Pics de Comamitjana, Pic de l'Infern, Pics de la Vaca i Cresta del Puig de Tirapits

Els Pics de Comamitjana són potser entre els cims menys visitats del sector proper a Vallter, segurament perquè queden més aïllats ja dins de França i eclipsats per altres gegants com el Pic de l'Infern o el Bastiments. Prova d'això és que no s'hi troben gaires ressenyes, que vaig estar totalment sol tot el tram de track des del Coll de Freser fins al Pic de l'Infern passant pels esmentats cims, i que tota la gent que em vaig creuar aquell dia no sabia quins cims eren quan em preguntaven on anava o d'on venia :)

Per accedir als cims de Comamitjana des de Vallter, haurem de remuntar primer fins la Collada de Freser, situada entre el Bastiments i el Pic de Freser. Des del Coll de la Marrana podem accedir-hi si avancem el línia recta lleugerament ascendent. L'Alpina marca un sender, però a part d'alguna fita molt de tant en tant i una fita molt gran a mig camí no hi ha gaire cosa visible. Un cop al Coll, primer caldrà baixar uns metres. L'Alpina marca un camí per una zona de blocs molt dreta, però més cap a l'esquerra per on va el track és més senzill i està fitat. Arribarem a un replà pedregós. Aquí algun track s'enfila cap al Pic de Dalt de Comamitjana. Jo, però, seguiré un altre track que primer baixa fins als Estanys de Comamitjana.

Passat l'estany, vorejarem les parets del Pic de Dalt de Comamitjana fins a una tartera que creuarem, primer amb tendència a baixar uns metres i després a remuntar. Vigileu amb els blocs d'aquesta part, doncs la majoria ballen bastant quan passem per sobre i podríem fer-nos mal o torçar-nos un turmell fàcilment... Passada la tartera avançarem per on ens sembli més net de rocs i arbusts i més i fàcil, la idea és anar a buscar la carena que uneix els dos cims de Comamitjana, pel seu punt més baix. D'aquí ja només queda un passeig fins al primer cim: Pic de Comamitjana. Grans vistes a la cresta de Racons, al Bastiments, Pic de l'Infern, Llacs de Carançà... i més lluny els cims de la Cerdanya

Per anar cap al Pic de Dalt de Comamitjana (Pic Alt de Comamitjana també podem trobar) només cal seguir la carena, passant per alguna zona de blocs sense dificultat en la pujada. Tot seguit, anirem cap al Pic de l'Infern. Primer caldrà baixar uns metres fins a un coll on comená l'Aresta NE, molt més senzilla que la seva germana aresta NO. De fet, només caldrà seguir el rastre de camí i les fites si no ens volem complicar. En el meu cas, faré alguna grimpada senzilla (I+) i em mantindré a pocs metres del precipici resseguint la cresta. A uns metres del cim, la cresta perd la roca i ja es converteix en pendent herbat fins a dalt de tot.

A partir del Pic de l'Infern ve un tram força conegut i concorregut, doncs baixarem fins al Portell de Tirapits passant pel Pic dels Gorgs, i després avançarem pel GR fins al Pic Superior de la Vaca. Tornem enrere fins al rocós cim del Puig de Tirapits, que de fet podrem evitar uns metres per sota les roques seguint el camí si volem.

Des del Puig de Tirapits, si no volem cap complicació, podem baixar cap a la Cabana de Tirapits i ja tornar pel GR fins al coll de la Marrana i Vallter. Al meu cas, decideixo seguir tota la carena del Tirapits, que va perdent alçada per pendents herbades mica en mica fins que a l'últim tram trobem un tram rocós. Aquest tram el podem trobar ressenyat al llibre "Pirineos - Escaladas fáciles", de Carles Gel, com una cresta de fins a III grau. Lògicament, això és així si ens mantenim per la cresta i el mur exposat que aquesta presenta. Si ens decantem cap al vessant nord-est (el que dóna al GR) veurem que fàcilment, amb ajuda esporàdica de les mans, anirem baixant entre petites i senzilles desgrimpades per roques i canals d'herba fins al replà herbat on acaba la cresta. Mireu les fotografies per fer-vos millor una idea de l'aspecte d'aquest tram. Des del replà, només cal anar a buscar recte el GR i enfilar de nou al Coll de la Marrana abans de tornar a Vallter.


Ruta feta a finals de juliol de 2017
TEMPS TOTAL: 7h, amb parades