Pic Roi i Cap de Guiló des de Montalto, Vall de Cardós, Pallars Sobirà

Després de més de 6 km de pista de terra des de Tavascan arribo a la presa de Montalto, segueixo recte una mica més amunt i aparco davant la barrera de Boavi, 1406 m. Vaig fins el Pla de Boavi. Quan acaba el mateix i just abans del Pont de Boavi, vaig a l’esquerra per corriol senyalitzat amb una fita. Segueixo el mateix que està molt fitat i fressat en pujada sostinguda. Més amunt trobo una tartera de forta pendent on cal estar atents a les fites. Després ve una pujada molt rosta. Baixo al torrent de Romedo i el travesso a gual. A l’altre costat prenc un corriolet just però suficient que va pujant per tota la estreta vall admirant tot un seguit de salts d’aigua i cascades. Arribo al represat Estany de Romedo de Dalt, on trobo marques de GR. Segueixo a nord el riu de Guiló. Passo a tocar d’un petit estany, deixant aquest al costat dret. Una mica més amunt vaig a l’esquerra, nordoest per una petita vall fins ben a prop de l’Estany de Guiló major. Vaig a ple nord deixant els altres estanyons a l’esquerra. Arribo, sense passar pel Port de Guiló, a la carena. Faig algún flanqueig per arribar al cim del Pic Roig, 2439 m . Vistes fantàstiques al seguit de pics que hi ha fins el Pic de Certascan pel costat nord. A l’est, l’altiu Pic de Guiló espera. Segueixo una mica pel fil de la cresta en direcció est fins que el tipus de terreny m’ obliga a baixar i a flanquejar fins el proper Port d’Aulús, 2340 m que també dona pas cap l’occitana vall d’Ars. Segueixo a l’est mirant de guanyar alçada fins a situar-me just sota el cim del Pic de Guiló. Segons l’usuari Jspdetera és accessible el pic per una canal herbada que puja molt directe. Jo no ho veig gens clar i decideixo veure per on ell baixa. Segueixo el flanqueig fins arribar a la carena de l’altre costat. Vaig amunt per on ell ha baixat i ho continuo veient molt magre. Ho deixo estar. Desfaig una mica avall i segueixo aquest flanqueig incòmode en direcció al Port dels Tres Comtes però sense arribar-hi. Abans giro a l’esquerra i vaig a buscar el llom que em deixa fàcilment ben amunt. Guardo bastons i faig els darrers metres mitjançant una grimpada. El cim té dues puntes bastant juntes. En una d’elles hi ha una fita cimera. Som al Cap de Guiló, 2615 m. Per sota a sudest vista a la gran Clotada de Guiló per on tornaré. Les vistes són impagables i de 360º ja que l’Arieja avui està sorprenentment net. A sud el Pic dels Tres Comtes s’aixeca majestuós i aixó que no és molt més alt que on estic. Baixo fàcilment en direcció l’estany de la part occitana sense arribar-hi. Quedo una mica per sota del Port dels Tres Comtes. Pujo per arribar-hi. A partir d’aquí el que caldria fer és anar a la dreta per fer una amplia curva en sentit descendent per evitar baixar per la gran graonada que tenim al davant. Bé, doncs no faig aixó i baixo tot directament, trobant-me un seguit de talls que caldrà anar superant fins que degut a que no ho veig gens clar (potser amb corda…) vaig decantant-me a la dreta fins trobar un terreny més accessible. Enmig de rocs i no rocs arribo a l’Estanyet de Guiló. Segueixo devallant en sentit sudoest fins l’Aiguamoll de Guiló, bastant sec. El depasso en la mateixa direcció tot seguint el riu de Guiló fins trobar el camí de pujada. Un cop a l’Estany de Romedo de Baix passo per damunt de la resclosai accedeixo a la pista que puja des de Montalto (barrada al públic). La segueixo tenint molt bones vistes de la petita vall de Romedo amb els seus salts d’aigua. Gairebé 3 km després trenco a l’esquerra per arribar al camí de Llurri que segueixo a l’esquerra fins la pista del Pla de Boavi. Vaig a la dreta fins la barrera, punt d’inici. Si hagués pujat al Pic de Guiló hauria qualificat aquesta sortida de difícil.