Pic Morto

La nostra ruta comença a Prat de Pierró. Aquí agafem el camí que es dirigeix cap a l'estany de Sant Maurici, tot passant al principi per les conegudes pasarel·les de fusta.
Seguim pel mateix camí fins que poc després de passar l'ermita de Sant Maurici, ens trobem amb la desviació a l'esquerra cap al refugi Ernest Mallafré. Un cop en aquest, seguim per una mena de pista fins un cartell que ens senyala un camí per anar a Sant Maurici, hem de seguir cap a l'esquerre. Molt poc després, ens trobarem amb un altre cartell que senyala la direcció per anar al Monestero. Hem de seguir cap a la dreta (Portarró d'Espot / Subenuix).
Anem caminant de forma molt còmoda fins que en un clar ens trobarem amb una desviació indicada amb una senyal. Girem a l'esquerra direcció Subenuix.
Anirem guanyant alçada d'una manera agradable per la Vall de Subenuix, en aquesta part l'itinerari està senyalitzat amb fites i amb pals de fusta amb taca groga. Haurem de travessar un riu.
Poca estona després, arribarem a l'Estany de Subenuix amb el seu cartell indicatiu. Cal esmentar que poc abans d'arribar a l'estany, despareixen els pals de fusta, per tant, només tindrem les fites com a guia.
Seguirem guanyant alçada per tarteres fins que arribem a l'Estany xic de Subenuix. A partir d'aquí, progressarem per tarteres i el bosc el deixem enrere.
En aquest punt tenim una bona perspectiva dels tres cims que dominen aquesta petita zona: a la nostra dreta el Subenuix, al mig el Pic dels Estanyets i a la nostra esquerra el Pic Morto.
Hem de guanyar el coll que es troba entre els Estanyets i el Morto, per tant, haurem de seguir les fites i pujar per una forta pendent però fàcil fins al coll. Aquest es distingueix bé degut a que hi ha un cartell que es veu a distància.
Un cop al coll, tindrem a la nostra esquerra el començament de la cresta del Morto.
De front no la afrontem degut a que ens trobariem amb uns blocs verticals. Hem de mirar en tendència a la dreta fins que veurem una fita no gaire gran que ens indica per on hem de seguir.
En aquest punt comença la part més tècnica de la jornada. A PARTIR D'AQUÍ, ÉS IMPORTANT NO SEGUIR EL TRACK, SINÓ LES FITES QUE ENS MARQUEN EL MILLOR CAMÍ A SEGUIR, DEGUT A QUE ÉS CRESTA I ÉS DIFÍCIL PLASMAR-HO IGUAL EN EL GPS.
S'ha de flanquejar durant una estona per una vira herbosa (cara S), tot seguint les fites. Aquesta part no és excessivament complicada, però s'ha de progressar amb tacte i carinyo.
En un cert moment, veurem que la vira herbosa es va fent cada vegada més estreta i tindrem els blocs de pedra més a la vora. En aquest punt hem de mirar amunt en tendència cap a l'esquerra fins que trobem a sobre d'un bloc una fita.
Aquí, abandonem el flanqueig per començar a grimpar. Les fites ens marquen l'itinerari fins que arribarem al fil de la cresta i passarem a la cara N del Morto.
Un altre flanqueig per una tartera fins que arribarem a un petit i poc marcat coll. Aquí ens desviem a la dreta, tornant a flanquejar per grans blocs de pedra. Tornarem a sortir a la cara S, i d'aquí ja ens separen uns pocs mestres fins al cim.
La baixada es fa pel mateix camí de pujada.

- La grimpada per la cresta no és gaire difícil (algun pas aïllat de III) però s'ha de mirar bé per la timba que hi ha en alguns moments.


Treball fet!!