Pic Negre d'Envalira (100 cims essencial FEEC) per via ferrada Bony d'Envalira (IBP=108)

Ascensió al Pic Negre d'Envalira amb dues especificitats: La primera és que una part de l'ascens el fem a través de la via ferrada del Bony d'Envalira, que progressa per un esperó i una canal de la muntanya homònima. La segona especificitat és que l'aproximació i una part del retorn es fan per la cresta del circ del circ d'Envalira.
Estacionem al pàrquing dels Cubils, al sector de Grau Roig de l'Estació d'esquí de Grandvalira. Prenem direcció sud-est per iniciar la pujada, inicialment camp a través, i més amunt resseguint un camí que voreja una pista d'esquí. Al Km. 1 sortim del camí i pugem a la dreta per una altra pista d'esquí. De seguida trobarem un primer cartell indicador de la via ferrada. al Km. 1,7 trobem un segon cartell indicador de la via ferrada que ens porta a la dreta, ara seguint un itinerari que passa per un caos de blocs en primera instància i després progressa amb una forta pujada. Cal anar seguint fites i unes marques grogues inequívoques, ja que dibuixen les lletres "VF". Veiem que ens porten cap el tercer dels esperons que conformen la silueta del Bony d'Envalira des del vessant est. Finalment, després d'una curta travessia, arribem al peu de la via, on trobem un cartell indicador de via ferrada i el cable de vida. La via és singular, està catalogada als cartells oficials amb una dificultat de 3/5. Hem vist que a les ressenyes apareix graduada com a K3, tot i que probablement mereixi una graduació de K3+ o K4-, ja que, d'una banda, té molt poques grapes, la qual cosa obliga a buscar roca, però de l'altra la roca té poca adherència, en bona part degut a que es progressa per una canal molt enclotada. Justament, nosaltres en l'hem trobat amb clapes de neu granulada recent caiguda el dia anterior (estem parlant de ple mes d'agost). Tota la pujada està presidida per l'omnipresent Llac de Menera, amb el seu perímetre triangular.
Un cop superada la via ferrada assolim el Bony d'Envalira, amb unes vistes espectaculars en primera instància tant al circ homònim com al de Pessons. Sortim del Bony resseguint la cresta pel caos de blocs, i després descendim i anem per sota de la cresta, tot caminant per terreny herbat i guanyant alçada amb progressivitat. un cop superat el Pic de la Menera, anem resseguint la cresta per corriol per fressat; de fet una part d'aquest està marcat com a GR. A la Portella d'Envalira (a la qual tornarem per fer la baixada sortim del GR (que comença a baixar) i enfilem amunt per un corriolet poc fitat, més endavant desdibuixat) que ens permet mantenir cota per sota del Pic d'Engaït. Just a la Portell d'Engaït comencem l'ascens al Pic d'Envalira i, un cop assolit, davallem uns metres per escometre el curt ascens final al Pic Negre d'Envalira. Un cop copsades les magnífiques vistes des del cim, i recuperades forces, emprenem la tornada. Desfem una part del camí fins a la Portella d'Envalira, on prenem el camí, ben fressat i fitat i marcat com a GR (marques blanques i vermelles). El descens és senzill, ja que baixa inicialment la canal en diagonal i finalment davalla per un esperó sense dificultat. Finalment tornem a la pista d'esquí per on havím fet l'ascens cap a la via ferrada, però en aquest cas a llevant del Llac de la Menera. La resta de tornada és un tràmit.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]