PIC RAMOUGN (CARA EST): Lac d'Aubert - Pic Ramougn

Ascens al Pic Ramougn de 3.011 m des del Lac d'Aubert per la seva cara est.
Aquest és un cim que viu a l'ombra del molt més conegut Neovuielle. Això ens ha permès gaudir d'una jornada excursionista solitària en majúscules, preciosa i de les que t'has de treballar.

COMPTE! Tot i la qualificació de moderada, el tram final, que són uns 100 m de desnivell de paret vertical per a ascendir el Ramougn, és una exigent grimpada amb passos de II i algun de II+. Si s'està avesat a fer grimpades i desgrimpades exigents en ambients amb exposició, aquest tram el gaudireu molt. Si no, compte perquè podria resultar un malson.

En el nostre cas portàvem arnés i corda per si, sobretot de baixada, havíem de rapelar. Finalment no ho vam necessitar, però és molt recomanable dur-ne per si no es troba el pas adequat o senzillament no es vol patir més del compte baixant, si no s'està massa acostumat a aquests ambients.

En aquest cas no vam fer la via que és considerada clàssica, que puja al Ramougn per la seva cara nord, si no que el vam ascendir per la seva cara est, la que es veu des del mateix lac d'Aubert.

És la via més directa i, a opinió nostra, possiblement la més senzilla. Això no vol dir que sigui fàcil, compte. És una via elegant però que s'ha de treballar en els 100 m finals de paret que ens trobarem per a coronar el Ramougn.

Si llegiu la ressenya veureu que vam pujar seguint una via que trobem en alguna ressenya antiga, però que té alguns passos una mica complicats, especialment per a la baixada. Això fa que de baixada improvisem una nova via que ens resultarà més còmoda i que ens permetrà baixar sense haver de treure la corda ni rapelar.

Un cop havent fet una via i l'altra recomanaríem utilitzar, tant de pujada com de baixada, la que nosaltres vam fer per baixar.

L'aproximació des del lac d'Aubert fins a la base del Ramougn és força ràpida i sense massa dificultats. En menys de 2h ens plantem als seus peus. Des d'allà la paret impressiona. Ens posem arnesos i preparem corda per si de cas.

Seguint alguna ressenya trobada per internet ens endinsem primer dins de la xemeneia vertical que coltella aquest cim. Al cap de poc, quan aquesta es torna molt vertical i sense massa preses, en sortim cap a l'esquerra fins anar a trobar una repisa que ens permetrà sense massa dificultats creuar tota la paret del Ramougn d'esquerra a dreta fins a un collet menut. Des d'aquest collet ja iniciem una forta grimpada, amb compte, que ens acabarà duent al cim del Ramougn.

De baixada, amb molt de compte desfem el camí. Primer desgrimpem directes cap al collet de la repisa. Tornem a creuar tota la paret per aquesta repisa o terrasseta però en aquest cas no anem a buscar endinsar-nos de nou cap a la xemeneia ja que de pujada hem fet alguns passos que pensem que de baixada ens poden complicar bastant la vida. En aquest cas seguim la repisa fins al seu extrem i veiem un pas d'un bloc de no més d'1m d'alçada que baixem fins a deixar-nos a una menuda terrasseta. Allà hi ha muntat una instal·lació de ràpel que nosaltres no vam utilitzar.

Des d'allà la baixada ens sembla molt més còmode que no pas per on hem pujat i, efectivament, tot i que amb molt de compte, però anem baixant amb major sensació de seguretat i sense treure la corda ni haver de rapelar en cap moment.

De nou a la base del Ramougn i amb una sensació fantàstica que ens ha deixat el seu ascens ja només ens queda desfer camí fins al lac d'Aubert