Torrent del Cavall Bernat, Torrent del Serrat del Vent ( o de les Barretines) i Pas dels Flautats des de Santa Cecília

Una volta més per Montserrat i una vegada més sortint de Santa Cecília. Avui he fet un tram de carretera en direcció a Montserrat ( caminant pel corriolet que hi ha al costat esquerra d’aquesta carretera), per anar a buscar l’entrada del Torrent del Cavall Bernat. Aquest torrent ja m’era conegut pel que ja sabia que em trobaria: grimpades continues i cordes que ajuden a superar els passos mes dificils . Si el terreny està sec no presenta grans problemes tècnics. Un cop he arribat al Cami de l’Arrel m’he dirigit en direcció a Montserrat fins que he arribat a l’entrada del Torrent del Serrat del Vent o de les Barretines. Es un torrent que puja encaixonat entre els Serrat del Vent ( a la nostra dreta) i el Serrat de les Barretines a la nostre esquerra. No ho ha cap mena de marca.



El Torrent de les Barretines puja bastant dret però es un torrent en el que no son habituals les grimpades. El terra està molt erosionat i ple de fulles de manera que es habitual fer un pas endavant i dos enrere. El secret està en anar cercant els passos a on hi ha més branques, arrels i arbres als que agafar-se. Al pujar encaixonat entre dues serres no et pots perdre. Només es tracta d’anar pujant ajudant-se de les branques i arrels. Un cop s’acaba el torrent s’agafa el Camí de la Serra de les Lluernes.


Desprès de 400 metres caminant pel Camí de la Serra de les Lluernes ja es veu un trencall a l’esquerra amb una fita. Pocs metres mès amunt apareix una marca blava. El blau pintat a roques o a arbres ens anirà marcant el Pas dels Flautats. Només he tingut un o dos punts en que he perdut el rastre de les marques blaves però fent servir la lògica i cercant una mica les he acabat veient de nou.


Aquest Pas es molt entretingut. Era el primer cop que el feia i en algún moment m’he sentit com si fes la Travessa d’Agulles. Aquest es el grau de dificultat que crec que té aquest pas.


El Pas dels Flautats té dos punts en que, al meu entendre, el fan especial. Un d’ells es l’estretissim corriol que va enganxat a la paret de l’Elefant i que acaba a l’entrada d’una estreta canal, com n’hi ha d’altres a Montserrat. Es una canal molt dreta, estreta, de roca en la que hi ha dos i tres arbres estratègicament situats que faciliten la pujada. M’ha semblat una canal preciosa. A dalt de l canal hi ha un curt tram de corda que facilita el flanqueix de sortida ( penso que realment està posat allà per donar seguretat als que baixaràn per la canal més que no pas als que l’hem acabat de pujar). L’altre han estat les panoràmiques que ens ofereix l’itinerari quan ja va de baixada , en algún moment una baixada vertiginosa, fins que s’arriba a la zona en la que hi han posat dues cordes de color rosat que faciliten el descens per un tram que va sobre roca. . Passat aquest tram de cordes ja ens conecta amb el camí que porta cap a l’Ermita de la Trinitat i des d’allà cap al Pla de la Trinitat des d’on ja agafaré el Camí de l’Arrel que em portarà a Santa Cecília.


Avui ha tornat a ser una sortida per Montserrat en la que he disfrutat, he disfrutat moltissim. Collons, que en té de racons bonics Montserrat!