Pirineus (Vall Ferrera / Soulcem): Pics i estanys de Canalbona

Ruta en cresteig per enllaçar els diversos Pics de Canalbona. Diversos? Doncs sí. A part dels dos que surten ben marcats al ICGC: el Pic de Canalbona (2965m) i el Pic oriental de Canalbona (2915m), segons la font consultada trobem tres cims més marcats com a Canalbona.
- Agulla S de Canalbona: cim de 2874m al sud del Pic de Canalbona, mencionat al recorregut del tram 4 de la travessa Joan Jubany (enllaç) i a mapes Alpina recents. De costat no sembla una agulla, però des de la cresta és estret i de perfil esbelt. No és gaire prominent però passaria per poc la "norma dels 3000s" amb 10.8m de prominència.
- Pic sud de Canalbona: al sud del Pic oriental de Canalbona, els mapes ICGC l'anomenen Pic de la Gardelha amb 2851m. Els mapes del IGN francès no hi posen nom i marquen 2849m. Una pedra al cim (setembre de 2023) diu "Pic Canalbonne Sud 2849m", per tant entenc que del costat francès se li ha donat informalment aquest nom a falta d'un nom concret als seus mapes.
- Pic nord de Canalbona: cim de 2973m al sud del Collet Franc, sense nom als mapes ICGC, IGN francès o fins i tot Alpina. De fet, el nom només l'he vist a la pàgina de rutes d'en Philrando (http://philrando.free.fr/Estats.html) i en un track de l'usuari Matoni que també fa els diversos Canalbona (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vallferrera-pica-roja-canalbonas-pic-del-estany-fond-pic-d-areste-vallferrera-8588117). En qualsevol cas, la cota aquesta és prou destacada i prominent (51m) com perquè tingui un nom propi, i Pic nord de Canalbona em sembla coherent donada la ubicació entre el Pic de Canalbona, el Rodó de Canalbona, i sobre l'Estany de Canalbona...

Un cop decidit que volia enllaçar els 5 cims de Canalbona [nota: podríem afegir com a sisè el Pic Rodó de Canalbona 3004m per fer el complet, però ja el tenia i no volia allargar més la ruta, prou desnivellada] restava decidir per on volia fer-los i en quin sentit. Opto per anar a conéixer el vessant francès del massís i fer la ruta des de Soulcem, on no hi he anat mai encara. A part d'estalviar el pagament de la pista de Vall Ferrera i conéixer un racó nou, fer-ho per França té un al·licient més: passar pels diversos estanys de Canalbona i de la Gardelha. Molt i molt recomanables. Així s'acaba de donar una volta més a la temàtica "Canalbona" de la ruta ;)

Només quedava una última decisió que em va tenir dubtant fins últim moment, i últim moment vull dir al posar-me a caminar de bon matí... Sentit horari o antihorari? Triés el que triés sabia que em tocaria fer parts de cresta en pujada i en baixada desgrimpant... Llegint ressenyes i el llibre "El Pirineu Català per les Crestes", la part més complicada semblava ser - i ho és - el tram de la doble bretxa entre el Pic oriental de Canalbona i el Pic de la Gardelha. Si ho feia en sentit horari, com al llibre i com a la majoria de tracks que havia trobat que hi passen, eren dues desgrimpades i una grimpada delicades. Si ho feia al revés seria una desgrimpada delicada només i dues grimpades... L'altre factor finalment decisiu és que a moltes ressenyes comenten la duresa i dificultat (?) de baixar pel la vall de Riufred. Aquest va ser finalment el punt d'inflexió. Sabia que baixar pels estanys de la Gardelha seria un bon camí, molt dret igualment fins l'aparcament però no tant com el de Riufred, a part de més marcat i senzill. Per tant, decisió presa a últimíssim moment: pujaria Riufred i baixaria per Gardelha. En retrospectiva, si repetís la ruta ho tornaria a fer igual. Les parts de cresta que vaig pujar em van semblar exposades i més complicades que la baixada, a excepció del passet del mur desgrimpant sota la cota 2824 (veure ressenya i fotos).


RESSENYA

- Comencem per un camí planer sobre l'estany de Soulcem fins travessar el torrent de Riufred. El camí s'enfila de valent. Tot i que no em sembla mai difícil, és molt dret, té algun passet esporàdic de roca, i a trams és poc visible degut a l'herba. No és difícil seguir, hi ha punts verds abundants. Tot i així, puc entendre que mullat o quan es va ja cansat es faci pesat i fins i tot difícil, al límit de perillós si es rellisca...

- Passem per sobre l'estany de Riufred. Després de passar per un tram on la vall s'estreta i es torna a obrir en un pla, des d'on veiem la pujada final si anèssim al Port de Riufred per fer la Pica o el Montcalm, abandonem el camí (waypoint) per anar tartera amunt, rodejant per la dreta una paret rocosa. A dalt descobrim l'estany de Canalbona. Des de l'estany, anem a vista per l'esquerra (riba dreta) i la tartera amunt fins a la canal que ens deixa al Collet Franc.

- Des del collet enfilem seguint la cresta, primer ample, fins un avantcim del Canalbona nord. D'allà la cresta es fa molt estreta i exposada fins al cim principal 2973m, però no són grimpades difícils. Retorno a l'avantcim i segueixo la cresta ampla ara en direcció sud.

- Petita remuntada al cim del Pic de la Conca Gelada. Em creuo dos nois camí dels tresmils. Primeres persones que veig en tot el dia, i darreres que veuré fins als llacs francesos de la Gardelha...

- La cresta fins al Pic de Canalbona és senzilleta però cal anar amb cura amb l'exposició. Una grimpada per remuntar una bretxa i som al cim.

- Aquí les persones amb una mica de seny seguiran directes la cresta fronterera cap al Pic oriental... Els completistes i col·leccionistes com servidor, seguiran la cresta sud, ampla i fàcil, baixant desnivell per anar a buscar l'esmentada Agulla S de Canalbona... Si no hagués tingut nom als mapes Alpina o no es mencionés a la Joan Jubany, no crec que hi hagués pensat mai en baixar tant per aquest petit cimet... En fi, "sarna con gusto no pica" que diuen :) La part final cap a l'Agulla m'ofereix alguna desgrimpadeta més entretinguda i lúdica. Evitables pel vessant sud (fet a la tornada).

- Ok. Ara em toca confessar algo... Veureu que un cop a l'Agulla, el track segueix baixant una mica abans de retornar a la cresta i remuntar cap al cim del Pic de Canalbona de nou. El motiu? Un cop estava fent aquest flanqueig sota les crestes de l'Agulla vaig pensar que el Pic de l'Estany Fondo no quedava gaire lluny... Em trencava la "temàtica Canalbona" de la ruta, però més mandra em faria tornar-hi un altre dia expressament, és un d'aquells que queda penjat al mig... Així que vaig anar i tornar cap al Pic de l'Estany Fondo! Però he esborrat aquesta part del track per mostrar només la ruta Canalbones.

- Tornem a ser (o continuem, si hem decidit no baixar a l'Agulla S) al Pic de Canalbona. Ara bé un bon tram de desgrimpada aèria. Mai difícil, i m'ho passo bé, però cal anar amb molta atenció amb la roca delicada perquè passa poca gent i alguna es desprèn. Hi ha un gendarme (waypoint) que vaig decidir grimpar i em va costar més del que volia desgrimpar-lo... Podeu evitar-lo pel sud, vessant català. Arribem al Port de Canalbona.

- El vessant francès ofereix una via incòmoda però senzilla per pujar al Pic oriental per la tartera enorme al nord del cim. Veig una fita prop de la cresta, i decideixo enfilar-me pel fil. Crec que m'hi vaig enfilar massa aviat. Els primers metres fins les primeres agulles em van semblar bastant exposats i amb grimpades de II o fins i tot II+ (no crec III, sempre trobava ràpidament preses, tot i que algun cop vaig haver de probar per més d'un indret per on pujar). Només desitjava que no aparegués cap mur impossible per no haver de tornar enrere un cop ben liat a la cresta... Per sort, passada l'agulla fosca aquesta s'arriba a una bretxeta taronjosa on podríem pujar directament per la tartera. D'allà la cresta segueix exposada però més senzilla fins al cim del Pic oriental de Canalbona. He inclòs una foto indicant aquesta part i la variant.

- El pic oriental fa tres puntetes d'alçada semblant. Un cop arribo a la més meridional, em quedo parat de com d'estreta sembla continuar la cresta cap al sud! Les coses, però, a vegades enganyen. Si ens movem uns metres cap al costat francès, es torna més dòcil i ampla.

- La part baixa de la cresta sud es va enxamplant fins arribar a un collet (2798m) amb un mur davant molt dret. Baixant uns metres pel vessant català trobarem punts febles per superar-lo. Si volem, ens enfilem a la cota 2824m o la podem passar per sota flanquejant. Des del cim, si hi anem, veurem que es talla de cop amb una bretxa, i davant tenim una agulla-gendarme d'escalada difícil i que no farem (un anell de corda passat a un bloc delata que, qui el fa, munta un ràpel... Aquest ràpel també es menciona al llibre "El Pirineu català per les crestes"). Per baixar cap a la base del gendarme seguirem la cresta cap al vessant català fins trobar un punt de pas en forma de graons en diagonal. Aquesta desgrimpada em va semblar de les més delicades, si no la que més, de tota la ruta. He posat un waypoint amb un parell de fotografies.

- Passem per la base del gendarme. L'altre costat, sud, sembla més fàcil que la cara nord (on hi ha el ràpel) però igualment em sembla massa dret i difícil per ficar-m'hi en solitari. Descarto pujar-hi.

- La cresta nord fins al Pic de la Gardelha comença dreta i la línia més senzilla ens porta una mica per sota l'aresta, vessant català. Mica en mica, es va fent més tombada i quan ho veig clar aprofito per tornar al fil d'aquesta, fins al cim. Aquí és on una pedra em diu que, de retruc, he fet un altre possible cim de Canalbona :)

- S'acaben les grans dificultats. La baixada cap al sud és una pala ampla que es va fent herbada. Em desvio primer cap a la dreta per pujar una petita agulleta que veig, em sembla atractiva. Com si no n'hagués fet prous ja a la ruta d'avui. Després, baixo al Port de la Gardelha i novament decideixo remuntar una mica més per pujar el cimet blanc sense nom sobre el Port. Ha valgut la pena, ofereix una vista xula dels estanys de la Gardelha i de la continuació de la cresta frontera fins a la Punta de Romaset, cresta que espero fer en un futur proper.

- Ara sí em donc per satisfet de cims i crestes. Vaig a buscar el senderó que baixa, amb marques, del Port de la Gardelha cap a un primer estany (estany de Canalbona, igual que el de sota el Collet Franc?) i després el seguit d'estanys de la Gardelha. Al primer d'ells, el rodó i gran, veig dos pescadors. Al de més avall és on trobo molta gent, més de 20 persones i un flux de gent que puja i baixa. Després de tot el dia sol, un no està acostumat a això ja!

- La baixada fins a Soulcem seguint el riu de la Gardelha es fa llarga però còmoda. Preciosa estampa del Pic de la Madelon, caldrà tornar per fer aquesta bonica agulla!


TEMPS TOTAL: 9h
- Pic de Canalbona Nord: 3h
- Pic de Canalbona: 30 min
- Agulla S de Canalbona: 30 min
- Pic de Canalbona (de nou): 20 min
- Pic oriental de Canalbona: 1h
- Pic de la Gardelha o Canalbona sud: 1h
- Retorn: 2h 30