Tuc de Barlonguèra (100 cim)

TUC DE BARLONGUÈRA
5 D’OCTUBRE DE 2019


El Tuc de Barlonguèra és una de les principals muntanyes que trobem en el cordal fronterer entre la Val d’Aran (pertany al terme de Naut Aran) i la regió occitana de Coserans (Arieja), doncs amb els seus 2.802 mts. d’alçada, és la seva segona elevació en importància, superat només pels 2.880 mts. del Tuc de Maubèrme. La ruta més directa i ràpida d’ascensió a aquest cim és la que surt de l’antic poble de Montgarri, pujant pel barranc deth Milh, tractant-se d’un itinerari força dur i a estones desagradable, ja que cal superar uns 1.200 mts. de desnivell, sempre fora de camí, primer per una zona de matolls i sotabosc, després per un interminable planell herbat amb força inclinació i, per arrodonir-ho, afrontant una tartera esmicolada, de mal caminar. Un cop al coll oriental, cal superar una mena de carena, còmoda al principi, en curtes ziga-zagues, però força exposada en els darrers metres, a l’anar literalment penjats del vessant nord de la muntanya, prop de 300 mts. per sobre del petit Estanh deth Milh, que es troba al vessant francès del cim. Per acabar, un breu tram de cresta rocallosa, prou ampla per no suposar cap entrebanc, ens deixa al seu vèrtex geodèsic. Aquest és, com hem dit, l’itinerari directe, però li manquen els al·licients necessaris per a gaudir com cal d’aquesta ascensió, per tant, hem deixat el barranc per a la tornada, traçant un interessant i complert recorregut alternatiu, aprofitant parcialment el traçat del G.R. Transfronterer per on transcorre una de les etapes del circuit Pass’Aran, entre els refugis de Montgarri i Estagnous. Més endavant afrontarem la carena encrestada que va del Tuc dera Girèta fins al coll oriental del Barlonguèra (pel que s’anomena Montanha de Barlonguèra) i finalment atacarem el pic, per la senda comuna, que del coll oriental porta al vèrtex geodèsic.

Anem a pams, deixem el cotxe al costat d’una de les cases que formaven l’antic nucli de Montgarri (que es troba uns metres abans d’arribar al santuari, a la riba dreta orogràfica del Noguera Pallaresa), al que arribarem des del pla de Beret, seguint una pista en bon estat que va perdent alçada, fins que a l’apropar-se a la llera de la vall, fa una girada brusca a l’esquerra, havent de seguir poc estona fins trobar les cases del despoblat. Veurem que d’aquesta mateixa pista surt un camí carreter herbat en direcció al riu, que és on comencem a caminar, tenint davant nostre els contraforts meridionals del Tuc de Barlonguèra (però no el cim) i el barranc deth Milh, sense rastre visual de la pedrera, que queda amagada darrere una evident balconada. Travessem la Noguera Pallaresa per una palanca metàl·lica, anomenada pont del Mariano o deth Porquèr, i enfilem recte pel prat, cara amunt, sense sender definit, fins trobar-nos amb el fressat camí que prové per l’esquerra del santuari de Montgarri, per on avançarem, en el nostre cas a la dreta, seguint la seva evident traça, així com els senyals blancs i vermells del G.R.T. 54. Travessarem l’arriu Porquèr, que davalla del barranc deth Milh i començarem a guanyar alçada de forma més notable per dintre del bosc, just en el punt on més tard tancarem l’itinerari circular. Sense pausa, però amb bona petjada, el G.R.T. es va enfilant entre els pins, passant un primer prat, des d’on canviem de direcció, ja que poc a poc ens encarem a nord, superant l’anomenada Passada de Girèta, des d’on perdrem uns metres d’alçada per a situar-nos a la barrancada travessada pel riu Fred (arriu Herèd), que començarem a remuntar, primer per la seva llera i més endavant per l’herbada coma que tenim al davant, gràcies a les llargues diagonals i a les giragonses que traça el G.R.T., amb la vista posada a una enorme i punxeguda piràmide de pedra que treu el cap a l’esquerra per darrera la carena. És el Tuc de Barlonguèra, que, des d’aquí, sembla inexpugnable. Per cert, hem gaudit en aquest tram d’una inesperada brama del cérvol.

Un cop al capdamunt de la coma, arribem a una mena de collet, a 2.447 mts., als peus del Tuc dera Girèta a l’esquerra i el Cap de Montgosso a la dreta. Estem al port de Girèta (segons marca el mapa de l’editorial Alpina). En aquest punt cal fer un incís, doncs el més natural és encarar des d’aquí l’evident cordal SE del Tuc dera Girèta, identificable a més a més per les lleixes de roca blanca que el travessen, fins arribar dalt del propi cim, que és on comença l’avanç per la Montanha de Barlonguèra, però en el nostre cas hem allargat una mica la ruta, arribant-nos fins al Pòrt de Barlonguèra (segons l’esmentada cartografia), travessant, lleugerament alçats, el Clòt dera Renhatja, al fons del qual sol haver-hi un estanyol, avui completament eixut. Un cop a l’esmentada portella, abandonem definitivament les marques del G.R.T., enfilant per l’esquerra la carena est de la Côté de la Lègne, elevació amb cert caràcter de cim, a 2.583 mts. d’alçada, de la que baixem a la collada que ens separa del Tuc dera Girèta i encarem la seva pujada pel cordal NE, fins arribar al seu punt culminant, a 2.593 mts. d’alçada, des d’on tenim una magnífica panoràmica sobre el conjunt que formen el Mont-Valier i el pic de Clavera, però també sobre el massís coronat pel pic de Moredo, situat entre la vall de Montgarri i el port de la Bonaigua. Comença aquí el tram de cresta que ens durà fins a la collada oriental del nostre objectiu, just a la sortida del barranc deth Milh, recorrent íntegrament la carena de la Montanha de Barlonguèra. Es tracta d’un recorregut que no ens haurà de comportar problemes, però que té algun punt on s’ha de prestar atenció, ja que a estones és un xic aeri, però sempre avançant per una cresta prou ampla o bé per un terreny amb bones presses, en aquells escassos trams on cal fer servir les mans. No trobarem pràcticament cap fita, però hi ha rastres de corriol, tot i que l’avanç és més que obvi. Primerament veurem un tram gairebé horitzontal, evitable per l’esquerra, fins que ens apropem als peus d’unes roques blanques, que passarem per la dreta, amb alguna curta grimpada, arribant a una primera cota destacada, a partir de la qual ja anirem tota l’estona per dalt, pujant i baixant puntes, fins arribar a la darrera, situada a 2.721 mts., que en alguns documents es refereix com a Tuc del Cap deth Milh, del que baixarem per terreny herbat fins a situar-nos a la collada oriental del Tuc de Barlonguèra, on ens ajuntem amb la ruta que prové del barranc deth Milh, pel sector aranès, i amb la de la cabana de la Lau, pel vessant occità. El camí fins al cim ja l’hem detallat al principi, destacant les imponents panoràmiques que s’obtenen des de dalt d’aquest privilegiat mirador.

El descens fins a Montgarri el farem pel barranc deth Milh. Per tant, ens situem a la collada, on entrarem a una mena d’embut, tancat a la dreta per unes enormes parets de roca, anomenades Malhs de Barlonguèra, que acaba donant pas a la feixuga tartera, on a estones sembla que hi ha traça i en altres no, però amb compte i prudència, anem perdent alçada, en el nostre cas primer decantant-nos a la dreta i després fent una marrada a l’esquerra, per salvar la muralla de roques formada per la morrena, des d’on entrem al llarg pendent herbat, pel que anem baixant per on millor ens plagui, amb preferència pel seu eix, amb la vista posada en unes lloses grises, que hi ha molt avall a la dreta, que és on comença de fet la llera principal del torrent que dóna pas al barranc deth Milh. A partir d’aquesta mena de llastres, seguirem força estona el torrent, primer per la seva riba dreta i més endavant per l’esquerra, trobant a vegades traces de corriol, però que són més aviat passos d’animals, sense continuïtat. Ens anem introduint a la zona de matolls i sotabosc, que dificulten l’avanç, fins que, sense separar-nos amb excés del torrent, arribem a uns prats gairebé horitzontals, solcats per traces produïdes pels ramats de vaques que pasturen per aquests indrets, fins entroncar de nou amb el G.R.T. 54, per on tornarem al punt d’inici, en el nostre cas amb una lleu variació, al seguir una traça molt clara de sender, que acaba esvaint-se al prat, poc abans de travessar la Noguera Pallaresa pel pont del Mariano.

Text de xrs1959