Pic dels Llops per la vall d'Ensagents i la Coma dels Llops des dels Cortals d'Encamp (Pirineu andorrà)

Ascensió circular a un dels cims de la zona sud-oriental d’Andorra menys freqüentats, amb amplíssimes vistes de gran part del muntanyam andorrà i de les valls glacials d’Ensagents i de la Cerdanya.

La ruta s’inicia sobre el km. 6’2 de la carretera dels Cortals d’Encamp on trobarem una zona d’aparcament (1900 m). Prenent des de l’aparcament el camí indicat d’Ensagents arribarem a una cruïlla en què prendrem el camí de la dreta.

Tot caminant per una zona boscosa trobarem una nova cruïlla, que ara prendrem cap a l’esquerra (és el punt en què conflueixen els itineraris de pujada i de baixada). Entre zones de praderia i bosc i paral•lel al riu Ensagents el camí travessa el Solà d’Ensagents fins arribar al refugi homònim. El refugi lliure d’Ensagents (2420 m), com sol ser habitual a Andorra, és net i ben equipat.

Passat el refugi, en una nova cruïlla indicada, deixarem el fressat corriol cap als estanys d’Ensagents per dirigir-nos cap a la Collada dels Pessons. En aquest tram de la ruta, tot i els cercles grocs que anirem trobant, haurem d’estar atents perquè en algunes zones a penes si hi ha traces de camí. Després de passar al costat d’un bonic estany (2495 m) i d’alguns estanyols més petits, la ruta s’enlaira per un costerut corriol fins assolir la Collada dels Pessons (2805 m), on s’obren enormes panoràmiques cap al circ dels Pessons i cap al nord, a més de la vall d’Ensagents per on hem pujat.

Des de les Collades dels Pessons ens dirigirem, entre grans blocs, cap a les crestes del Gargantillar (2810 m), que porten cap al Pic dels Llops, el nostre objectiu. Es tracta d’una cresta de bon fer, sense passos complicats ni exposats, i que en tot moment es pot flanquejar per la banda esquerra, el vessant sud orientat cap a l’estany de l’Illa (el vessant de la vall d’Ensagents, en canvi, és de parets força verticals, tal com hem anat veient durant l’ascensió).

Des del Pic dels Llops (2843 m), un veritable altiplà, les panoràmiques en totes direccions són immenses. Hi albirarem, entre una infinitat de cims, el Salòria, Comapedrosa, Tristaina, Font Blanca, Casamanyes, Estanyó, Sarrera cap a l’oest i el nord; Puigpedrós de Lanós, Carlit, Envalires i Fontnegres, Pessons, Puigpedrós de Campcardós, La Muga i la Tossa Plana cap a l’est i el sud.

Per tornar al punt de partida tenim dues opcions: o, com en el nostre cas, avançar per l’àmplia carenar per anar a buscar una canal de baixada cap a la Coma dels Llops i completar una ruta circular, o lògicament fer una ruta linial retornant pel mateix camí fet.

Com que l’opció presa aquí va ser la de fer la ruta circular, vam decidir continuar per l’àmplia carena des del Pic dels Llops, superant alguns colls, fins a l’inici d’una canal de baixada (2795 m, hi vam trobar una fita a la part alta) molt pendent, atarterada i descomposta que fa patir de valent durant els més de 300 metres de desnivell de baixada fins a la coma dels Llops i, si s'hi va en grup, cal estar molt atents pel desplaçament de pedres (és per aquest tram que hem valorat com a difícil la ruta).

Un cop hem assolit la part alta de la Coma dels Llops (2430 m) el camí és inexistent i cal temptejar el terreny, esquitxat de grans blocs i densa vegetació, fins a trobar traces de camí i alguns cercles grocs que ens facilitaran la progressió.

A mida que anem davallant, però, el camí es va definint i, passat el Solà de la Coma dels Llops, tornarem a endinsar-nos en zona boscosa fins a confluir amb el riu Ensagents, que travessarem a través d’una passera de troncs (2125 m).

Seguint el corriol cap a l’oest després de travessar el riu, el camí acaba confluint amb el de pujada, més fressat i ample. 2 km després arribarem finalment al punt de partida, tot completant els 14 km i 1050 metres d’una variada, accidentada i molt interessant ruta per l’alta muntanya andorrana.