Pica d'Estats, Pic Rodó, Punta Gabarró, Pic Verdaguer, Cap de la Coma de Riufred, Montcalm 100 cims

Nosaltres vam decidir fer l’ascens en dues etapes dormint amb tendes a mig camí. Aproximació en cotxe. Per pujar per la banda francesa vam triar sortir des de Puigcerdà on vam esmorzar, i seguir cap a Llívia en direcció a La Tor de Querol. Aquesta carretera va en direcció Andorra i en passar Porta hi ha el túnel de Porté. Es pot fer dalt el port, però hi afegiu més de 20 minuts al recorregut. El túnel te un cost de 6€ i cal pagar amb tarja de crèdit o efectiu. Seguiu en descens per l’altre costat del túnel passant per Merenç, Acs, Lusenac, fins a Tarascon. Vam dinar (horari francès) a la Brasserie Le Saint Roch ( http://www.ariegepyrenees.com/tarascon-sur-ariege/brasserie-le-saint-roch-restauration-rapide/tabid/1028/offreid/827b1ad6-5eeb-4889-9770-c2cf388a6849 ).
Un cop dinats cal recular fins la rotonda anterior i agafar la carretera D8 Vicdessos-Auzat. Es passa per Capoulet i Vicdessos, allà cal seguir cap a Auzat i seguir cap a Marc. Passem aquest petit poble, a partir d’aquí la carretera és més estreta i encaixonada. Trobareu de cara la presa de Solcem, passeu l’estany fins veure a ma dreta un petit pont de fusta. Podeu deixar el cotxe just al costat.
Comenceu a caminar creuant el pont i seguint el seder que dóna la volta a l’estany. Anireu perdent alçada lleugerament. El camí és clar i va en direcció nord. Cal seguir el camí fins a creuar el Torrent de Riufred i el camí gira a l’esquerra en direcció oest. A partir d’aquest punt el pendent comença a ser fort. Si està humit és bastant relliscós. El camí és força clar i hi ha moltes fites. Cal creuar un filat pel bestiar. Aquest tram no te cap secret, sempre deixem el torrent a l’esquerra i anem pujant de forma constant els 800m de desnivell fins o vam dormir. Quan el pendent es suavitza clarament hi ha bastant lloc per acampar. Esteu a uns 2450m d’alçada. És una zona molt tranquil·la on no hi passa ningú, queda bastant recollida i protegida al vent. Vam arribar encara amb alguna hora de llum, vam plantar les tendes i preparar el sopar.
L’endemà ens vam llevar d’hora i vam deixar les tendes plegades i allò no necessari amagat en unes pedres.
Cal seguir les fites en direcció oest baixant cap a un torrent, un cop creuat es puja de nou seguint les fites i es baixa a creuar un altre torrent de nou. Ara ja esteu encarats al Torrent de Riufred que cal seguir en ascens. Hi ha algun punt perdedor, però us recomano anar buscant les fites i no inventar gens. Cal anar pujant fins a arribar on la vall es tanca força i on cal passar per sobre el torrent. De nou la vall s’obre i tenim al davant la vall per on baixarem. Ens desplaçarem cap a l’esquerra, oest clarament i en ascens fent un gir de 90º al sud. Sempre seguint el camí fresat i seguint les fites.
Arribareu a l’estany de Canalbona, l’heu de deixar a la dreta tot fent la volta per l’esquerra. Des d’aquest punt ja veureu el Coll de Canalbona. No hi ha un camí clar, i normalment hi ha neu ja que és bastant nord. Nosaltres vam preferir anar per la part esquerra el més alta per evitar la tartera. La part final abans del coll cal grimpar una mica. Si es fa de forma prudent no és perillós.
Un cop arribats al Collet Franc ja teniu gran part de la feina feta. Ja sou a 2.920m. Des de la zona d’acampada heu pujar uns 500m. Ja heu arribat a la carena que cal seguir, primer cap al Pic Rodó de Canalbona 3.004m. L’ascens és molt suau. Per seguir cap la Punta Gabarró seguiu el camí fressat passant de llarg de la primera canal. El camí que vam triar està ben marcat amb fites i el camí és bastant millor, ja que la canal està bastant descomposta. Un cop a la Punta Gabarró vam anar a fer la Bessona, per descansar una estona i sense les motxilles.
Des de la Punta Gabarró ja només queda la part més tècnica. Tenim la Pica al davant i el camí és força clar. El primer tram és en descens, compte amb les relliscades i un cop fet el coll queda la part més tècnica i bonica. Cal anar seguint les marques i fites que hi ha, que us faran anar canviant de banda de la cresta, per Catalunya i per França. Si teniu dubtes i hi ha gent, aprofiteu per mirar per on es mouen, ja que hi ha algun pas que pot posar nerviós. Un cop feta aquesta part de grimpada més tècnica, el cim s’obre cap a la creu.
Vam seguir en descens per fer el Pic Verdaguer, que queda a uns 5 minuts de la Pica. Des d’allà les vistes de la cresta cap el Sotllo són impressionants. Això quedarà per una altra expedició. Seguim cap al Pic del Montcalm per un camí força clar tot passant pel Cap de la Coma de Riufred (3.040m) que algú ja considera com un nou 3.000. Devalleu fins al Coll de Riufred, per on tornarem, i pugem al Montcalm. Ja que hi erem...
Pel descens cal anar amb cura ja que el primer tram està bastant descompost i potser trobeu neu al darrer tram. Ara “només” us queda desfer el camí.
Recorregut molt poc transitat i exigent.