Tongariro Alpine Crossing (pujant al Mt Ngauruhoe) [18/03/2017]

Ruta des de l'aparcament Mangatepopo fins a l'aparcament Ketetahi, passant pel mig dels volcans Ngauruhoe i Tongariro, el South Crater, el Red Crater, els Emerald Lakes, el Blue Lake, el Central Crater, i el Ketetahi Shelter, només en camí d'anada (sense tornada), fent el que es coneix com la Tongariro Alpine Crossing, una de les rutes d'un dia més populars de Nova Zelanda.
La ruta descobreix els espectaculars paisatges volcànics del Parc Nacional de Tongariro, passant pel mig de dos dels tres volcans que el defineixen, l'Ngauruhoe i el Tongariro, sent aquest últim el més petit. El tercer volcà, i també el més gran (de fet, és la muntanya més alta de l'Illa Nord), és el Ruapehu, del qual es tenen vistes des de dalt de l'Ngauruhoe. Tant el Ruapehu com l'Ngauruhoe són també coneguts per la seva aparició a la pel·lícula del Senyor dels Anells, representant tots dos la Muntanya del Destí (Orodruin), allà on cal destruir l'Anell (l'Ngauruhoe es va filmar per representar les imatges de la muntanya des de lluny, i en el Ruapehu s'hi van rodar algunes escenes de Mordor, incloses aquelles on en Frodo i en Sam escalen la muntanya per destruir l'Anell). La ruta és d'un sol sentit (sense tornada), tot i que la zona ofereix altres opcions i es pot modificar el traçat si així es prefereix. En aquest cas, es comença a l'aparcament Mangatepopo perquè és l'extrem de la ruta més elevat i el camí farà, així, més baixada; tanmateix, també es pot fer al revés. Un cop s'arriba al final de la ruta, és normal agafar una llançadora que et porta altre cop al punt de sortida, allà on s'ha deixat el cotxe, però el servei és força car i, si hi ha la possibilitat d'anar-hi en dos cotxes i deixar-ne un al principi i l'altre al final, és molt més econòmic.
Tot just a l'inici de la ruta, la quantitat de gent reunida al punt de partida ja indica la popularitat de la ruta, sobretot a l'estiu quan el temps acompanya. Al mateix inici també hi ha cartells amb direccions i mapes, així com també uns lavabos. Es comença aviat perquè la ruta durarà tot el dia, i els primers trams del camí són més aviat plans i fàcils de seguir. A un quilòmetre i mig de l'inici es troba la intersecció amb el Tongariro Northern Circuit, una ruta de múltiples dies pel mateix Parc Nacional, on també hi han col·locat uns lavabos, i uns 500 metres més tard es troba l'accés al refugi Mangatepopo, que no es veu des del camí. La ruta va seguint per un camí ben preparat (passarel·la de fusta) i amb vistes espectaculars del volcà Ngauruhoe, que s'alça imponent a la dreta. Poc abans d'enfilar-se fins als peus del volcà, es troben les Soda Springs, unes cascades força populars que es poden veure des del camí principal, tot i que per acostar-s'hi hi ha una ruta secundària de no més de 10 minuts. Després de trobar uns altres lavabos i d'agafar una mica més d'alçada, s'arriba a la falda del volcà Ngauruhoe, on es troba un rètol indicant la intersecció entre el camí principal i el camí per fer el cim del volcà; en aquest cas s'ha escollit fer aquesta ruta secundària i pujar fins al cim. Al principi el camí no presenta cap problema, però algun cartell avisa del perill de les roques que cauen; poc després la informació del cartell es fa comprensible, quan es comença una tartera molt pesada de gairebé un quilòmetre (de fet, fins el cim). Tot i que l'ascensió va oferint vistes increïbles dels voltants, com el South Crater, i de la vessant plena de roques vermelles, el terra esllavissadís fa que el desig de fer el cim es faci cada cop més fort. Un cop a dalt, el primer que es rep són els embats del vent, però l'alleugeriment d'haver acabat la tartera li resten importància. Les roques suficientment amples i el con gairebé perfecte del volcà permeten fer la volta sencera al cràter, i gaudir de vistes genials de tot el Parc Nacional, del volcà Ruapehu, i fins i tot del Mount Taranaki, la silueta del qual s'endevina dibuixada a l'horitzó. L'interior del cràter també és curiós, i es poden observar les diferents capes de material volcànic, així com el predominant color vermell.
Després de gaudir de les vistes, s'inicia la baixada, tant o més perillosa que la pujada. Algunes de les roques que cauen com a conseqüència d'algun altre caminant poden ser força grosses, i no és difícil que alguna acabi impactant en alguna part del cos. Després de l'esforç, s'arriba a la intersecció on s'ha iniciat la pujada, i es continua per la ruta principal, que segueix pel camí ample que passa entre els dos volcans, en el South Crater, amb vistes també amples i panoràmiques del paisatge volcànic. Pujant uns 200 metres, s'arriba a l'alçada del Red Crater que, tal com diu el seu nom, destaca per la vermellor de les roques de què està compost. Una mica abans també es pot trobar el desviament per fer el cim del Mount Tongariro. Passat el Red Crater, de seguida es poden observar a la llunyania els Emerald Lakes, que destaquen pel seu color blau turquesa intens, i també el Blue Lake, més gran que els altres. Desfent la pujada anterior, de seguida s'arriba als primers llacs, que es poden arribar a tocar gairebé des del camí, i es pot observar el fum que surt de la terra com a conseqüència de l'activitat geotermal. Abans d'arribar al Blue Lake també es pot trobar la intersecció amb el camí que porta als refugis Waihohonu i Oturere, que forma part del Tongariro Northern Circuit. Des d'aquest punt també es poden observar clarament les restes de la colada de lava en el Central Crater, que sembla una onada de color negre solidificada. Passat el Blue Lake, la ruta ja comença a descendir per no tornar a pujar. Des de la vall formada pel North Crater (a l'esquerra del camí) i la muntanya Rotopaunga (a la dreta) es pot veure el llac Rotoaira i, fins i tot, el llac Taupo a la llunyania. Més endavant el camí va serpentejant entre turons d'herbes altes fins arribar al Ketetahi Shelter, un refugi que es troba al mig del camí. A partir d'aquí, el camí segueix fins a trobar el bosc i, després de deixar enrere uns lavabos i passar per la zona de les Ketetahi Falls, sentint de fons el soroll de l'aigua dels rierols, s'arriba finalment a l'aparcament Ketetahi, punt final d'aquesta ruta.
Es tracta d'una ruta imprescindible, amb paisatges espectaculars i atípics, i que mereix l'esforç. Tota la ruta està molt ben senyalitzada i és pràcticament impossible perdre's. Deixant de banda l'ascens al volcà Ngauruhoe, la ruta també es pot considerar assequible i no presenta cap dificultat particular a part de la distància i el desnivell; és a dir, els camins estan majoritàriament en bones condicions. Per la seva banda, l'ascens al volcà Ngauruhoe es pot considerar difícil, no tant pel desnivell i el pendent, sinó pel terreny esllavissadís de la tartera, que requereix una bona dosi de paciència. Es recomana fer la ruta en un dia serè, sense pluja ni núvols, per poder gaudir de les vistes, així com protegir-se del sol en tot moment. És probablement una de les rutes més recomanades de l'Illa Nord.