PORTA DEL CEL-3 Pinet Vallferrera

La Porta del Cel és una ruta que tresca pels paratges del Parc Natural de l'Alt Pirineu, creat l'any 2003. La ruta presenta dificultats en diferents trams, les etapes són llargues, hi ha forts desnivells i alguns trams poden resultar perdedors, (un GPS ens pot ajudar a seguir el camí).
Tot i la duresa i l'esforç que demana la travessa la recomano de totes, totes.
Aquesta tercera jornada és l'etapa reina de la Porta del Cel, corona el sostre de la ruta, la Pica d'Estats el cim més alt de Catalunya.
Sortim del refugi de Pinet en direcció a l'estany del mateix nom, el camí és molt fresat pel tràfec de gent que puja a la Pica. Anem pujant pausadament remuntant el curs de la Valleta de Bars que davalla entre plaques de neu i gel. Arribem a un punt en què veiem encaixonat en el fons de la vall, l'estany d'Estats del costat francès tant sols roca, neu i aigua.
Aquí girem sobtadament a llevant el pendent es torna més pronunciat i anem progressant per un terreny pedregós i rovellat que ens acompanyarà gairebé tota la jornada. Arribem a l'Estany estret i allargassat de Montcalm. El verd dels pocs claps d' herba, el vermell de la pedra i el blau gairebé negre de l'aigua li donen una curiosa combinació cromàtica a aquest estany.
Guanyem desnivell ràpidament per un terreny rocós que en alguns trams ens farà falta ajudar-nos amb les mans per progressar. Després de travessar un petit llac glaçat arribem al coll de Cometa, davant nostre hi ha la Pica d'Estats, a l'esquerra el coll de Riufred i el Montcalm per on progressa el camí. Nosaltres decidim fer la pujada directament per un pendent rocós força pronunciat amb alguna clapa de neu que ens porta fins la base de la Pica coincidint amb el camí que ve del coll de Riufred.
Pugem serpentejant les rampes que ens condueixen al coll que separa els dos cims, només ens falta la pujada final, el camí és pedregós i fàcil i en poques ocasions ens ajudaren amb les mans. Una creu de ferro corona el cim de 3143 metres. Després de gaudir de les vistes tornem al coll i pugem al germà petit, el Verdager de 3133 metres.
Baixarem directament pel mateix camí de pujada que davalla fins al final de la placa de neu del coll de Cometa, Descendim per un terreny pedregós fent alguna petita des grimpada fins que veiem al fons el petit estany de Cometa d'Estats. Anem vorejant per sota del pic Verdaguer i encarant la pujada al coll de Sotllo. La pujada al coll és curta però intensa.
El port de Sotllo és un pas encaixat que ens torna a entrar a Catalunya pel Pallars Sobirà. A cada costat del coll baixen les arestes rocoses, que són més imponents pel costat del pic de Sotllo, al fons l'estany d'Estats. Comencem la llarguíssima baixada per un camí que en el seu primer tram és força bo de baixar, però que va incrementant el pendent fins tornar-se molt pronunciat, tot fent esses descendim fins al fons de la tartera.
El pendent es redueix molt, es podria dir que anem per terreny pla, ens acostem a l' estany d' Estats, les vistes de la Pica i el Sotllo amb la tartera que acabem de baixar emmirallades a l'aigua són impressionants.
La caminada ens porta ara a l'estany de Sotllo, de mica en mica el bosc torna a fer-se present. Passem els plans de Sotllo on el riu serpenteja per obrir-se pas per seguir muntanya avall.
El camí és clar, còmode i ben marcat, però després de tota la jornada es fa una mica llarg. Anem voltant el pic Areste i al fons apareix el pla de Boet i la pista que condueix al refugi. Fem tot un seguit de revolts que ens fan perdre alçaria ràpidament fins que de sobte apareix el refugi de Vallferrera.