Pont de Castellar Pic de Besalí Portella de Rialb Pic de la Font Blanca Comís Vell Estany Esbalçat

Activitat realitzada amb la colla "Caminant entre setmana"

Ruta circular que té com a objectiu principal l'ascensió al pic de la Font Blanca que amb els seus 2.906 metres és un dels set cims d'Andorra que superen els 2.900 metres d'altitud.

L'inici de la ruta és a l'aparcament del Pont del Castellar a la carretera CG3 que porta fins a l'estació d'esquí d'Arcalís.
Començarem a caminar seguint el sender molt fressat arran del riu Comis Vell marcat amb cercles grocs, punts que anirem trobant durant tota l'excursió. A mesura que anem guanyant alçada, anirem perdent vegetació i gaudint de boniques panoràmiques.

Arribats a la gran antena, orientada a la vall d'Ordino, observarem la suau carena que ens permetrà pujar sense dificultats al pic de Besalí, des d'on podrem gaudir de la silueta del pic de Font Blanca.
A la baixada cap a la portella de Rialb cal parar atenció perquè el terreny és una mica més abrupte.

A la portella tornarem a seguir el sender amb les marques grogues. Caldrà anar observant el terreny perquè ens hi podem trobar amb petites desviacions fetes pels animals i l'erosió que ens podem confondre.

Assolit el collet o s'uneix el camí que ve del pont del Castellar seguirem el llom carener.
Primer la pujada s'accentua fins que a pocs metres del cim s'aplana per donar pas a una senzilla de cresta que posa una mica més d'emoció a l'ascensió al cim.

Dalt del cim podem reconèixer un reguitzell de noms: Cir del Tristaina, Pic de Estany Blau, Thoumasset, Besalí, Arcalís, Estanyó, Serrera, Cabaneta, Salòria, Comapedrosa, Medacorba, Pica d'Estats...

Per no haver de repetir el camí de tornada, vam decidir tornar baixant per la pala de la Vall del Castellar. És un una baixada força variada i entretinguda i amb una certa dificultat: barreja una mica de cresta fins al collet; a la primera part de la pala cal davallar per una zona de tartera formada per petits rocs descompostos i un parell de promontoris rocosos molt visibles que cal evitar; la darrera part és una llarga baixada sobre l'herba fins al petit estany que trobarem al fons de la vall, on s'uneix el camí "normal" que ve de la Font Blanca.
En resum, no és una opció difícil si tens la tècnica per baixar per aquest tipus de terrenys de fort pendent i amb roques en forma de tartera. Sempre anirem triant qualsevol de les moltes llengües de terra i roca que formant esglaons ens possibiliten evitar aquesta forta herba relliscosa que hi trobem a les valls pirinenques.

La tornada passant per l'estany Esbalçat és molt plàcida i permet gaudir de les vistes esplèndides del recorregut que hem fet.
Dues curiositats sobre aquest llac, el seu nom esbalçat, i més concretament el seu sinònim estimbat, ens ajudarà a veure'l d'una manera diferent.
Si ens hi fixem en l'orografia de l'indret, veurem com sembla que l'estany hagi caigut des d'alt i s'hagi estimbat entre el Pic de l'Albeille i el Pic dos Fangasses.
L'altre detall que crida l'atenció, però de forma molt negativa, és la presència amagada entre pedres d'un contenidor metàl·lic ple de plats de ceràmica, copes de vidre, paella i recipients d'alumini, bombona de gas..., potser una idíl·lica celebració al mig de la muntanya per part d'algunes persones incíviques...?