Pirineus (Couserans): Pic de l'Har per aresta E, Tuc de Crabera, Tuc de Canejan i Serra Nauta

Espectacular circular al Couserans amb una mica de tot: cims, estanys, crestes, arestes exposades, fagedes, coves, avencs, antigues explotacions mineres...

Amb l'excusa de fer el 100 cim del Tuc de Crabera (Pic de Crabère pels francesos) tracem una bonica circular per coronar diversos cims més:
- El Pic de l'Har, un dels cims més populars - i amb raó - del Couserans. Excel·lent mirador de la cresta fronterera i del baix Couserans.
- El Tuc de Canejan, el punt més alt de la cresta que tanca l'estany d'Araign i el cim més esbelt, un Cervino en miniatura que ens farà grimpar una mica.
- El Tuc de Serra Nauta, dins del top 100 dels cims més prominents de Catalunya.

L'aresta E del Pic de l'Har és opcional (es pot fer puja-baixa pel sender marcat a la cara sud) però és molt estètica. No ofereix dificultats tècniques però sí és molt exposada.
La cresta Crabera - Canejan com fem nosaltres té dificultats fins a II+. Si no s'evita el gendarme i es puja directe al Tuc de Canejan, la dificultat és IV/IV+ i caldria corda.

Hem fet aquesta ruta en 2 dies, fent nit al refugi Jacques Husson o Étang d'Araign.


RESSENYA

Comencem la ruta a l'aparcament sota la gîte d'étape d'Eylie. Seguim el recorregut del GR-10 i la Pass'Aran cap a Bentaillou. Primer per una fageda magnífica, després per terreny obert amb les restes de remuntadors de les mines, abandonades des dels anys 50. L'única pega d'aquest tram és que la pujada és molt dreta tot i ser un bon camí, i no dona cap treva.

Passat el Col de la Catauère, se'ns presenten dues opcions. La normal és seguir el GR i les indicacions cap a Bentaillou i el refugi de l'estany d'Araign. Si volem també podem afegir el Pic de l'Har en puja-baixa des del coll abans de l'estany, pel sender amb marques grogues que és la seva via normal (i per on baixem al track). No obstant, portava una ressenya extreta d'un llibre de sortides pel Couserans que proposaven pujar al Pic de l'Har per l'aresta Est, i això vaig fer. Quan el GR comença a planejar cap a Bentaillou, un corriol surt cap a la dreta en direcció a una construcció sota la cresta per les canalitzacions de l'aigua. Uns 200m després, abandonem el corriol més marcat que sembla baixar uns metres i seguim un altre poc marcat a l'esquerra, avançant en paral·lel però uns metres per sobre del primer. L'inici d'aquest segon corriol és poc marcat, però després es fa més evident. Ajuda si des del Col de la Catauère ens hem mirat els dos corriols (visibles) i més o menys on se separen. La part final d'aquest corriolet és exposada i amb un pas sobre roca, a evitar per terreny moll, fins sortir a un collet de la cresta herbada. A mà dreta ens queda el Tuc de l'Ours, d'aspecte ben esmolat i atractiu des d'on som. Amb compte m'hi acosto fins el cim. Descobreixo una altra construcció a la cara nord.

L'aresta Est del Pic de l'Har, que apareix als mapes IGN francès com Montagne d'Ourdouas, no té cap dificultat tècnica excepte forts pendents herbats i zones molt estretes, amb una exposició considerable a banda i banda. Prohibit caure o relliscar, no recomanable de fer amb terreny mullat. Cap als 2100m tenim un tram més pla, abans d'afrontar la pala final, més ampla i amb un corriol més marcat, fins al Pic de l'Har. Baixem del cim pel sender normal (marques grogues) fins retrobar el GR a un collet des d'on ja anirem cap al refugi. Si no hem volgut fer l'aresta ni el Pic de l'Har, aquí al collet retrobaríem el track.

Des del refugi seguim camí ben marcat cap al coll d'Auéran i després moltes Z per la pala ens deixen al cim del Pic de Crabera. Una mica a l'oest trobem un vivac i vistes a la Val de Toran, des del cim tenim una bonica estampa de l'estany i els cims que l'envolten. Seguim ara la cresta fronterera. Tot i l'aspecte que presenta quan som al cim, és fàcil de recórrer fins a una marcada bretxa. A l'altre costat de la bretxa trobem un pas de II una mica delicat per tornar-nos a enfilar a la carena herbada: unes repisetes de roca i amb poca presa de mans que a més, quan està humit com va ser el nostre cas, rellisca.

La continuació de la cresta, on es troba el Gendarme de Canejan (gran fita a dalt) requeriria corda (passos de IV+, veure el llibre "La Corona d'Aran" de Llanes i Timoneda) i a més al refugi ens ho han desaconsellat ja que és terreny bastant podrit. Evitarem tot aquest tram per sota, intentant perdre el mínim d'alçada. El dia anterior des del Pic de l'Har i des del refugi ens ho hem estudiat bé. Avancem per una vira sota les parets, que ens sembla més còmoda que baixar directes a la tartera (altres tracks fan això) i anem a buscar el segon esperó que baixa de la cresta, de roques blanquinoses i herba. El remuntem en forta pujada fins sortir a un collet entre el Tuc de Canejan i el Mail de Luzes. Des d'aquí una ampla vira herbada ens deixa a la gran bretxa de Canejan, que separa el cim del Tuc de Canejan a l'oest (2567m) del cim secundari (2644m) on alguns mapes antigament marcaven el cim. Des de la bretxa, unes poques fites ens indiquen el millor lloc on grimpar. Per començar cal rodejar una mica el primer mur per la cara sud però sense anar massa lluny, per trobar una canaleta encaixonada fàcil de grimpar (II) fins sortir a la cresta cimera. Retorn pel mateix camí a la bretxa i la vira. On acaba la vira veig una rampa/canaleta herbada i m'enfilo directe per ella fins a la cota secundària de 2644m. El company evita aquesta cota tornant al coll on acabava l'esperó i des d'allà s'enfila a la cresta, ara ben ampla i herbada, en direcció al Tuc Blanc deth Portilhon.

El Tuc Blanc deth Portilhon encara ens té reservada una petita sorpresa... Si la carena és ampla i herbada i ens fa relaxar, aquesta ens deixa a una bretxa just a sota el cim. Seguint les indicacions de Llanes i Timoneda a "La Corona d'Aran" farem una diagonal ascendent cap a la dreta que em va semblar delicada (poca presa i petita, II+/III) alhora que exposada. Per sort és curt i m'agraden aquestes coses. El company decideix que ell no ho fa i es busca pas alternatiu per sota la cresta, vessant francès, fins al cim del Tuc Blanc.

Ara sí que hem acabat les dificultats del dia. Baixem còmodament al Portilló d'Albi (d'Albe als mapes francesos) i d'allà remuntem 250m de pala rocosa i herbada fins al Serra Nauta seguint fites.

De nou al Portilló d'Albi, seguim un xic les marques de la Pass'Aran però després les abandonem (fites) per baixar cap a l'estany. La Pass'Aran aniria més amunt. De l'estany passem a la seva riba dreta i avancem entre blocs mantenint alçada per veure, just sobre nostre, l'enorme boca de la Grotte des Corneilles. Impressionant. Ens arribem fins la gran bauma i entrem una mica per l'esquerra a una galeria. Des de la cova seguim fites cap avall, passem per la boca del Gouffre Martel i per senders de bestiar arribem de nou al GR a les proximitats de l'étang de Chichoué. El GR ja ens durà a Bentaillou i de nou al camí de les mines per on vam fer la pujada el dia anterior.


TEMPS TOTAL: 4h 30 + 8h 30
- Col de la Catauère: 1h 30
- Pic de l'Har: 1h 45
- Refugi (Étang d'Araign): 1h
- Pic de Crabèra: 1h 15
- Tuc de Canejan: 1h 15
- Pic Blanc deth Portilhon: 40 min
- Serra Nauta: 45 min
- Grotte des Corneilles: 1h
- Bentaillou: 1h
- Eylie: 1h 30