tuc de Saboredo per la vall de Gerber

Hi ha itineraris a l’alta muntanya que semblen destinades als turistes ocasionals i altres reservades als alpinistes experimentats. En alguns espais uns i altres conviuen sobre el terreny tot i que uns matinen més per poder arribar més lluny.

Aquest és el cas de la vall de Gerber. En guies per a excursions familiars en parlen del primer, segon i tercer llac. A la vall, però, n’hi ha una trentena de llacs, estanys i estanyols. Més enllà, passats els colls de muntanya, encara més llacs i, entre ells, cims: la majoria d’ells invisibles des de la vall. Avui pujarem a un d’aquests, el Tuc de Saboredo.

Comencem la caminada a La Peülla, un gran espai d’aparcament pertanyent a l’estació d’esquí de Baqueira Beret situat al peu de la carretera de la Bonaigua, per sobre de l’ermita i refugi de les Ares.

Sortim de l’aparcament [1920 m] en direcció sud, pel camí del Gerber senyalitzat amb fites grogues. Després d’un tram de pendent moderada, el sender puja intensament pel bosc en curtes llaçades fins entrar a la cubeta de l’estanyola del Gerber [30 min; 2034 m] que rodegem per la riba esquerra (O).
El sender continua sobre la roca a buscar el barranc del Gerber que seguim per la riba esquerra fins que en una bifurcació senyalitzada canviem de costat per accedir a l’allargassat estanyet de Gerber de baix [53 min; 2127 m] que resseguim pel seu marge oriental per continuar amunt fins al desaigüe de l’estany del Gerber, el “tercer” estany del dia. L’estany del Gerber [1h 05 min; 2173 m], de forma de fulla de tell, amb més de 14 ha de superfície i 63 m de fondària, és el més gran i més profund que trobarem avui. És un llac especialment fotogènic i destí habitual de la majoria dels caminadors ocasionals que trobarem quan baixem.

Prenem el camí que ressegueix la riba oriental del llac per desviar-nos ben aviat per un sender a l’esquerra que s’enfila sobre el llac a buscar la següent terrassa glacial. Pel camí, creuem un petit tram de blocs sota una mínima cascada [1h 20 min; 2241 m], aneu atents a no relliscar; si ara us molesta el plugim quan hi torneu a passar, especialment si fa bo, agraireu la petita dutxa. Arribats al marge de la terrassa [1h 33 min; 2321 m], el paisatge canvia i el camí serpenteja entre multitud de petits llacs rodejats de verd. Seguim les fites grogues a les que ara s’uneix un marcatge en carbassa i verd. Són els colors del refugi Mataró que en alguns moments podrem veure damunt d’una penya. Seguim el doble marcatge amb els estanys Llong i Redó a la nostra esquerra i quan, a tocar de l’estany de l’Illa, les marques es separen, seguim el carbassa-verd per enfilar-nos a una gran roca on hi ha el petit refugi [2 h 05 min; 2479 m].

El refugi Mataró és un barracot de ferro amb taula, lliteres i una emisora d’emergència. Té 16 places. La seva robusta doble porta i el mecanisme que la ferma ens recorda les dures condicions que suporta a l’hivern. En alguns mapes topogràfics (IGN) el refugi Mataró apareix doblement, el que us hem descrit i un altre 300 m al SSO. No hi ha tal refugi només unes roques que poden oferir protecció per un bivac.

Deixem el refugi cap el sud, seguint el marcatge. El sender davalla cap a un nou grup d’estanyols entre els que destaca l’estany Negre de Dalt, a la nostra dreta. Creuem un regató [2 h 15 min; 2034 m] que alimenta l’estany des dels estanyols del Cap de Gerber, a la nostra esquerra. Aquest és el darrer punt d’aigua permanent de la nostra ascensió, aprovisioneu-vos si us en cal. Just després trobem un pal indicador; a l’esquerra, el sender que puja cap al coll de Bassiero, la vall de Cabanes i el Refugi del Pla de la Font. A la dreta, el sender que duu al coll de l’Estany Gelat (Lac Glaçat) i als pics, estanys i refugis de Saboredo i d’Amitges. Prenem aquest sender bo i seguint les fites grogues. De seguida ens trobarem en un caos de blocs de roca sobre el torrent que haurem d’anar superant, per continuar per un terreny herbós que ens acompanyarà fins al Coll de l’Estany Gelat [2 h 40 min; 2587 m].

L’Estany Gelat de Saboredo és a l’altra banda del coll, a ponent. És el més alt dels llacs del circ de Saboredo i el punt més alt i més allunyat de la conca de la Garona i, per tant, el naixement del riu. Enfront nostre, sobre les aigües de l’Estany, l’agulla de Saboredo (2686 m) ens oculta la resta de llacs d’aquest circ, a la nostra dreta, el Pui de Gerber (2738 m) i, vorejant-lo, el sender cap al refugi de Saboredo.

A la nostra esquerra hi ha una muralla força més alta, és el conjunt dels cims d’Amitges i Saboredo ambdós per sobre dels 2800 m; tot i que els cims no són visibles des d’aquí ens cal anar a buscar el punt intermedi entre ells, el coll d’Amitges, si forceu la vista distingireu el cartell que hi ha al mig del coll. Des del coll, doncs, prenem el sender fitat en groc que puja a la nostra dreta (S) seguint la carena d’Amitges, el sender alterna trams de blocs amb altres de terra i les marques de pintura es complementen amb fites de pedra (cairns) dibuixant un primer tram de pujada marcada cap al sud seguit d’una segona meitat que planeja per sobre dels 2750 m d’alt en direcció O a buscar el coll d’Amitges [3 h 15 min; 2764 m].

Les vistes des del coll són impressionants: cap al SE, les agulles d’Amitges, la vall de Sant Maurici i l’Escrita, cap al NO, el circ de Saboredo i vall de la Ruda. El vèrtex que els separa és el Tuc de Saboredo, el nostre objectiu. Seguim pel coll, a l’esquerra de la carena, en direcció al cim. Algunes fites de pedra ens marquen l’itinerari a seguir, que no el camí. A la nostra dreta, a l’altra banda del coll, els enderrocs han creat una vertiginosa paret que cau en vertical sobre l’alta vall de Saboredo. Passat el coll, continuem descrivint un arc sota el cim encara sense enfilar-nos. Les fites ens conduiran, superada la vertical del cim, a una canal herbosa a la nostra dreta (N) de força bon caminar que ens durà cap a l’aresta N on, amb ajuda de les mans (no més d’un II-), sense exposar-nos, arribarem al cim [3h 33 min; 2830 m].

Sense obstacle propers, les vistes fragmentades han passat a un panorama 360 amb els cims de Amitges i Bassiero a tocar i, més lluny, desenes dels cims que envolten les capçaleres de l’Escrita, Ruda, Aiguamoig, Flamisell i Noguera de Tort. La llista seria inacabable. Als peus, els refugis de Saboredo i Amitges amb els llacs veïns.

La tornada la fem seguint les nostres passes de l’anada.
Coll d’Amitges [3 h 48 min]; coll de l’estany Gelat [4 h 19 min]; estany de l’Illa [4 h 55 min] aquest cop seguim les fites grogues evitant el pas pel refugi; estany Redó [5 h 15 min]; “dutxa” [5 h 37min]; estany del Gerber [5h 50 min]; aparcament de la Peülla [7 h].