Sadernes-Ferran-Sadernes

Sadernes-Grau de Sadidorta-Ferran-Talaixà-Sadernes

La serra del Ferran, al bell mig de l'Alta Garrotxa, és un paradís natural de terra aspra i de mala petja, salvatge i encisador, on s'alça el cim del Ferran (985 m), una talaia natural de vistes sorprenents, entre altres muntanyes, al Comanegra, el Collsacabra i el Bassegoda. Trescar per puigs i valls de la contrada és viure una petita aventura amb la impressió que aquest entorn, plenament natural i esquerp per aquells que s'endinsen en la seva soledat feréstega, romandrà per sempre a la nostra memòria muntanyenca.

L’itinerari al cim del Ferran pel grau de Sadidorta és una bonica i entretinguda excursió per a gaudir dels exuberants boscos de Sadernes. Dos trams equipats, sense cap problema per a gent avesada a moure’s per terrenys delicats, li donen un punt aventurer a la sortida. Els senders pel mig del boscos i les vistes des del Ferran són espectaculars, així com la vistosa Talaixà i el poble abandonat de la Quera.

Punt d’inici i final:

Pàrquing de Sadernes. Carretera GIV-5231. L’accés està regulat una gran part de l’any i l’aparcament s’ha de reservar i pagar amb antelació. Més informació a: https://www.altagarrotxa.org.

Punts d’interès:

Pont de Valentí: Pont medieval format per dos arcades de mig punt sobre la riera de Sant Aniol d’Aguja. Formava part de l’antic camí que portava cap a Talaixà i altres indrets de l’entorn. Causa estranyesa torbar un pont antic, relativament important, a un lloc tan desert i solitari, freqüentat tan sols per carboners, llenyataires, desemboscadors i, temps enrere, contrabandistes.

Camí de Talaixà: Antic camí fressat i ben arranjat amb esglaons per evitar-ne l’erosió. Trobarem antigues carboneres, senyals de l’aprofitament dels alzinars per fer-ne carbó.

Grau de Sadidorta: Al bell mig del camí de la Talaixà, a l’esquerra d'un fons de carbonera, comença el camí del grau de Sadidorta. Haurem de seguir les poques fites que trobarem i que ens guiaran a una tartera i als dos passos equipats del grau. El primer tram de corda està fixat a la roca amb unes grans anelles de ferro. És un curt pas vertical i de seguida fa un flanqueig a la dreta. Una mica més amunt, a l’esquerra, trobem el segon pas equipat amb una cinta (cinturó de seguretat de cotxe) també fixada amb anelles. Aquest pas és més curt i menys exposat, però més atlètic. Passats els dos únics trams equipats, s’haurà de progressar per terreny inestable de tartera fins al coll de Terres.

El Ferran (983 m). Un arrelat bosc i les pedres punxegudes del darrer tram donen un toc de gràcia a l’arribada al cim. Un pal amb una senyera marquen el punt culminant d’aquest modest cim, però de gran vistes a un rosari de muntanyes de la Garrotxa i part del Ripollès: Costabona, Montfalgars, Comanegra i Bassegoda entre altres.

Talaixà: Petit nucli de població a l’entorn de l’església de Sant Martí de Talaixà. Construïda en època barroca, és d’una sola nau, amb capelles laterals, l’absís semicircular encarat a nord i la porta a migdia.

La Quera: Una de les edificacions més interessants de la zona. Es tracte d’una gran casa amb ermita incorporada amb aires de fortalesa. Un dels elements més destacables de l’estructura arquitectònica són les grans sales subterrànies, amb arcs de volta apuntada. Fou el mas més important de Talaixà i les rodalies.

Salt de la Núvia: També dit Malpàs de la Quera. Forma part del camí que va des de Talaixà fins a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja. La panoràmica des del Salt de la Núvia és com una balconada convexa a la riera de Sant Aniol. Segons la llegenda, el nom de Salt de la Núvia ve donat del drama d’una noia de la Quera que abans de contraure matrimoni amb un home que no estimava va preferir morir. Altres versions diuen que va caure pel timbal amb el seu cavall que es va espantar a causa del soroll de les descargues dels trabucs dels amics del nuvi per a celebrar el casament.

El Gomarell: Una esplanada del llit del riu convertida en petita resclosa que recull l’aigua de boca per a les poblacions de la vall del Llierca.

Nota final: El temps total del track inclou les parades habituals per gaudir del paisatge, esmorzar, dinar i un banyet en un dels magnífics gorgs que trobem pel camí.