Pic d'Escobes i Pic de Noé pels estanys de Juclar des del Pont de la Baladosa (Pirineu andorrà)

Ascensió a l’altiu Pic d’Escobes i al proper Pic de Noé, situats al nord-est del Pirineu andorrà, en una espectacular zona d’esmolades crestes i de bells circs glacials, des dels cims dels quals podrem gaudir de magnífiques i àmplies panoràmiques de l’entorn més proper (les carenes i crestes del pics de Rulhe, de l’Alba, del circ del Síscar, de Juclar... amb els seus nombrosos estanys), de gran part del Pirineu cerdà (Puigpedrós de Lanós, Carlit...), andorrà (Casamanyes, Estanyó, Cabaneta, Serrera, Comapedrosa...) i més occidental (Pica d’Estats...). Ruta per paisatge (bosc, praderia, estanys...) i terreny força variats (pistes, corriols, pales herboses, roca nua...) que s’endureix a partir del coll de l’Alba, amb alguns passos de grimpada que, tot i no ser difícils, demanen atenció.


La ruta s'inicia a l'aparcament situat al Pont de la Baladosa, a la Vall d'Incles, on s'arriba per una pista asfaltada de 3 km que es pren en un revolt de la CG-2 a prop de Soldeu. Prenent el GRP andorrà des de l'aparcament i remuntant una còmoda pista paral·lela al riu d'Incles, arribarem a una cruïlla indicada que seguirem a l'esquerra, deixant a la dreta el GRP que continua cap al refugi i les basses del Siscaró. Travessant poc després el riu per un pont passarem per una àmplia esplanada amb una àrea de pícnic, a partir de la qual ascendirem pel barranc del riu Juclar, per terreny més exigent i canviant de riba per diferents palanques, fins arribar a la Pleta, una zona plana amb molleres (hi trobarem la indicació del mirador).


Des de la Pleta aviat arribarem a l'Estany Primer de Juclar, el més gran d'Andorra, a prop del qual es troba el refugi guardat de Juclar (la part de refugi lliure és força reduïda, per cinc persones). Vorejant l'estany per la dreta, remuntarem per sobre dels contraforts meridionals de l'estany per baixar després, superant un senzill pas equipat amb una corda i una zona de blocs, cap a la passarel·la metàl·lica que passa entre el primer i segon estany de Juclar, amb una espectacular vista de les escarpades parets occidentals de la cresta del Pic d'Escobes, amb la seva imponent silueta i amb l'escarpat Cilindre d'Escobes a la seva dreta.


A partir de la passarel·la un costerut i fressat corriol ens durà primer a la Collada de Juclar (imponents vistes cap al nord: cubeta de l'estany de Juclar i cresta del Rulhe, cresta del Pic Negre de Juclar...) i, poc després, a l'ampli coll de l'Alba, que separa les crestes del Pic de Rulhe i d'Escobes i des d'on gaudirem d'una bonica perspectiva de l'escarpada cresta entre el Pic de Noé i el Pic de l'Alba.


A partir del coll de l'Alba s'inicia el tram més exigent de la ruta. Primerament pujarem fins a un coll, situat a l'aresta entre el Pic de Noé i el d'Escobes, seguint fites que ens duran pels millors passos, sempre pel vessant dret, d'un terreny de pujada força pendent i descompost en alguns trams (el camí passa per la Bretxa d'Escobes, amb espectaculars vistes de la cubeta de l'estany d'Alba i de la seva cresta). Un cop al coll, girarem a la dreta, deixant el Pic de Noé a la nostra esquerra, per flanquejar seguint traces de corriol pel vessant esquerre de l'aresta, evitant així un tram esmolat de cresta, fins assolir un coll més ampli, al peu mateix de la piràmide cimera de l'Escobes.


Des del coll Nord s'evita l'escarpada cresta final al cim pel vessant esquerre, per la banda del circ de Síscar, flanquejant per sota de la piràmide cimera fins a un collet herbós des d'on s'encara l'ascensió final, primer seguint traces de corriol per terreny herbós amb fort pendent, per concloure grimpant un esglaó rocós i una curta xemeneia que ens deixaran al cim. Les amplísimes i espectaculars vistes de què gaudirem des del cim justifiquen amb escreix l'esforç: des de les impressionants timbes als nostres peus cap al Cilindre d'Escobes o els estanys de Juclar, a la interminable successió de circs glacials, estanys, crestes, serralades i pics que albirarem en totes direccions.


Desfent el camí de pujada cap al coll d'Alba, val la pena desviar-se al proper Pic de Noé pel vessant dret de la cresta (atenció a l'aeri i curt tram final), amb impressionants vistes de la cubeta de l'estany i del Pic de l'Alba, així com de la cresta del Pic de Rulhe.


Un cop al Coll de l'Alba desfarem el camí de pujada fins al punt de partida, totalitzant els 15'4 km i al voltant de 1150 metres de desnivell positiu (segons informació de la ibp, més rigorosa que l'aportada pel GPS) d'una del tot recomamable ruta d'alta muntanya.


Reportatge fotogràfic complet (fotos fetes el 25-10-2015):