Torrent del Balaguer, Torrent del Cavall i Torrent del Moro

Avui han tocat tres curts recorreguts que enllacen la carretera de Can Maçana a Montserrat i el Camí de l’Arrel.


Hem sortit del Monestir de Santa Cecília per anar caminant pel senderó lateral de la carretera en direcció al Monestir de Montserrat, fins que hem arribat al punt en que comença el Torrent del Balaguer. Hem travessat la carretera per començar una pujada pel mig del torrent que ja no ens donarà un instant de repós fins que conectem amb el Camí de l’Arrel. La pujada es un seguit de grimpades sobre roca o de ressalts que se superen ajudats per cordes anudades. Aquest torrent es bonic i entretingut, sense que, en genetal, ofereixi grans problemes.


Hi ha un pas però que si que es complicat. Ens hi porta la penúltima corda que hem de passar. Aquesta corda ens deixa dintre d’una petita cavitat, formada per una gran roca caiguda al mig del torrent. La sortida de la cavitat es un flanqueig delicat. Hi ha preses perô una caiguda, si es produís podría ser de molta gravetat. Es pot passar sense assegurament però es recomenable assegurar-se per tal de minimitzar riscos. El Torrent del Balaguer està qualificat de K3 però aquest pas en concret te la qualificació de IV-. Per tant no s’ha de pendre aquest indret a la lleugera.


Un cop arribats al Camí de l’Arrel, ens toca girar cap a la dreta per trobar al cap d’uns 500 metres veurem, a la nostre dreta, l’entrada al Torrent del Cavall. Comencem a tirar avall desgrimpant amb molt de compta perquè comencem a baixar per terra erosionat, amb poca roca i molta fullaraca. Fins que no comencem a trobar les cordes no entrem en contacte amb la roca. El torrent es més curt que el del Balaguer i més avorrit. Les cordes es baixen sense cap mena de problema fins arribar a la carretera.
(Br)
Important el GPS ha fet el boig a la meitat del Torrent del Cavall Bernat desviant, el traç cap a la nostre esquerra. No en feu cas ja que tota la baixada es fa pel mig del torrent




Uns centenars de metres en direcció a Santa Cecília fins que, un cop passat el túnel de Sant Jeroni tombem cap a l’esquerra i entrem al Torrent del Moro. Curt, dvertit a,b un seguit de grimpades, amb l’únic “però” de que està molt brut, ple de malesa i d’esbarzers. De fet en algún tram m’he enrecordat de les pistes americanes qe havies de passar a la mili ja que anava reptant per intentar passar per sota dels esbarzers. No portavem pals no tisores o sigui que ens hagut de buscar la vida com hem pogut. Hi ha una sola corda però està al lloc més binic de tot el torrent. Costa de veure, està mig dissimulada per la vegetació, entre ella per boixos, al peu d’una obertura que sembla l’entrada a una cova que queda a la nostre esquerra. Es puja per la corda, s’entra a la cova que es molt petita( uns dos metres de fondària). La continuació es cap a la dreta on un lerit flanqueig ens permet continuar pujant per un tram de roca fins arribar al punt en que el Torrent enllaça amb el camí de l’Arrel. L’ultim pas es possiblement el més complicat tècnicament de tot el trajecte d’aquest curt torrent. Hi ha poques preses però al final surts del torrent. Allà podries continuar pujant per la Canal del Moro. Avui no tocava això així que hem girat cap a la dreta baixant pel Camí de l’Arrel cap a Santa Cecília a on hem acabat la ruta.


El Torrent del Morono té referències a Wikiloc, ni surt dibuixat al mapa d’Alpina editat l’any 2020 i amb una escala 1:5000. Trobar-lo i seguir-lo no costa gens ja que es l’únic que hi ha a tocar al Túnel de Sant Jeroni que hi ha a la carretera de Can Maçana a Montserrat. He conegut de la seva existència gràcies a l’informació que m’ha donat en David Bros. Gràcies David.