Pla Beret - Lac Montoliu - Mines Ureth - Pla Beret

Increible ruta per un dels paratges més solitaris de l'Alt Aran recomanat per l'Ivan de l'Hotel Colomers de Salardú.

La ruta s'inicia al parking del Pla de Beret. Des d'aquí comença el popular camí de Montgarri i que deixarem en trobar-nos amb la cabana de Parros. A partir d'aquí seguirem un camí ramader on només trobarem vaques i pot ser algun pastor.
Còmodament arribem al punt on el riu Vernatar s'uneix al Horcalh. En aquest punt seguirem el camí ramader cap a l'oest (per confirmar-ho caldrà estar atent a veure el terrat de la cabana deth Horcalh que queda a l'esquerra, que només es pot veure en un sol punt), endinsant-nos entre l'obaga del Horcalh i les pales de Vernatar. Al final de la vall podrem veure el Tuc de Parros. Seguirem per la traça ramadera, amb la ruta marcada amb línies grogues i constant ascens.
La pujada al coll de Montoliu no és fàcil per quan pots relliscar fàcilment amb les pissarres i t'exigeix físicament, però res que no es pugui superar baixant velocitat i fent paradetes per recuperar l'alè.
Impressionants vistes del llac Montoliu amb el Mauberne i el Crabes de fons. Recomanable portar un tallavents en arribar a aquest punt. A la primavera encara és possible trobar-se neu.
Baixem cap el llac tot seguint les marques grogues fins que trobem las marques del GR211, que ens faran pujar per la colhada nera (negra per la pissarra) i flanquejats pel Tuc Montoliu i el Tuc der Ome. En avançar pel coll veurem les mines abandonades de Ureth-Montoliu (val la pena veure les restes de vagonetes i rails). Un cop a dalt del coll veurem l'estany negre de Horcalh. A partir d'aquest punt va ser impossible retrobar les marques del GR211 ni cap camí mínimament visible. Així que s'ha de tirar per on es pugui, intentant rodejar els desnivells més difícils al llarg del riu Lastoar. Es passa per altres mines abandonades amb els abocadors de runa i alguna resta de maquinària. Seguim el riu Lastoar (algunes vegades s'haurà de creuar per tal de salvar la cascada i alguns desnivells) i no l'hem de perdre fins que s'uneixi amb el Vernatar (cabana deth Horcalh). Un cop allà reprenem el camí ramader de vaques fins la cabana de Parros i el parking del pla de Beret.

Camí tècnicament fàcil però exigent per superar ambdòs colls pels que no tinguin massa pràctica de senderisme. Cap font d'aigua disponible en tot el camí ni cobertura de telèfon mòbil. Per comprendre millor les mines és recomanable una visita guiada prèvia a la Mina Victòria (Bossòst).
Sensació de solitud total (excepte per les vaques que trobareu al camí) i silenci ensordidor intensificat a l'entrada de les galeries de les mines.

Aquesta ruta està dedicada al company Joan Maria Robert Martí. El seu record va estar present en tot el viatge.