Tuc de Mulleres o Molières (3.010m.)

Espectacular ascensió, preciosa, molt agrest, amb molt pedra, molt de roc i exigent al Tuc de Mulleres des de la boca sud del túnel de Vielha. Passarem de pujada pel refugi de Mulleres i de baixada pels Estanys de Mulleres. Trobarem un munt de fites que sempre van be però que poden arribar a fer que no s'agafi el millor camí possible, pel que de pujada seguint unes fites ens vam desviar masa a l'esquerra i millor camí el de baixada que és el que esurt dubuixat als mapes. Just abans del Coll hi ha una grimpada potent, de II graus, que si no s'està acostumat no és senzilla. Un cop superat arribem al coll i a partir d'aqui una bonica cresta ens portarà al cim, de poca dificultat. El paissatge es magnific, amb l'Aneto just davant, amb la cresta del Margalida i Tempestats. Un espectacle.

Recorregut molt exigent, llarg, amb desnivell molt important i per un terreny tècnic amb molt de roca, que requereix una notable condició física i en la que s'haurà de posar le smans en diferents punts però sobretot en la potent grimpada just abans d'arribar al coll. fer alguna grimpada, sobretot a la sortida del Coll de Mulleres a la Cresta i evidentment desgrimpar-la. Per tot això la considero com a difícil.

Recorregut linela d'anada i tornada, amb l'única variant que pugem pel refugi i baixarem a tocar dels estanys.

Molt recomanable portar GPS, ja que es dificil seguir-lo només amb el mapa. L'autor no es fa responsable del seguiment del recorregut només amb la descripció, que és orientativa i en cap cas una guia del recorregut. Cal evitar desviar-se del millor recorregut , el que està senyalitzat als mapes, o del que portem com a track seleccionat. No ens refiem de les fites perquè no garanteixen el millor traçat possible.

Accés: Boca sud del túnel de Vielha. Per arribar-hi venint del sud, poc abans d'entrar al túnel, hem d'agafar el desviament a la dreta en direcció a l'antic túnel pel que pasen els camions amb mercaderies perilloses i abans d'entrar-hi agafar el trencall a la dreta cap a l'esplanada de l'Hospital de Viella.

Breu descripció: Sortim de l'aparcament al costat del riu remuntant la vall, primer de manera motl suau, passant pel Pla de l'Hospital priemr per un cami ample i mes amunt, a l'altura de la Pelta de Mulleres es converteix en corriol, remuntant al vall de Mulleres al costat del riu amb un salt d'aigua força vistós. Poc després sortim del bosc i hem d epasar un pas estret enganxats a la roca, i el terreny comença a fer-se pedregós a la vegada que veiem, lluny encara, la pared del Mulleres amb la clàssica congesta sota seu. Remuntem per Pleta Naua al cstat del rierol amb un tereny cada cop més pedregos i tenin davant el mur que hem de superasr per arribar al refugi. Pujad de valent i posant les mans en algun punt arribem al nou refugi lliure. Estem uns metres per sota de 2.400m. Paisatge fantàstic per ò ferestèc. Magnifica imatge amb l'estany a baix i la immesa mole del Mulleres al damunt. Entrem dins del refugi, és molt acollidor i funcional, res a veure amb l'antic.

Sesguim el corriol que altern aalgun tram d'herva amb cada cop amb més blocs gran. de moment mantenim la cota pujant suaument per anar a troba el cami que pasa props dels estanys. Voregem l'estany més gran i a partir d'aquí el pendent augment i hem de començar a passar entre grans blocs, pujant de valent. Veiem l'estany de més amunt encara amb trossos de glaç surant, tot i ser al mes de setmbre. Just aqui el cami es divideix i optem pujar pel de l'esquerra amb fites. A la baixada ens adonem qeu es millor pujar i baixar pel matewix ja qeu es més fran el pas i no es perd tant de temps saltant blocs i pujant per un terreny més complicat, tot i que amb moltes fites. Per tant acosnello pujar pel traçat de la dreta i baixar pel mateix. Guanyareu temps.

Acabarem enllaçant amb el corriol principal just a l'arribar al mur de roca, previ a arribar el Coll. Es una grimpada d'uns 30 o 40 m., amb algun tram vertical i amb escolons notables qeu superem amb una certa dificultat, però només sortir el coll el premi es magnífic i val lapena. L'espectacle es meravellós amb la maladeta davant nostres i sobresortint l'Aneto. davant nostre.

Només ens qeuda completra un tram de cresta fàvil i bonica, amb fites que van assenyalant el millor pas perarribar al mònòlit de pedra dl cim, tot i que la plaça del ICC està una mica més enllà.

Despres de gaudir de l'espectacle i quan els cims comencen a tapar-se comencem a baixar, desfent la cresta i enfilant al coll pe fer amb cura la desgrimpada i apartir d'allà agafrem les fites del cantó esqeurra i que es baixa amb més comoditat qeu per on hem pujat. Seguirem el cami i a diferencia de la pujada ara no pasarem pel refugi i seguirem pel corriol que voreja els llacs deixant-los a la dreta. El pasiatge es magnific i dona de gust mirar enrere per veure el cim sobre les parets dels llacs. Baixarem tota la vall del mUlleres passant per un parell de salts d'aigua i fent el mateix cami de pujada fins a l'apracament on arribem quasi be 12 hores després de la sortida i amb notant de valent l'esforç efectuat.

Ruta preciosa, però dura i molt exigent.