Tossa de Braibal (2657 mts).

La Tossa de Braibal es una muntanya situada al bell mig d'Andorra que ofereix una magnífica panoràmica d'una bona part del pais i de les seves muntanyes. Per això deu ser que figura dintre de la llista dels Cent Cims de la FEEC.

La ruta, circular, comença i acaba en un aparcament que hi ha a tocar de l'Estany d'Engolasters. Al començament vam anar seguint el GR11 que té un tram, el Camí dels Matxos, que es molt bonic. El GR puja de manera suau fins arribar al Coll Jovell. Fins aquí hi ha uns 2 km de caminada i només s'ha superat un desnivell de 200 mts. A partir d'aquest punt ja es deixa el GR i la pendent es fa més pronunciada fins al punt de superar 800 metres en 4 km. Tot i això la pujada es bastant còmode i no presenta cap dificultat especial per a gent acostumada a caminar.
La difucultat va aumentar de sobte al deixar el cim per baixar en direcció als Agols. Al principi es camina per una carena plana ( sembla que es la cresta del Caser dels Pans) sense gairabé desnivell que té molt bones vistes, per decantar-se després cap a l'esquerra i flanquejar aquella cresta fins que arriba un punt en que hem de travessar la cresta i flanquejar una mica per la seva dreta. Aquesta zona té un cert perill ja que cal fer servir les mans per avançar i a sota hi ha molt de pati. Arribem a l'entrada de la canal per on baixarem i ja es pot veure que la pendent es molt forta, caldrà posar els cinc sentits per anar avall. Es una canal molt dreta amb pedra en bon estat però que segur que alguna en trepitjarem que estarà solta i que rodolarà avall. Si es va en grup s'ha de mirar sempre de no fer caure cap pedra. Nosaltres vàrem patir molt per això: la majoria de les pedres que van caure es van frenar però alguna va arribar al final de la vall. Hi ha risc de relliscar també pel que a vegades baixavem quasi de cul a terra. Es una d'aquelles canals, llarga, molt dreta que et fa agafar por de fer-te mal o de fer mal als altres, que demana posar molta atenció al que fas, que acaba al final amb un caos de roques i que et fa disfrutat molt, molt ( sempre que no tinguis els genolls en males condicions perquè la malairàs per sempre més). Nosaltres portavem gent que no està acostumada a situacions com aquesta i va baixar ( quin remei els quedava! ) però crec que cal recomanar que es torni per on s'ha pujat si no s'està habituat a l'alta muntanya, si es té por o els genolls tenen algún tipus de lessió. Espero que les fotos i el video ajudin a entendre les característiques d'aquesta canal.
La resta del camí no presenta cap dificultat especial tot i que no es igual que el que ens ha pujat a la Tossa, doncs en bastants i drets es bastant perdedor. Es convenient portar la ruta gravada en un GPS o un mapa de la zona

En resum, aquesta es una ruta bonica amb ingradients que fan que l'adrenalina es dispari. L'ha classificat de moderada dintre de la categoría d'alpinisme però vull insistir en que no es recomanable que la fassi aquella gent que no estigui acostumada a l'alta muntanya. Aiximayeix penso que la canal no s'ha de baixar si plou o hi ha humitat. L'herba que hi ha rellisca molt i segurament que la pedra també, cosa que la fa molt perillosa