Prat de Pierró (Espot), pui de Linya, 2868m i pic de Fonguera, 2884m, per l'estany de Fonguera

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Lleidatà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineulleidajsp" i us apareixeran totes.

Fantàstica excursió a aquests dos alts i desconeguts cims de la vall d'Espot. Tot i que el pic de Fonguera és un vèrtex geodèsic, el pui de Linya té una panoràmica una mica millor, ja que està situat a l'extrem de la carena que es desprèn del pic de Peguera en direcció NE.
El dia d'aquesta excursió va ser una jornada amb molta calor i mala visibilitat degut a la calitja, però tot i així es podia veure: el Monteixo, Pica d'Estats, Certascan, Ventolau, Mont-roig, Bassiero, Amitges, Subenuix, Vidals, Peguera, Saburó, Mainera, cresta de l'Avió, Montsent de Pallars, Picardes i Ereixe entre altres; és de suposar que sense calitja es deuen veure les muntanyes d'Andorra, els Besiberri i el massís de la Maladeta.
Faig una menció especial de la panoràmica, per la perspectiva que tindrem dels Encantats, situats just al davant nostre i que ens ensenyen la seva "cara oculta", la que no surt a cap de les incomptables fotografies icòniques d'aquest cim amb l'estany de Sant Maurici als seus peus. Aquest estany també el veurem, i la imatge dels Encantats amb l'estany de Sant Maurici des del pui de Linya és totalment desconeguda i igualment espectacular, com la de l'altre costat.
Des del Fonguera també es veuen els Encantats, però només la part superior que sobresurt per sobre de la cresta del Fonguera, una imatge curiosa i també poc coneguda.
D'aquests dos cims també cal destacar la relativa suavitat del vessant sud-oest (la vall de Peguera i refugi Josep Mª Blanc) amb les verticals parets del vessant nord-est.
De tornada passarem pel recondit estany de Fonguera, un petit estany, molt bonic on hi podrem fer una llarga aturada. Un estany que incomprensiblement no surt al mapa sense connexió del wikiloc, si que surt al mapa del ICC, però per a poder anar amb aquest mapa cal tenir connexió de dades, i en aquesta zona no n'hi ha. Faig aquest comentari, perquè de pujada has de saber a quina alçada i zona hi ha l'estany perquè pots quedar una mica desorientat per a localitzar-lo. De baixada no hi ha cap problema perquè l'estany es veu.
Aquest comentari també pot ser útil perquè una opció per a fer aquesta excursió és pujar fins l'estany de Fonguera i fer-lo servir "d'anada i tornada" als dos cims. En el fons aquesta era la meva intenció, però en arribar als 2470 metres vaig veure una suau coma que pujava directament a dalt la carena, i vaig deixar l'estany per a la tornada; però si hagués vist la situació exacte de l'estany, potser m'hi hauria arribat.
Ja que he parlat de la "connexió de dades" vull advertir que, incomprensiblement, durant uns metres de la caminada per la pista, concretament quan ja estàs a la cota dels 2000 metres, reps una senyal de cobertura d'Andorra, sinó estàs atent "la broma andorrana" et pot costar 50€. Recomano anar amb el mode "avió" des del dipòsit regulador fins a l'estany de Lladres.
Parlant de l'estany de Lladres, per arribar-hi tenim dues opcions, i totes dues es troben a l'esmentat estany. La primera opció, que és la que segueix aquesta ressenya arrenca a l'aparcament del final de la pista autoritzada als vehicles que van a Sant Maurici, concretament al prat de Pierró, i segueix tota la pista al refugi Josep Mª Blanc.
L'altre opció, que és la que segueix el GR, surt directament d'Espot i puja fins l'estany de Lladres, on conflueix amb la pista. No cal dir que aquest és l'itinerari que haurem de seguir si no tenim vehicle i hem arribat a Espot amb altres transports.
Avantatges de l'opció "Espot", més directa i menys quilòmetres.
Avantatges de l'opció "Prat de Pierró": 300 metres menys de desnivell, però algun quilòmetre més.
Deixo aquestes dues opcions perquè cada un escolleixi la que més li convingui.
Qualifico l'excursió de "moderada" pel desnivell i perquè a partir de l'estany de Lladres no hi ha camí; no hi ha cap problema perquè tot és evident, però durant una bona estona pujarem per una torrentera seca, amb força pendent, i al no haver-hi camí sempre és més lent, entretingut i cansat tenir que pensant contínuament per on és millor anar seguint.

Tal com ja he comentat, l'inici de l'excursió el situarem al poble d'Espot, i des d'allí seguirem la pista asfaltada vers l'estany de Sant Maurici fins arribar al prat de Pierró, indret on hi ha l'aparcament i la caseta d'informació del parc.
Començarem a caminar seguint els primers metres de la pista vers l'estany de Sant Maurici, però immediatament després veurem una pista que arrenca per l'esquerra.
Aquesta és la pista que seguirem durant molta estona.
Només deixar la pista que va a Sant Maurici i entrar en aquesta que mena al refugi Josep Mª Blanc, passarem de la multitud a la soledat.
Aquesta pista fa una llarga flanquejada amb un pendent molt suau fins arribar a un dipòsit regulador del que en surt una canonada.
En aquest indret hi ha varies construccions i un estany artificial. Entre les edificacions hi ha un magnífic mirador de la vall d'Espot.
Seguim la pista, que ara voreja l'estany artificial per una pineda molt bonica, i aviat arribem a un refugi lliure, en un estat força acceptable, si ets dels que es conformen amb poca cosa (dona "la pinta" que deu haver-hi el típic ratolí d'indrets així), però pot ser molt útil en cas de necessitat o de tempesta.
Anem guanyant alçada i més amunt hi ha una altre construcció, aquesta tancada, que dona la sensació de ser un refugi, però en realitat pertany a les obres hidroelèctriques de la zona, ja que per darrera es veu el canal d'aigua que entra a la construcció.
Una nova pujada i la pista arriba a un collet.
Fins aquí hem gaudit d'una gran panoràmica de la Pica d'Estats i del Monteixo.
Ara, i molt a pesar nostre, la pista davalla una cinquantena de metres en dos revolts força pronunciats; perduts aquests metres la pista comença una llarga flanquejada, on al començament travessem un curt túnel.
Al final d'aquesta llarga flanquejada arribem a l'estany de Lladres. Indret molt bonic, la vall s'obre i s'aplana. Per l'esquerra arriba el camí que puja directament d'Espot.
A l'estany hi ha una resclosa i una construcció annexa.
La pista fa una giragonsa i segueix vers l'estany Tort i refugi Josep Mª Blanc, però nosaltres només hem de fer la giragonsa.
A la nostra dreta veurem una prada que puja fins arribar al bosc i allà es veu una torrentera que puja girant paulatinament a l'esquerra.
Doncs aquest serà el nostre camí a partir d'ara.
Hem d'abandonar la pista per a girar a la dreta i travessar la prada fins arribar al bosc. Potser hi ha alguna fita, però no és un itinerari senyalitzat amb fites.
En arribar al bosc hem d'anar seguint la torrentera o canal, no hi ha aigua, és una torrentera seca. Hi ha algun rastre que podem seguir, també pot haver-hi el rastre de les vaques, que també si enfilen. En aquest cas encara és millor, perquè tontes no son, i sempre pugen pel lloc més fàcil. El fet que hi pasturin vaques ja indica que complicat no ho deu ser.
Tot hi així el pendent és fort, i es guanya alçada ràpidament. La canal és estreta i no dona per a varies opcions de pujada, el bosc tampoc molesta per a progressar, i en cap moment haurem de fer servir les mans; és simplement una pujada sense camí.
Molt més amunt el pendent comença a disminuir i la vall gira a la dreta i fa una darrera pujada.
Aquesta última pujada ens deixa dalt d'una mena de collet. A l'altre banda del collet trobem el torrent de Fonguera.
Ara entrem en una zona de prades molt extensa; un pendent de prades i glever s'enfila per la dreta fins el capdamunt de la carena, a pocs metres del pui de Linya.
Però el torrent de Fonguera gira a l'esquerra i segueix pujant. A pocs metres hi ha un nou replà, més petit, on en el traçat he marcat un punt d'interès en el lloc exacte on hi ha un perfecte bivac natural, situat a 2470 metres.
A partir d'aquí el torrent gira a la dreta i apareix com per art de màgia un força ben marcat corriol que ens portaria fins l'estany de Fonguera.
Però en aquesta descripció aprofitarem la pujada de glever que hi ha a la sortida del collet, esmentat fa un moment, i girarem a la dreta per a començar a guanyar alçada per aquesta coma.
No hi ha cap problema, podem pujar per on ens agradi més, el pendent és moderat, i acabarem sortim al capdamunt de la carena.
Durant aquesta pujada en apareixerà al fons de la vall l'estany Negre de Peguera.
En arribar-hi la vista s'obre a la vall de Sant Maurici i als Encantats.
Seguirem l'arrodonit llom de la carena a l'esquerra en direcció al proper cim.
D'aquesta última fase de la pujada destaca la gran quantitat d'esquelets d'ovelles que hi ha; és com si un ramat sencer hagués mort en aquell indret.
Els esquelets arribem pràcticament fins el mateix cim.
La panoràmica des del pui de Linya ja l'he descrit anteriorment, però cal tornar a recalcar que és extraordinària. És potser l'únic indret des d'on es poden contemplar els Encantats des de tan a prop i en tota la seva magnitud. Hi ha cims que des d'un vessant son molt esvelts, però que des d'un altre no ho son tant o gens, Però els Encantats son pràcticament simètrics per les dues cares, i la mateixa esvelta figura que en tenim des de l'estany de Sant Maurici, la tindrem des del pui de Linya.
També contrasta la suavitat del vessant per on hem pujat amb l'escabrositat i verticalitat del vessant de Sant Maurici i podem apreciar la muralla que cau des del pic de Fonguera vers el fons de la vall de Monastero.
Parlant del pic de Fonguera, vers ell hem d'encaminar les nostres passes a partir d'ara.
Deixarem el cim i seguirem el llom de la carena i començarem un descens d'una centena de metres fins arribar a un collet.
Abans d'arribar a aquest collet, ens apareixerà per primera vegada l'estany de Fonguera al fons d'una petita clotada. És un estany que no es veu des de cap dels dos cims que assolirem avui, però que ens acompanya durant tota la travessia entre els dos cims.
Arribem al collet, on hi ha una fita, ja que és factible pels dos costats; el de la vall de Monastero molt més pedregós i de fort pendent, però des del collet es veu factible poder-hi baixar.
En el nostre cas, només hi passarem, i ara comença una nova remuntada dels metres que hem perdut baixant del pui de Linya fins el collet i encara n'hi afegirem una vintena més.
Efectivament el pic de Fonguera és una mica més alt que el pui de Linya i és un vèrtex geodèsic, però té una vista una mica més limitada que el seu veí. Dels Encantats només s'en veuen les dues puntes que sobresurten per sobre d'una de les arestes del Fonguera.
D'aquest cim destaca l'extens altiplà que l'uneix al pic de Monastero i les verticals parets que cauen a la vall del mateix nom, on hi ha diverses vies d'escalada.
Una vegada descansats emprendrem el descens; tenim l'opció de baixar fins el refugi Josep Mª Blanc, però si no ens motiva rés en especial ens el podem estalviar, ja que faríem volta.
El traçat d'aquesta descripció, torna al collet, i des d'allí baixarem per un fort pendent de glever sense cap mena de dificultat fins el fons de la clotada on hi ha l'estany de Fonguera.
Amagat i solitari, l'estany de Fonguera és molt bonic; i després de tant glever i pedra, s'agraeix una mica d'aigua. El nostre sentit de la marxa no ens portaria a tocar l'aigua de l'estany, però un indret tan bonic mereix una petita desviació per a arribar-nos-hi.
Fruirem d'un bon i merescut descans en aquest indret, i després reprendrem la marxa abandonant aquest indret, deixant l'estany a la nostra dreta.
A la sortida de l'estany apareix a estones un corriol força ben marcat a estones que ens porta pràcticament fins el bivac natural que he esmentat abans.
A partir d'aquest indret, tornarem pel mateix camí de pujada.

HORARIS:
del prat de Pierró al dipòsit regulador: 40mn
del dipòsit regulador al refugi lliure: 05mn
del refugi lliure al refugi tancat: 20mn
del refugi tancat a l'estany de Lladres: 40mn
de l'estany de Lladres al torrent de Fonguera i bivac natural: 1h 30mn
del bivac natural al pui de Linya: 55mn
del pui de Linya al pic de Fonguera: 45mn
del pic de Fonguera a l'estany de Fonguera: 35mn
de l'estany de Fonguera al bivac natural: 15mn
del bivac natural a l'estany de Lladres: 45mn
de l'estany de Lladres al prat de Pierró: 1h 25mn
TOTAL: 8h 40mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/07/prat-de-pierro-espot-pui-de-linya-2868m.html

O bé cliclant directament aquí a sota a: "veure més"