Punta d'Harlé

Pujada a un 100cim poc visitat però impressionant, sobretot quan se'l veu des de la cresta que puja al Besiberri Nord ja que té forma d'esbelta agulla.

La ruta comparteix l'aproximació i el retorn des del Llac de Malavesina amb la ruta que vam fer a la Cresta de Besiberris, ja que vam fer una segona nit allà després de fer la cresta i a l'endemà vam fer puja-baixa a la Punta d'Harlé abans de tornar ja a l'aparcament de Cavallers.


Una mica per sota de l'Estany de Malavesina haurem de buscar-nos la vida per enfilar-nos sobre la petita muralla que ha format el torrent. Portava dos tracks, cadascun la feia per un lloc diferent, i nosaltres vam buscar el primer pas que ens va semblar possible intentant perdre el mínim de desnivell des de l'estany... no prometo que sigui el millor pas (segurament no ho és), però és un pas que es deixa fer grimpant una mica. De fet, a la tornada, em vaig fixar per on els altres tracks atacaven aquesta muralla i tampoc em van semblar gaire diferents...


Un cop pujat aquest muret, estarem en una zona de caos de blocs alternats amb trams herbats. No hi ha camí però està clar on volem anar, a una bretxa sota les impressionants parets de la cresta de la Punta d'Harlè, per la dreta (est). Als mapes marca el Tossal Esbonllat i el Pas dels Isards, segons escala.


Arribem sense problemes a la bretxa, creuem a l'altre costat, i perdem una mica de desnivell per passar sota les parets. De fet, nosaltres perdem una mica més del necessari segurament perquè trobem una allargada i pendent clapa de neu que preferim creuar per on aplana més. Després "només" caldrà remuntar una inacabable pala herbada amb molta pendent fins la cota 2800m aproximadament, on es va fent cada vegada més estreta fins acabar sent una cresta rocosa.

Intentem avançar a tota cresta. Al principi bé, amb alguna grimpada. Però arribem a un gendarme molt exposat. Desfem un tram de grimpada, i avancem sota les parets de la cresta. En diversos punts intentem retornar a cresta a veure si es pot seguir ja per dalt, però aquesta segueix encapficada en posar-nos gendarmes verticals i tallar-nos el pas... Així que millor avanceu sempre per sota (costat dret) fins just els peus del cim i la grimpada final. Fins i tot trobem algunes fites i indicis de corriol (animals, segurament) durant aquests flanquejos. Però o bé no hem sapigut seguir-les del tot, o les clapes de neu que quedaven ens feien perdre-les degut als rodejos que els feiem.


Per enfilar al cim fem una grimpada dretota entre rocs i herba a la cresta final, que passant entre dos alts gendarmes finalment ens duu al que sembla ser el cim, on un gran bloc té una placa gravada. No obstant, observem una mica més enllà una punxa que sembla més elevada i amb una fita a dalt. A més a més, és allà on tant el mapa del ICGC li posa el nom al cim, com on la FEEC ha situat el waypoint al mapa dels 100cims... així que som-hi! Quan ens mirem la cresta el company diu que sense encordar és impossible o massa exposat! I segurament ho és. Per sort, 2-3m sota la cresta per la banda esquerra (Malavesina) hi ha un seguit de fites que ens aniran portant per replanets rocosos (una mica exposats...) fins al veritable cim de la Punta Harlé!

Per retornar, des del bloc del cim amb la placa gravada veiem unes fites. Com la pujada que hem fet era bastant dreta i sense indicacions, decidim provar sort per aquí. Algunes desgrimpades entretingudes, però la dificultat mai passa de II o màxim màxim II+. Anem seguint fites fins que flanquegem cap on havíem deixat les motxilles abans de la grimpada final. El retorn ara el farem per sota la cresta de nou, però més avall que a l'anada, més còmode. Podríeu fer servir també aquesta part del track a l'anada millor.

Arribem de nou a la pala d'herba, que baixem més per l'esquerra d'on hem pujat per tal d'anar trobant les zones amb menor pendent. No és difícil, ja que fa com escaletes d'herba i terra tota l'estona. Remuntadeta cap a la bretxa del Pas dels Isards i tornem al caos de blocs fins al pas de grimpada de la muralla que ens separa del torrent que baixa de l'Estany de Malavesina. Amb compte es pot fer bé. Desconec si tota la part que estava tapada per neu oferiria fins i tot un punt feble més apropiat.


TEMPS: unes 3h fins al cim des de l'Estany, unes 2h 30 de retorn a l'estany, i 2h 30 més fins a Cavallers.