Pic de l'Alba (Albe) per les valls del Síscar i d'Arques des de L'Hospitalet-près-d'Andorre (Pirineu occità)

Ascensió al Pic de l’Alba (Pic de l’Albe), situat al sud de la regió occitana de l’Arieja, des de la petita localitat de l’Hospitalet-près-Andorre, recorrent les pintoresques valls dels rius Siscar i d’Arques.

La ruta té dues parts ben diferenciades pel que fa a la dificultat. La primera és la pujada per la vall del Siscar i el retorn per la vall del riu d’Arques, separades per la carena del Pic de Nérassol, en què es recorren dues plàcides i belles valls lacustres, tot i els estanys represats i l’equipament de grans canonades per a la producció hidroelèctrica que hi trobarem. En aquesta part del recorregut, especialment a la vall del Siscar, gaudirem d’un magnífic paisatge (espectacular el circ del Císcar) i, en primavera i estiu, d’una variada i exuberant vegetació. De fet, aquesta ruta circular és la més habitual, incloent-hi l’àmplia mola del Pic de Nérassol (també se sol fer aquest itinerari hivernal amb esquís o raquetes).

En el nostre cas la ruta inclou també l’ascensió al Pic de l'Alba. És per aquest motiu que l’hem considerada difícil: no solament allarga la distància i el desnivell sinó que ens obliga a fer un dur esforç extra ja que a l’anada haurem de pujar des de la vall del Císcar per una llarga, costeruda i exigent canal herbada, amb un desnivell mitjà del 42%, i a la tornada cap a la vall d’Arques haurem de davallar per una l’altra canal, també herbada, més curta però amb algun tram d’inclinació encara més accentuada. Aquesta part de la ruta, a més, l’haurem de fer sense traces de corriol i amb prou feines amb alguna esporàdica fita aïllada i dispersa en les zones sense herba.

L’itinerari comença a la petita localitat de l’Hospitalet-près-Andorre on s’arriba per la carretera N-20 des del Coll de Pimorent (Puymorens). Podem aparcar-hi a la plaça principal o a l’aparcament habilitat a l’entrada del poble (ambdós assenyalats al track).

Prenent un evident camí al costat de la central hidroelèctrica començarem a ascendir fort en paral•lel al riu del Siscar (afluent del Arieja) fins a una bifurcació en què haurem d’optar per prosseguir pel curs del Síscar o desviar-nos cap a la vall d’Arques (la ruta es pot fer en qualsevol de les dues direccions, tot i que nosaltres vam preferir la primera opció).

Pel fressat camí continuarem la marxa cap a la Vall del Siscar, passant inicialment per un primer estany represat, que és la porta d'entrada d’un eixamplament de la vall en el centre de la qual hi trobarem el petit refugi de la Vesina. Passat el refugi remuntarem cap a la capçalera de la vall, on trobarem l’estany del Siscar, també represat, i el magnífic circ de Síscar, amb la l’esbelta figura del Pic d’Escobes al centre.

Reprenent la marxa cap a la Portella del Síscar, ens desviarem, ja sense camí definit, en sentit nord-oest, cap a unal llarga canal herbada situada als peus de l’estany de Regalécio (només s’albiren els contraforts meridionals del Pic de l’Alba). La pujada és penosa i dura, per terreny inicialment amb alguns blocs. A mida que pugem el terreny esdevé totalment herbós, sobretot a la part final, amb un pendent molt pronunciat en què ens costarà progressar i on no val a badar si no volem tenir algun ensurt (pujada totalment desaconsellable en cas que es trobi humit).

Assolit el coll, situat a l’est de l’esmolada cresta que separa els Pics de l’Alba dels Pic de Noé i d’Escobes, la panoràmica cap al Pic de Rulhe i l’enclotat estany de l’Alba són corprenedores. Des d’aquest punt encara no és prou visible el nostre objectiu.

Girant des del coll cap a l’est remuntarem, per terreny costerut i abrupte però més estable, cap a un ampli llom que, ara sí, puja suaument cap al cim, on serem recompensats per unes amplíssimes i bellíssimes panoràmiques en diferents plans i en totes direccions. Hi destaquen: el Salòria i els principals pics andorrans cap a l’oest, amb la Pica d’Estats més distant; les llunyanes planes de l’Arieja, cap al nord; en sentit est, el Puigpedrós de Lanós o el Carlit, i, ja cap al sud, els Pics d’Envalira o de Fontnegra.

El retorn el farem per la Vall del riu d’Arques. Ara primer haurem de davallar suaument per l’ampli llom carener del Pic de l’Alba per anar a buscar la cresta del Pic de Regalécio (hi trobarem alguna fita dispersa), baixant fins a un collet situat als peus d’un escarpat contrafort que ens impedirà continuar. En aquest punt davallarem per una pronunciada canal herbada que inicialment té traces de camí però que, encara que no és gaire llarga, de seguida pren una gran inclinació i on empitjora el terreny herbós a trepitjar, per la qual cosa cal anar molt amb compte (totalment desaconsellable també en cas de terreny moll).

Superada la dificultat progressarem per terreny més benigne, travessant una zona de blocs despresos del circ per anar a buscar el camí principal que baixa de la Portella del Siscar, a la capçalera de l’àmplia vall del riu de la Valleta (tributari del riu d’Arques), en direcció a l'estany de Pedourrés.

Un cop a l’estany de Pedourrés connectarem de nou amb l’HRP i entrarem pròpiament a l’àmplia vall del riu d’Arques. Després de passar per les extenses jaces de Bronhic i del Planell Roig, separades per un estany represat, arribarem a la cruïlla de l’anada.

Desfent finalment el tram inicial de l'anada pel bosc completarem els aproximadament 18 km i gairebé 1400 metres de desnivell positiu d’una exigent, solitària i força gratificant ruta d’alta muntanya.




PENDENT COMPLETAR REPORTATGE FOTOGRÀFIC