Pic de Baborte hivernal des del Pla de la Farga [Croissant Gegant]

Download

Trail photos

Photo ofPic de Baborte hivernal des del Pla de la Farga [Croissant Gegant]

Author

Stamen Miroslavov

with 3 trail buddies

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 13.51 mi
Elevation gain: 5,059 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 5,059 ft
Max elevation: 9,616 ft
TrailRank: 57
Min elevation: 4,695 ft
Trail type: Loop

Time: one day 2 hours 4 minutes
Coordinates: 40952
Uploaded: February 28, 2022
Recorded: February 2022

3 Claps

near Areo, Catalunya (España)

Viewed 327 times, downloaded 10 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
Apunt: la ruta és certament esgotadora, degut al ràpid i seguit ascens, i també a la costosa progressió sobre neu. No obstant, no existeix cap dificultat tècnica. El més important recau en revisar la meteorologia i l'estat de la neu i els perills d'allau amb molta cura
_______________________________________________________________________________________

Pic de Baborte hivernal des del Pla de la Farga

Aquest any tampoc no ens ha oferit gaires oportunitats per fer sortides hivernals, a l'igual que va passar l'any anterior. No obstant, encara som al febrer i queda temps per corregir això. Així doncs, volem començar de forma prou potent i ens marquem com a objectiu pujar la Pica d'Estats en travessia hivernal, i d'aquesta forma conquerir l'aclamat cim més alt català també a l'hivern. Jo ja ho havia intentat algun cop, de manera que em conec bé el joc per aquest terreny, i en tinc ganes de finalitzar amb aquest objectiu que porta ja uns anys escapant-se'm per diverses raons.

No obstant, aquest cop tampoc no ha pogut ser, degut a decisions preses sobre la marxa, però en comptes d'això ens fem amb el cim de Baborte [2929 m], un altre pic que també portava algun temps escapolint-se'm.

A més, aquesta sortida quedarà com el cop que vam pujar un croissant gegant en un quasi tres-mil. Ara, les idees de pujar coses extraordinàries en cims no fa més que augmentar, aviat les haurem de complir sí o sí, però això ja seran altres històries...
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Seguint per la C-13 arribem a Sort i continuem en direcció Rialp i Llavorsí. A partir de Llavorsí tirem cap a l'Est, per la L-504, en direcció la Vall Ferrera. En pocs minuts arribem a una rotonda, on agafem la L-510 i seguim tot fins al final, passant per Araós, Ainet, Alins i Àreu. Després de travessar Àreu, comença una pista forestal molt estreta i en mal estat, no és molt recomanable anar amb cotxes baixos. El progrés és lent, degut a la gran quantitat de sots i forats en la pista. Al cap d'una estona (15-20 minuts) s'arriba al primer aparcament - La Farga. En aquest cas, però, deixem el cotxe uns 300 metres abans, ja que el camí es troba congelat i no s'hi pot continuar.
_______________________________________________________________________________________ ORIENTACIÓ:
Per a la ruta hem fet servir el mapa de la Pica d'Estats i Mont-Roig d'Alpina-25. La totalitat de la ruta queda coberta pel mapa.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

La ruta parteix molt a prop del Pla de la Farga, des d'on agafem el camí local cap a Baborte. Passem per diverses bordes (Bués, Llena, Jausàs, Rebuira...), fins que assolim la Cabana de Bassello, sota la Costa de Llats i al costat del Barranc de Baborte.

Des d'allà cal pujar cap al Nord, Nord-Est, per la Costa de Llats, fins a arribar a l'Estany de Baborte, per sobre del qual es troba el Refugi lliure de Baborte, on fem la nit.

Des del refugi , s'agafa primerament el Nord-Oest, dins el Circ de Baborte, i ràpidament es canvia al Nord-Est, per tal d'arribar per l'Estany de Baborte de Dalt, des d'on es remunta al Coll de Baborte (o de Pedres Blanques). Des del coll, la pujada al Cim de Baborte és directa.

La baixada es fa fent servir el mateix camí i les mateixes indicacions, però al revés.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

1R DIA
Plana Roia - lo Pardinàs: 13:45
Pla de la Farga: 13:54
Borda de Jausàs: 14:52
Bordes de la Rebuira II: 15:01
Cabana de Bassello: 15:50 i dinem fins les 16:36.
Mirador de la Costa de Llats: 17:46
Estany de Baborte: 17:49
Refugi lliure de Baborte: 18:10

2N DIA
Refugi lliure de Baborte: 9:02
Coll de Baborte: 9:42
Pic de Baborte: 10:50 i ens hi estem fins les 11:20.
Lliscada de cul: 12:00
Coll de Baborte: 12:11
Refugi de Baborte: 12:43 i ens hi quedem fins les 13:22.
Cabana de Bassello: 14:05
Retorn al cotxe: 15:40
_______________________________________________________________________________________

METEO:
El temps ha estat molt bo - molt de sol, cel claríssim i sense passar-se de fred. És més, en les zones més baixes fins i tot ens hem sentit mig-mig a l'estiu, ja que feia calor. No hi havia probabilitats de pluja, tan sols quelcom de nuvolositat per al segon dia, i a més el cap de setmana sencer ha transcorregut pràcticament sense ventades.

Per la part de la neu, es troba tot molt estable - sense perills d'allau, tot força segur, a més perquè no hi ha hagut precipitacions recentment. La cota de neu està per sobre dels 2000 metres, on en trobem una capa persistent del voltant d'un metre o un metre i mig de gruix. La neu es troba força endurida, cos que facilita molt les ascensions i s'agraeix enormement, tot i que implica una atenció més gran en les baixades.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
Sent hivern, queden poques opcions per a pernoctar, i la tenda de campanya queda descartada en gran part dels casos, a no ser que se'n tingui un equip extremadament bo.

Per tant, per fer aquesta ruta hi ha 2 opcions principals i una de secundària.

La primera opció (i la més adient) és fent servir el refugi lliure de Baborte, tal com hem fet nosaltres.

La segona opció consisteix en utilitzar la part lliure del refugi guardat de Vallferrera - en hivern el refugi es troba inoperatiu, no obstant es deixa un petit habitacle obert, sobretot perquè serveixi en casos d'emergència.

Darrerament, es podria usar la cabana de Bassello, tot i que no és del tot recomanable, donat que tampoc no es trona en molt bon estat per dins.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Botes impermeables i preferiblement de canya alta. Recomanable que siguin d'hivern - jo hi vaig anar amb les d'estiu i se'm van calar completament els peus.

Molt recomanable portar un altre parell de calçat, ja que les botes es solen mullar (també per la suor), i s'han de deixar airejar.

Sac de dormir, recomanable que sigui calentet (de 0º per exemple). El fred es nota fins i tot en el refugi.

Bastons per caminar - ajuden moltíssim amb la neu!

Recomanable portar fogonet de gas per a poder escalfar el menjar i la beguda.

Opcionalment, dur ampolla tèrmica.

Roba calenta, preferiblement a capes. Diversos parells de mitjons, ja que es poden mullar fàcilment.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Ara en hivern, sobretot a partir dels 2000 metres, és difícil trobar aigua que no estigui congelada. No obstant, hi ha molta neu, que es pot fondre (fogonet i gas) i resulta igualment servible.

Més avall, per la vall, hi ha el riu de la Noguera de Vallferrera, on s'hi pot agafar, i a part hi ha algun que altre torrent pel camí (tot i que no és el millor lloc, l'aigua pot no ser gaire clara allà).
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: deurien ser uns 10-12 kg, no gaire més, entre la roba, el sac de dormir, menjar, aigua, termo, grampons i piolet, GPS. Aquest cop la motxilla no pesava tant, com d'altres vegades que l'he portat en hivern.

Waypoints

Plana Roia - lo Pardinàs

És ja el migdia quan passem per Àreu i decidim continuar una mica més amb el cotxe. El camí és tremendament dolent - ja ens ho coneixem - i s'hi avança poc a poc, poquet a poquet. En Pol va maniobrant amb compte de menjar-se alguna de les roques grans que s'aboquen del terra.

Arribant gairebé en l'aparcament de la Farga, tan sols uns 300 metres abans, veiem que hem de parar - hi ha gel a la pista i no és gens recomanable seguir-hi amb un cotxe. Deixem el vehicle aparcat en un costat de la carretera, descarreguem tot el que portarem i ens enllestim. La Lu portarà i protegirà el meravellós croissant gegant que n'hem agafat a la fleca... i l'haurà de custodiar bé, ja que el volem portar al cim.

La foto de sortida no hi pot faltar!!

Pla de la Farga

Continuem per la pista, mentre ens anem trobant amb més i més gel, arribant a uns nivells totalment impracticables. De fet, arribant al Pla de la Farga veiem que gairebé tota la zona allà està dominada per una capa intensa de gel, i més encara ens sorprèn descobrir que ja n'hi ha uns quants cotxes aparcats. Com s'ho hauran fet!?? Nosaltres tan sols donem les gràcies per haver deixar el nostre vehicle abans, per no jugar-nos-la amb aquests terrenys relliscosos. Ja de per sí costa mantenir-se de peu, i tot.

Creuant l'aparcament a mà esquerra, topem amb el pont per sobre de la Noguera de Vallferrera, el qual travessem. Tot seguit continuem per la pujada a la dreta, seguint els senyals de Baborte.

Borda Jausàs

El camí que continua és una pista ampla al principi, però uns minuts més tard, al passar per la Borda de Bués, es torna un sender força més estret, i es mantindrà així a partir d'ara. La traça agafa alçada a un ritme força potent, i l'incessable sol (gens hivernal, tot i estar en ple Febrer) ens fa suar la gota grossa. Aviat ens traiem tot l'extra de roba que portem i ens quedem amb la samarreta, com si fos l'estiu. Quina calda, tu!

El camí puja i puja i travessa diversos torrents, fins al punt que sender i torrents conflueixen i per tal de seguir amunt hem de pujar directament per aquestes petites riades. Trepitgem aigua i roca mullada al llarg de diversos centenars de metres, fins que, finalment l'aigua es calma i tornem a un caminet de bosc. No gaire després, el pendent també es relaxa i agafem un traçat més horitzontal i planer. Ara, amb lleugeresa, arribem a la primera aglomeració de les Bordes de Rebuira, on algunes de les construccions semblen en bon estat i amb senyals d'ús relativament recent (Borda Jausàs).

Bordes de la Rebuira

Prosseguim mantenint el perfil planer i aviat ens trobem amb la segona bandada de Bordes de la Rebuira. La majoria d'aquestes casetes ja sí que es troben en mal estat, amb sostres i parets derruïts, i fins i tot amb algun senyal de perill. Mentrestant, la calor no cessa.

Cabana de Bassello

Seguim i seguim. En les properes petites bifurcacions agafem l'esquerra, amunt, mantenint el pas firme, fins que ens aproximem al Barranc de Baborte, on la traça es torna incerta. Aquí segurament existeixin diverses petites variants, ja que cadascú es va obrint el camí com pot. En el nostre cas, intentem seguir l'arc dibuixat al Nord i després a l'Est, creuant alguna tanca i pujant primer pel bosc, per a més tard creuar el torrent en sí, tot i que en trobem de petjades que en descriuen diversos camins molt propers.

El punt de creuar el riuet és el més delicat, ja que les vores es troben cobertes d'una capa de neu de cert gruix i costa trobar on posar els peus exactament, per tal de no encertar l'aigua - anem amb molta cura. Després d'això, ja comença la neu tot seguida - aquí ens trobem sobre els 2000 metres. Fem una darrera ascensió només amb les botes, fins a donar amb la Cabana de Bassello, on parem per a dinar i agafar forces. Quin bon gust que té el menjar!

Aprofitarem el descans també per a cordar-nos els grampons, ja que a partir d'aquest punt seran absolutament necessaris.

Mirador de la Costa de Llats

Amb els grampons ben lligats, i les polaines protegint les botes, emprenem el vessant de la Costa de Llats. Normalment hi ha un camí marcat com a GR, no obstant, ara sota la neu les marques no es veuen. A més, tenint grampons, podem triar força lliurement per on passar sobre la neu, de manera que intentem anar en la línia més recta possible. Guiant-nos per la muntanya i per records anteriors, mantenim el Nord-Est en una traçada recta i anem guanyant alçada.

En alguns trams el pendent s'intensifica bastant (més de 30-40º), però per sort la neu és molt bona i estable i les punxes s'hi claven superbament, gairebé sense enfonsar els peus. És una delícia trepitjar una neu així.

Pugem a marxes forçades - amb aquest pendent ens cansem molt fàcilment, i hem de parar cada certa estona per recobrar l'alè. En especial, cap al final és quan més fatiga portem i més costa progressar, així que més cops hem de parar. Així, havent ascendit gairebé 400 metres des de la cabana, per fi sorgim sobre el mirador i ens topem amb el mític senyal rovellat que apunta al refugi de Baborte. Des d'aquí veiem el refugi, ja gairebé hi som.

Estany de Baborte

Una petita baixada ens porta a peu de l'Estany de Baborte, el qual resta pràcticament invisible, sota la capa de gel i neu. Considerem destacar que no és gens recomanable tractar de creuar el llac per sobre, per molt gelat que estigui. En comptes d'això, bordegem per la dreta, com fa el camí habitual.

Photo ofRefugi lliure de Baborte o del Cinquantenari

Refugi lliure de Baborte o del Cinquantenari

Després de vorejar el llac, toca un darrer ascens, i ja hi som al refugi! Allà ja hi ha dos joves molt simpàtics acompanyats pel seu gos. Compartirem el refugi amb ells aquesta nit (ja que no vindrà ningú més), i acaba resultant en una molt bona experiència!

Al dia següent, no obstant, en aixecar-nos en la hora prevista (sobre les 6:00), la Lu no es troba gaire fina, de manera que improvisem ràpidament i decidim descansar una estona més, descartant el pla inicial de fer la Pica d'Estats. En canvi, farem el Pic de Baborte, que es troba aquí al costat, i que n'és força elevat també. És un dels cims a la llista des de fa algun temps, així que resulta ser una bona alternativa!

Així, ens ho prenem amb molta més calma, i en comptes de sortir abans de les 7, com era el previst, acabem deixant el refugi a les 9.

Photo ofColl de Baborte o de Pedres Blanques

Coll de Baborte o de Pedres Blanques

En deixar el refugi agafem el Nord-Oest, en direcció a la zona de les Basses de Baborte. Tot i que no es veu, intuïm on hi ha zones d'aigua. Uns poc centenars de metres més enllà, virem al Nord-Est i emprenem l'ascens vers l'Estany de Baborte de Dalt. Com ahir, la neu es troba prou endurida i és un gaudiment total poder clavar els grampons fixament i sense lliscades ni gaires enfonsaments. Avancem a molt bon ritme, de manera que triguem tan sols 40 minuts en assolir el Coll de Baborte.

Aquest sol ser sempre un instant molt particular - emergir des del Circ de Baborte en aquest collada sempre invoca una vista magistral a la Coma de Sotllo, amb el propi Sotllo gratant el cel just enfront, i amb la Pica d'Estats en un segon pla, com una monstre observant amb calma, esperant la seva oportunitat. Bellíssim!

Pic de Baborte [2929 m]

I ara, des de la collada, agafem la pujada a mà esquerra, cap al Nord-Oest. Haurem de salvar uns 350 metres aproximats fins al cim. Aquí la neu és variable - a moments és bona, però en altres moments és més tova i s'enfonsa. El vessant no és cap broma - trobem de nou segments amb pendents de 30-40º o més. Per sort, el camí es troba amb facilitat, però mantenim la cura.

Durant l'ascens anem saltant de neu en roca i de roca en neu repetidament. Ens deixem els grampons posats durant tota l'estona, ja que no val la pena haver de treure i posar-los de nou i de nou. Grimpem i trepitgem la roca també amb grampons. Degut al pendent i a aquests canvis de terreny, triguem una estona en arribar a dalt, però finalment hi som!!

Des d'aquest aclamat cim de Baborte, tenim unes primeres vistes al Sotllo i a la Pica. Encara més a prop, també el Pic dels Estanys i el Pic de Pedres Blanques. La neu al voltant no és súper-abundant, però sí que és d'agrair poder veure totes aquestes muntanyes nevades. I encara ho és més en el moment en què traiem el croissant gegant i li donem un mos també gegantí, deixant que la dolça xocolata ens ompli física i anímicament. Quin puntàs!!

Lliscada de cul

Després d'una estoneta menjant croissant, hem de baixar, no ens hi podem encantar. Desfem el mateix camí que hem seguit per a la pujada. En un cert punt durant la baixada, decideixo que és un bon moment per a deixar-me lliscar de cul - les condicions són bones i la neu és molt molt estable, de manera que hauria de ser segur. Em lligo la jaqueta impermeable al cul i m'hi deixo lliscar a sobre, aixecant les cames per a què no se'm clavin els grampons de qualsevol manera. És força divertit, tot i que no seria del tot recomanable fer-ho.

__________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________

Tot el que queda ara és tornar. Retornem al refugi, mengem i agafem les coses. Seguidament, passem per l'Estany de Baborte i baixem i baixem. Seguim pràcticament el mateix camí que en la pujada del dia anterior - no hi ha gaire més a fer. Quan arribem a la Cabana de Bassello, desmuntem els grampons i seguim només amb les botes (les meves ja completament xopes per dins). Creuem el torrent amb compte de nou, i a partir d'allà reemprenem el sender de bosc, el qual ens portarà tot avall, directe al Pla de la Farga. La resta és bufar i fer ampolles.

Comments

You can add a comment or review this trail