Tuc de Barlonguèra o de Milh, Pic de Cornave, Tuc dera Gireta i Tuc Blanc, Naut Aran

Inicio la ruta a l’aparcament de Montgarri, 1615 m, a les 6:51 h, on he arribat des del Pla de Beret, per pista acceptable per tot tipus de cotxes. Travesso el pont damunt el Noguera Pallaresa, i vaig a la dreta tot seguint marques de GR. El camí, força fressat puja suament a l’est pels Prats deth Arriu Porquer. Un cop travessat el mateix canvio l’orientació i segueixo amunt a nord, encarant el Barranc deth Milh. La pujada és força sostinguda. D’entrada s'hi troba un tram amb arbusts i vegetació baixa fins la cota 2100 m. Durant aquest tram no hi ha cap camí ben definit. Un altre tram és més herbat. Encara amb fort pendent, fins la cota 2500m aproximadament. El darrer tram consisteix en una tartera de blocs grans que es passa guanyant poc desnivell, per després remuntar una canal de pedra més fina que fa avançar una tant penosament. Arribo així al Coll de Barlonguera, 2688 m, 9:53 h i vaig a l’esquerra, a l’oest per un corriol que s’enfila pel vessant de l’Arièja. Aquest corriol, fàcil, a voltes va un pel penjat. Arribo al cim del Pic de Barlonguèra o Tuc de Milh, 2802 m, a les 10:12 h, vèrtex geodèsic. A sota nostre tenim una molt bona vista dels plans de Montgarri, i devant a sud, tot el Massís de Marimanya. Més enllà al sudoest, les muntanyes del Parc de Sant Maurici i Aigües Tortes. Més a la dreta, el Massís de les Maladetes, amb l’Aneto predominant. El Malh de Brolard i darrera el Mauberme destaquen a l’oest. A l’est ens atrau la mirada el Mont Valièr i la carena que després seguiré. I ara, segueixo a l’oest per fer una anada-tornada. De primer em toca baixar una mica per cresta senzilla, no més de cinquanta metres amb algún pas delicat, que és degut a un ressalt que em fa fer una desgrimpada pel vessant aranès d'una roca/placa amb poca presa (però molt rugosa i adherent) seguida d'un molt curt flanqueig en roca trencadissa sota el bloc que forma el ressalt. Superat això, la resta de cresta no té gairebé dificultat. Arribo així al Pic de Cornave, 2768 m, 10:56 h. La tornada, al ser més de pujada és més senzilla. Torno a estar al Pic de Barlonguèra a les 11:22 h. Toca desfer camí fins el coll de Barlonguèra. Ara toca anar seguint la carena cap a l'est. Veig seguint diverses cotes descendents per l’anomenda Montanha de Barlonguèra tot disfrutant de la magnitud del paisatge fins al Tuc dera Gireta, 2570 m, 12:43 h. Continuo a l’est tot passant pel Port de Barlonguèra per terreny fàcil fins el Tuc Blanc, 2591 m, 13:25 h. Val molt la pena fer-ho, doncs les vistes des d'aquest cap al Mont Valier amb el refugi i l'Estanh long, o la cresta que segueix al Pic de Clavera són impressionants, així com tot el recorregut fet fins ara amb el Tuc de Barlonguèra prou allunyat d’on estic ara. Un cop cansat de fer fotos, baixo sense camí, apartant-me d’un nombrós ramat d’ovelles, fins trobar el sender que ve del Port de Barlonguèra ja amb marques de GR. Toca baixar força pel Barranc del Riu Fred fins la gran coma abaix del tot. El bosc comença a fer acte de presència. Hi trobo uns quants caminadors reposant, o dinant, que ja és la hora. El camí va serpentejant enmig d’arbres dispersos i començo a pujar. És una pujada curta, més de cent metres, però sostinguda, que després d’unes quantes hores de tresc es fa un tant pesadeta. Un cop al capdemunt, per un bosc preciós, i continuant sempre pel GR faig cap a Montgarri, arribant-hi a les 16:06 h.