Serrat del Faraó complert, Cova oest del Faraó, Montgrós i cova est del Montgròs, pujant pel Torrent de la Coma del Pastor

Ruta que en la majoría del seu recorregut ja havia fet alguna vegada i de la que en tinc els itineraris penjats a Wikiloc. L’he marcada com a alpinisme difícil. He posat alpinisme perqué es un seguit de grimpades i desgrimpades, de passos que per superar-los calen cadenes i cordes i també perqué hi ha algún flanqueig exposat. La qualificació de difícil es perquè tot i posar-li alpinisme se que molta gent es mira més el nivell de dificultat que no pas el tipus d’activitat i aquesta es una ruta moderada per aquells que estàn acostumats a trescar per Montserrat però que té punts en els que les coses poden posar-se difícils per a la gent que fa caminades més “ tranquil-les”




Torrent de la Coma d’en Pastor Es tracta d’una ruta circular que surt de l’ampli aparcament que hi ha uns 200 metres abans d’arribar al restaurant de la Vinya Nova de Collbató.Des de l’aparcament va a buscar l’entrada al Torrent de la Coma d’en Pastor, torrent que va seguint sense deixar la seva llera. Es un torrent tipic montserratí amb grimpades continues però sense cap pas equipat. No es un recorregut difícil, de manera que les grimpades fan que el temps passi ràpid. El punt més conflictiu està en el punt en que deixem el torrent per dirigir-nos cap al Camí del Cabrit. Allà cal grimpar uns 30-40 metres per un pelat de roca que té el punt més exposat i difícil en el punt més alt. Aquest pelat es coneix com el Pas de la Llastra. Els últims dos metres son molt rectes i exigents, tot i que hi ha preses que et permeten superar-los sense massa dificultat. Tot i això aquest es un dels punts en els que la gent no acostumada a les grimpades pot tindre problemes per superar-lo i necessitar l’ajuda d’algúamb més experiència. Sembla que anys enrere aquí hi havia una corda però ja fa bastants mesos que no n’hi ha cap.




Canal de l’Agulla del’Aritjol Un cop superat el Pas dela Llastra la ruta es dirigeix cap al Cami del Cabrit. Davant ja veurem el Serrat del Faraó i la bonica agulla del Faraó sobresortint entre les seves agulles. Un cop al Camí del Cabrit caldrà girar a l’esquerra per anar en direcció a la Cova del Cabrit. Al cap d’uns centenars de metres pel Camí del Cabrit s’arriba a l’altura de la Roca de l’Aritjol on comença una canal que puja, amb una bona inclinaciò, cap amunt. Nosaltres haviem deixat el Camí del Cabrit uns quants metres abans per anar fent una inspecció ocular de les altres canals que hi ha en aquella zona. Al final no ens vam decidir per cap d’elles perquè semblaven molt brutes i ens vam dirigir cap a la canal per la que pujariem al Serrat del Faraó Occidental. ( si feu la ruta, us recomano que aneu a buscar el començament de la canal que trobareu seguint uns 50-100 metres més pel Camí del Cabrit. El tram deruta que vam fer per sobre d’aquest camí no es va servir perquè acabessim plens de rascades produides pels aritjols).Sabiem d’aquesta canal perquè es la que va utilitzar el company que ens va inspirar en aquest recorregut, en Ramir de Porrata-Doria. No veig cap nom a aquesta canal en els mapes consultats, pel que li donaré el mateix que li va posar en Ramir: Canal de l’Agulla de l’Aritjol. Ignoro com està aquesta canal al seu començament tot i que en Ramir diu que es més ample que no pas en el punt en que hi vam entrar nosaltres. Es tracta d’una canal que no es massa llarga i que es pujarís bastant bé sino fos perquè està bruta, plena d’aritjols que et dificulten la progressió. Nosaltres sempre vam tindre tendència a anar a buscar les parets de la canal perquè eren les àrees més netes.




Serrat del Faraó Occidental Un cop acabada la canal ja estem en ul punt en que sembla que comença el sector més occidental del Serrat del Faraó. Abans de començar a grimpar per anar pujant els seus cims val la pena de girar-se cap a l’esquerra per gaudir de la punxeta que hi ha al final de la carena de l’Agulla de l’Aritjol. No ens vam poguer resistir d’anar-hi i fer-nos una foto ( selfie que per desgràcia no vaig guardar 😩😫😫😫. Els cims que anireu trobant es pugen grimpant directament o fent algún flanqueig cap a la vostre esquerra. No n’hiha cap de complicat però en algún hi ha una mica d’exposició. El cim més alt d’aquesta part del Serrat del Faraó ( tot ique es forća baix comparat amb els que anirem trobant a partir d’@ra) es el que es coneix com a Roca 259 o Roca del Serrat del Faraó Occidental Aquesta roca surt al llibre anomenat “ Montserrat, cims sense corda”. Sabreu que hi heu arribat perquè veureu dos troncs secs i verticals que faciliten la grimpada a dalt del cim. Les vistes que ofereix aquest cim son realment espectaculars.




Cova a la cara oest del Faraó Des del cim de la Roca 259 ja es veu aquesta cova i s’endevina el senderó que hi porta, ben amagat entre una filera d’arbres. Com podreu veure al vídeo adjunt, el flanqueig cap a aquesta cova no es difícil tècnicament però té una gran exposició. S’ha de fer el trajecte d’anada i tornada amb molta cura, una caiguda allà sería fatal. Les vistes des de la cova son magnífiques.





Recorregut pel Serrat del Faraó Des del Faraó ja s’anirà resseguint la resta del serrat. Wl trajecte es un seguir de grimpades i desgrimpades, tot i que algunes es poden evitar si no es puja totes les agulles que et vas trobant i que son accessibles sense corda. No hi ha camí definit però el recorregut en tot moment es va intuint. Només esmentaré els tres o quatre punta que crec que mereixen la pena de ser coneguts i tinguts en compte. Son aquests:
a) Grimpada a la careneta que uneix els Ous del Faraó amb l’Agulla de la Verge de Lourdes. Es una grimpada d’uns 20-30 metres. No es difícil perquè hi ha bones preses però es dreta i pot impressionar una mica. Un cop a dalt anirem carenejant sense problemes fins que arribarem a b)
b) un cop passada l’Agulla de la Tempestat ens queda a mà dreta una bonica placa de roca que puja cap a un collet que hi ha entre Agulla de la Tempestat i la Punta Oest del Serrat del Faraó. Es tracta de grimpar uns 15-20 metres. Crec que la placa té una inclinació de 45-50. No es massa complicada de grimpar però es llarga i en algún punt les preses son petites. S’ha de pujar concentrat en el que estem fent. El primer cop que vaig passar per aquí vaig volguer evitar aquesta placa i em vaig posar dintre el bosquet que hi ha al seu costat però vaig quedar tant lligat de vegetació que vaig tindre feina de sortir-ne. Tingueu present en tot cas que si us fa respecte grimpar per la placa, podeu arribar al mateix lloc pujant per dintre del bosc. Per arribar al collet esmentat més amunt haurem de superar una canaleta de 3-4 metres, equipada amb una cinta.
c) un cop a dalt del collet esmentat a b) baixarem per l’altre costat per una curta però dreta canal. Es tracta d’aprofitar branques i arrels per anar baixant. No té cap dificultat especial. Aquí ens mourem uns metres cap a l’esquerra per anar a buscar la dretíssima canal equipada que ens tornarà a portar a dalt de la carena. En aquest punt, si voleu, podeu abandonar la sortida baixant cap al Coll del Mosset que es veu clarament mirant cap al sud, situat a sota de la Palomera. Si voleu continuar us haureu d’entafonar dintre de la canal. Al principi costa una mica de veure per on es puja ja que la canal està molt bruta. Avançant lentament i mirant a un cantò i a l’altre, acabarem veient la primera de les tres cordes que hi ha a la canal. Son cordes nuades d’uns 5 metres cadescuna. La canal està molt descomposta i els nusos separats. S’ha de tibarnforça de braços. Un cop arribats de nou a la carena continuarem avançant cap al nord. Un cop acabat el Serrat del Faraó anirem a buscar el Cami del Coll de les Comes. Aquest camí ens deixarà al Montgròs




Cova del Montgrós. Un cop es comença a baixar del Montgròs pel PR que ens porta cap a la Canal de Migdia, haurem de girar cap a la nostre dreta per anar a buscar una de les Coves del Montgrós, la que, segons m’han explicat, es la d’accés més fàcil. Us haig de dir que anar a aquesta bauma no es gens complicat peró el perill es, com tantes vegades a Montserrat, una relliscada que impliqui caiguda: com que flanqueges sobre un pelat de roca inclinada cap al buit, no trobaràs res que et pari. A mí em va sorpendre moltíssim que es pugui caminar per allà doncs, cada vegada que em mirava aquesta bauma des del Torrent del Migdia em semblava que la pared tenía 90 º d’inclinació en aquell lloc.





Un cop feta l’anada tornada a la bauma esmentada al punt anterior es tracta de baixar per la bonica. Anal de la Salamndra cap al Torrent de Migdia. Seguint el torrent s’arriba al trencall que et puja al Coll se l’Ajaguda. Des d’aqueat coll ja es baixa cap al parking per acabar aquesta magnífica volta per una zona molt poc frequentada ( Serrat del Faraó) de Montserrat





No he fet cap correcció a la ruta i això fa que en alguns llocs, com a la Cova del Faraó la senyal reboti i pugui assenyalar itineraris inexactes. Per evitar confusions us adjunto la ruta que ens va servir de guia per a fer el Serrat del Faraó, feta i editada per en Ramir de Porrata-Doria, que està molt ben explicada i que no té els errors que hi ha a la meva