Pic Coolidge - 3775 m (09,10-08-2018)

Ascens en dos dies al Pic Coolidge, al cor dels Écrins, per la via normal des de La Bérarde, fent nit al remodelat Refugi Temple-Écrins.

Des del pàrquing de la Bérarde (1710 m), el camí fins al Refugi Temple-Écrins és evident. Seguirem un camí molt ben marcat durant més de 4 km per posteriorment agafar un trencall a mà esquerra molt ben indicat que ens farà guanyar ràpidament desnivell fins al refugi (2410 m).

La ruta normal cap al Coolidge surt del refugi pel seu costat S per camí encara molt ben marcat i ens fa guanyar uns 80 metres de desnivell per posteriorment flanquejar el contrafort de l'aresta SW del Coolidge. El flanqueig continuarà, sempre en direcció E i guanyant desnivell, cap als peus del Col de la Temple. Ja a 3100 m d'alçada, el camí girarà en direcció S per superar un mur de roca per la seva part superior. Depèn del moment de la temporada, aquest tram el farem sobre neu. Finalment guanyarem el coll novament en direcció E (3321 m).

El primer tram de grimpada comença tot seguit. Una canal evident (II) ens farà guanyar uns metres de desnivell però la deixarem ràpidament pel seu costat dret (no s'ha de seguir la canal!). Un flanqueig lateral, sempre cap a la nostra dreta, amb un pas de III ens farà guanyar una canal molt més ampla que haurem de pujar per on veiem més fàcil. A partir d'aquí, un seguit de flanquejos i petites canals, sempre fàcils (II) ens aniran guiant en direcció NNE i en lleuger ascens cap al plateau. En aquest tram és important buscar bé les fites per trobar els collets que ens porten cap al següent flanqueig.

El plateau, generalment cobert de neu, ens portarà en direcció N cap al coll previ a l'aresta E. Les últimes rampes tenen força pendent així que, depenent de l'estat de la neu, requerirem de grampons i piolet. Atenció a no apropar-se massa al fil de l'aresta al coll ja que sovint es formen cornises de neu.

L'aresta E es supera a base de grimpada senzilla per terreny força inestable (ca comprovar bé les preses a cada pas). Assolirem llavors l'avantcim del Coolidge (3765 m). Per pujar al cim principal ens caldrà fer una petita desgrimpada amb bones preses però relativament aèria i superar un parell de passos exposats a mes d'una grimpada senzilla. Aquests últims passos no són difícils (II) però l'alçada es fa notar i l'exposició pot impressionar. A més, és fàcil que ens trobem la roca amb una capa de neu per sobre, fet que ens pot complicar una mica la vida.

El descens el farem pel mateix camí, aprofitant la neu per baixar més ràpidament. Cal parar una mica d'atenció a la sortida del primer tram de grimpada per no despistar-nos a la tornada.

El Coolidge, al cor dels Écrins i rodejat de veritables gegants (Barre des Écrins, Ailefroide, Bans, etc.) és un cim privilegiat a nivell de vistes. La seva situació i relativament poca alçada (en comparació!) fa que sovint sigui injustament oblidat, però pels amants de la muntanya que busquem una sortida d'alpinisme més senzill, és un cim a tenir molt en compte. Aquest fet fa que també sigui relativament solitari comparat amb les aglomeracions dels cims veïns.

Els passos de grimpada són divertits i li donen un punt de picant a la sortida, i al final de temporada el material el portarem més per emergències que per necessitat. Nosaltres només hem tret el piolet de la motxilla per baixar més còmodament. És cert que l'aresta final estava en un estat una mica delicat per les nevades del dia anterior, però no hem trobat necessari treure ni els grampons ni la corda tot i portar-los amb nosaltres.