Montserrat: Torrent del Balaguer - Canal del Cavall Bernat - 17 cims sense corda - Pas dels Flautats - Canal Pou del Gat

Ruta electritzant i trepidant a Montserrat.

La ruta és un no parar d'ascensos i descensos per diverses canals, passos equipats amb cordes, grimpades, desgrimpades, flanquejos, malpassos, passos sota roques, plaques de conglomerat, miradors amb vistes sensacionals, una cova, dues ermites i múltiples cims. Tota una aventura.

La ruta s'enfila a 15 cims citats al llibre "Montserrat, cims sense corda":
- Merlet de sota l'Ermita de Sant Antoni
- Roca 349
- Cap de Mort
- Roca 357
- Roca de les Onze
- Serra de les Lluernes: Roques 547, 546, 545, 544, 576
- Roques dels Falcons. Roques 552 i 551
- Roques 574 i 575
- Roques del Forat del Vent: Roca 573

I també corona aquests cims no esmentats al llibre:
- Roca de les Lluernes
- Contrafort de la Momieta

És una ruta pels amants de l'aventura, de les emocions fortes i dels racons de Montserrat més intrèpids.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem al voral de la carretera de Montserrat. Creuem la carretera i ascendim pel Torrent del Balaguer fent nombroses grimpades i superant diversos passos equipats amb cordes. Enllacem amb el Camí de l'Arrel i ben aviat enfilem la Canal del Cavall Bernat. Grimpem conglomerat amunt, per passos de grau II i III, i en un punt un pas de grau IV. Gaudim de les magnífiques vistes des d'un Mirador natural ubicat al peu de l'imponent Cavall Bernat. Passem per la Balma del Cavall Bernat i ascendim per una canal per accedir a l'Ermita de Sant Antoni. Coronem el Merlet de sota l'Ermita de Sant Antoni, grimpem a la Roca 349 i resseguim una feixa al peu de la Roca de les Onze per pujar al Cap de Mort utilitzant una corda nuada. Flanquegem el Cap de Mort per passos espectaculars equipats amb cordes, travessem un malpàs i ascendim per una canal arbrada per culminar la Roca 357 i la Roca de les Onze. Desgrimpem pel conglomerat, resseguim la Canal dels Arínjols i enllacem amb el Camí de la Serra de les Lluernes. Resseguim el camí desviant-nos a l'esquerra per coronar les Roques 547, 546, 545, 544 i 576 de la Serra de les Lluernes, les Roques 552 i 551 de les Roques dels Falcons, les Roques 575 i 574 i la Roca 573 de les Roques del Forat del Vent. Poc després, coronem la Roca de les Lluernes, amb una desgrimpada delicada i exposada. Ens desviem a l'esquerra i travessem l'espectacular Pas dels Flautats. Davallem pel Camí dels Flautats i ascendim caminant al Contrafort de la Momieta. Davallem per passos equipats amb cordes i visitem l'Ermita de la Trinitat. Abastem el Pla de la Trinitat, enllacem amb el Camí de l’Arrel i davallem per un corriol costerut fins la Canal del Pou del Gat. Anem canal avall, fent un munt de desgrimpades, i ens incorporem a la carretera de Montserrat, on uns metres més enllà es troba l'indret on hem aparcat el vehicle.


___________________________

A TENIR PRESENT:

Malgrat la distància recorreguda és curta (menys de 7 km), la ruta és físicament més exigent del que podria semblar perquè recorre diverses canals molt costerudes i corona molts cims amb fort pendent. Nosaltres hem trigat un promig d'una hora per cada quilòmetre de ruta.

La Canal del Cavall Bernat estava equipada amb cordes, però el Patronat de la Muntanya de Montserrat les ha desequipat aquesta mateixa setmana, pocs dies abans de recórrer aquesta ruta. Per tant, la dificultat d'aquesta canal és ara superior a com era en el passat.

Les parts més difícils de la ruta són:
- Una grimpada de grau IV a la Canal del Cavall Bernat
- L'ascensió i en especial el descens dels següents cims: Merlet de sota l'Ermita de Sant Antoni, Roca 551, Roca de les Lluernes.

El flanqueig al Cap de Mort (equipat amb cordes) i el malpàs entre el Cap de Mort i el Serrat de les Onze no són difícils, però són exposats.

Per tot plegat he qualificat la ruta d'alpinisme "Difícil".

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats als passos equipats, a canals montserratines i a grimpades. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.


___________________________

EQUIPAMENT:

És altament recomanable dur casc a la Canal del Cavall Bernat, especialment si es va en grup, perquè hi solen caure pedres. A mi m'ha caigut una pedra petita al cap. Sort que duia el casc.

Pot anar bé dur guants pels passos equipats amb cordes.

El flanqueig al Cap de Mort és exposat. Està equipat amb cordes, però és recomanable assegurar-se a les cordes amb una baga i un mosquetó.

Recomano dur un cordino de 20 o 30 metres, una cinta i un mosquetó per si cal ajudar o assegurar algun company poc experimentat en algun pas.

Convé dur sabates de muntanya amb bona adherència a la roca.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar qualsevol dels cims ressenyats.

També es pot evitar el flanqueig del Cap de Moro i l'ascens al Serrat de les Onze, simplement tornant de l'ermita de Sant Antoni pel camí pel qual hi hem pujat.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 4 parts:
1) Torrent del Balaguer i Canal del Cavall Bernat
2) Ermita de Sant Antoni, Cap de Mort, Serrat de les Onze
3) Roques de la Serra de les Lluernes, Roques dels Falcons i Roques del Forat del Vent
4) Pas dels Flautats, Ermita de la Trinitat, Canal del Pou del Gat


1) Torrent del Balaguer i Canal del Cavall Bernat

Aparquem al voral de la carretera de Montserrat, a una zona molt freqüentada per escaladors.

Caminem pel voral de la carretera cap a l'oest, en sentit descendent. Albirem l'efígie imponent del Cavall Bernat i de la Paret dels Diables.

Quan arribem al peu del Torrent del Balaguer, creuem la carretera i iniciem l'ascensió pel torrent.

Remuntem els primers metres del torrent fent diverses grimpades, però ben aviat ens trobem el primer pas equipat amb corda nuada, de poca dificultat. Continuem grimpant amunt i superant altres passos equipats amb cordes nuades, alguns molt aventurers. En un d'ells, cal passar per un forat entre roques, que exigeix ajupir-se i reptar.

Continuem grimpant amunt, superant algun altre pas equipat amb corda, fins que arribem a un caos de roques on cal grimpar per un forat entre roques, equipat amb una cinta. Ens posem el casc i ascendim per aquest pas, sense gaire dificultat.

Continuem torrent amunt, superant un altre pas equipat amb corda per terreny sorrenc, i fent algunes grimpades senzilles.

Enllacem amb el Camí de l'Arrel. Anem a la dreta i caminem uns 100 metres fins situar-nos a l'inici de la Canal del Cavall Bernat. Aquí trobem un rètol del Patronat de la Muntanya de Montserrat que anuncia que han desequipat les cordes de la Canal.

Nosaltres decidim pujar igualment, de forma que comencem l'ascensió per la Canal del Cavall Bernat , fent algunes grimpades.

Ben aviat, la canal s'obre i dóna pas a una immensa placa de conglomerat damunt la qual s'alça majestuosament el Cavall Bernat.

Ens posem el casc i grimpem conglomerat amunt, fent passos de grau II i III. Pugem primer en direcció est, seguint la llera de la canal.

Al cap d'uns metres ens desviem cap al cantó esquerra de la canal, en direcció sud-est, per una esquerda que sembla ser el resultat del solapament de dues plaques de conglomerat.

Arribem així al cantó esquerra, on ens trobem un pas ascendent delicat de grau IV. Hi ha poques preses, és un tram més vertical que els anteriors i no hi ha arbres on agafar-se. Aquí hem trobat tres grups de persones que no podien pujar.

Hem grimpat pel pas IV, pujant uns metres fins arribar a un petit arbre seguit d'un replà. Aquí trobem un parabolt amb un mailló que la gent del Patronat no ha desequipat. Ho aprofitem per passar-hi una corda de 30 metres. Amb aquesta corda aconseguim que els tres grups de persones puguin pujar.

Continuem grimpant per la Canal del Cavall Bernat, ara amb menys dificultat (grau II i III), aprofitant arrels i troncs d'arbres i esquerdes entre plaques de conglomerat.

Finalment, arribem al peu del Cavall Bernat, on hi ha un espectacular Mirador natural, a una alçada de 1040 m. Les vistes són esplèndides.



2) Ermita de Sant Antoni, Cap de Mort, Serrat de les Onze

Prenem un corriol descendent que desemboca al Camí de la Serra de les LLuernes. Girem a la dreta i resseguim el camí, tot passant per davant de la petita Balma del Cavall Bernat.

Uns 60 metres després, ens desviem del camí cap a la dreta. Ascendim per un camí que va fent giragonses per una canal arbrada i que mena a l'Ermita de Sant Antoni, avui un refugi lliure.

Visitem breument l'ermita, on trobem un dipòsit de pedra amb aigua i gaudim de les vistes excepcionals.

Tot seguit, davallem pel cantó est de l'ermita, a prop del precipici, creuant un espai sorrenc amb restes constructives, especialment teules.

Arribem al peu d'una roca inclinada, per on grimpem amb cura (grau III), aprofitant algun arbre, fins que ens situem sobre una placa de conglomerat que s'alça sobre el precipici, al final de la qual es troba el Merlet de sota l'Ermita de Sant Antoni. Ens dirigim al merlet i hi grimpem sense massa dificultat (grau III). Les vistes són fabuloses. L'estimball fa realment impressió.

Retornem a l'ermita i grimpem pel conglomerat (grau II) fins coronar la Roca 349, que s'alça sobre l'ermita. Novament, l'estimball a sota del cim és esfereïdor.

Per davallar del cim, enfilem la canal que es troba entre la Roca 349 i la Roca de les Onze, la qual s'alça sobre nostre. Fem algunes divertides desgrimpades i travessem un pas entre roques.

En un punt de la canal, ens desviem a la dreta i caminem per una feixa de roca amb alguns arbres que ressegueix el peu de la Roca de les Onze.

Aquesta feixa es va fent menys evident fins que es converteix en un malpàs que va girant progressivament a la nostra dreta, i on trobem alguns graons esculpits a la roca per facilitar l'ascens cap al portell situat entre el Cap de Mort i la Roca de les Onze.

Un cop ens trobem al portell, utilitzem una corda nuada per grimpar al Cap de Mort, de 1140 m. Les vistes són espectaculars.

Tornem al portell davallant pel pas equipat i flanquegem el Cap de Mort per la seva base aprofitant diversos passos equipats amb cordes. No és un trajecte difícil, però sí exposat. Nosaltres ens hem lligant una baga a la cintura acabada amb un mosquetó per assegurar-nos a les cordes.

Un cop hem voltat tot el Cap de Mort, caminem per un Malpàs exposat en direcció nord. No és un pas difícil, però fa impressió perquè el rocam cau forces metres a la nostra esquerra.

Un cop travessat el malpàs arribem a una canal arbrada per la qual ascendim amb molt fort pendent fins el collet entre la Roca 357 i la Roca de les Onze.

Anem en direcció sud, fem una senzilla grimpadeta de grau II i coronem la Roca 357 .

Tot seguit, retornem per on hem vingut, travessem el coll i grimpem a la Roca de les Onze (grau II-III). Un cop arribem a dalt, resseguim el llarg llom de roca i arribem al punt més alt, situat a 1138 m. És el punt més alt de la ruta.

Tornem per on hem vingut, davallem per la canal arbrada i, quan aquesta s'acaba, desgrimpem amb cura pel conglomerat, enllacem amb un corriol descendent i enllacem amb la Canal dels Arínjols. Girem a l'esquerra i baixem per aquesta canal fins arribar al Camí de la Serra de les Lluernes.



3) Roques de la Serra de les Lluernes, Roques dels Falcons i Roques del Forat del Vent

Girem a l'esquerra i resseguim el Camí de la Serra de les Lluernes. Passem per sota del Serrat de les Onze, per davant de la Balma del Cavall Bernat i per sota del Cavall Bernat.

Pocs metres després, girem a l'esquerra en direcció nord-est i caminem per una placa de conglomerat ascendent fins coronar la
Roca 547 de la Serra de les Lluernes. És una ascensió senzilla, on no cal posar mans a la roca en cap moment. Les vistes són magnifíques i l'estimball és estremidor.

Davallem de la roca en direcció sud, és a dir, baixant una mica més a l'est de per on hem pujat, i caminem fins el cim de la Roca 546 de la Serra de les Lluernes. Novament, és una ascensió senzilla, sense tocar roca amb les mans.

Des d'aquí ens dirigim conglomerat avall en direcció sud i girem a l'esquerra per ascendir al cim de la Roca 545 de la Serra de les Lluernes, amb un pendent fluixet i sense cap dificultat.

Tornem uns metres per on hem vingut però ens desviem en direcció sud, davallant per una placa de conglomerat fins enllaçar amb el Camí de la Serra de les Lluernes, que resseguim durant uns quants metres.

Ens tornem a desviar a l'esquerra, aquest cop per pujar a la Roca 544 de la Serra de les Lluernes. Aquest cop també pugem sense tocar roca amb les mans, però amb una mica més de pendent que a les roques anteriors.

Retornem al Camí de la Serra de les Lluernes, del qual ens desviem només uns 5 metres per coronar la gairebé imperceptible Roca 576, de poca envergadura i baix interès.

Continuem pel Camí de la Serra de les Lluernes, primer en direcció sud i pocs metres després en direcció nord-est. Quan trobem una placa de conglomerat ascendent a la nostra esquerra ens separem del camí i hi pugem. La placa va augmentant de pendent i desemboca en el cim de la Roca 552 de les Roques dels Falcons. No cal tocar roca amb les mans.

En direcció est i a pocs metres albirem la Roca 551 i l'Agulla del Consol al seu darrera. Ens dirigim a la Roca 551, primer davallant pel conglomerat per on hem vingut però girant a l'esquerra en pocs metres per travessar uns metres coberts de boix. Arribem així a una petita llesca de roca per la que pugem i de la que ens desviem a la dreta, cap a l'est, per travessar uns metres emboscats fins arribar al peu de la Roca 551.

Grimpem, fem un flanqueig a la dreta, i tornem a grimpar pel coll entre la Roca 551 i l'Agulla del Consol, un pas de grau III. Des d'aquest coll ja només ens resta caminar uns metres per coronar la Roca 551 de les Roques dels Falcons.

Desgrimpem amb cura, però en lloc de desfer el flanqueig, continuem avall fins el peu de l'Agulla del Consol. Voregem aquesta agulla, tot travessant un nou tram emboscat, però sortosament curt, que ens deixa al peu de la Roca 574.

Ascendim a la Roca 574 fent una grimpadeta senzilla entre arbres, que ens deixa a una placa de conglomerat neta de vegetació per la que pugem caminant fins coronar el cim.

Davallem de la Roca 574 pel seu vessant sud. Tot seguit travessem un tram de bosc força transitable i ens enfilem dalt de la Roca 575 tot pujant per una placa de conglomerat sense cap dificultat.

Continuem en direcció nord, vorejant la roca que es troba just al nord de la Roca 574. Davallem per la roca fins un collet, i pugem caminant sense cap dificultat a la Roca 573 de les Roques del Forat del Vent.

Tornem per on hem vingut i, des de la Roca 574 davallem en direcció sud per enllaçar amb el Camí de la Serra de les Lluernes. Recorrem uns metres aquest camí fins que arribem al peu de la Roca de les Lluernes.

Decidim ascendir dalt de la roca. La grimpada és fàcil, de grau III, però exposada perquè la placa de pujada és força llarga. Pugem primer per la banda esquerra (banda oest), superem un ressalt, i pugem per una esquerda amb bones preses. Arribem a una petita feixa on fem un flanqueig a la dreta (direcció est) fins arribar a una nova esquerda, però que no podem aprofitar perquè està coberta de matolls. Ascendim pel costat d'aquests matolls i arribem ja a una placa de poca inclinació que mena al cim. Les vistes són fabuloses.

La desgrimpada és delicada, perquè és llarga i exposada, però les preses són força bones en la majoria de trams. Cal anar davallant amb cura i amb concentració.

Aquesta és la grimpada i desgrimpada més delicada de tota la ruta. Si no ho veus clar, passa de llarg i no la facis.



4) Pas dels Flautats, Ermita de la Trinitat, Canal del Pou del Gat

Reprenem el camí de la Serra de les Lluernes durant uns metres, però ben aviat ens desviem a l'esquerra en direcció al magnífic Pas dels Flautats.

Anem seguint les marques blaves, caminant en sentit ascendent primer per una placa de conglomerat i després per un bosc de boix, que ens va acostant progressivament a la falda de l'Elefant.

En pocs metres ja arribem a la falda de roca, que resseguim per un pas estret, amb boix a l'esquerra i roca a la dreta.

A mida que ens acostem al Pas dels Flautats, el pendent es va incrementant, de manera que en algun punt ens hem d'aprofitar d'arbres per anar pujant.

Així arribem al fabulós Pas dels Flautats, una canal estreta i molt costeruda, per on grimpem ajudant-nos de petits arbres i les seves arrels.

Ens acostem a una finestra entre la Roca del Moro Joan i el Fesolet, amb molt bones vistes.

Davallem per una canal arbrada i fosca amb fort pendent. Entronquem poc després amb una placa de conglomerat descendent que ens dirigeix cap al peu de la Mòmia.

Davallem per una canal arbrada molt costeruda que voreja primer la Mòmia i després la Momieta pel seu vessant nord. Ens ajudem dels arbres i arrels per no relliscar. Està senyalitzada amb marques blaves.

Arribem a un coll i ascendim caminant al Contrafort de la Momieta, des d'on gaudim de vistes fabuloses.

Tornem a la canal arbrada i continuem davallant, ara assistits per diversos passos descendents equipats amb cordes.

La canal desemboca en un sender transversal que prenem anant a l'esquerra. El sender mena a l'Ermita de la Trinitat, que visitem.

Continuem pel sender i arribem al Pla de la Trinitat. Aquí enllacem amb el Camí de l’Arrel, que resseguirem anant a l'esquerra fins que arribem al punt on una estaca de fusta ens indica el camí descendent a la dreta que mena a la Canal del Pou del Gat.

Arribem a l'inici de la canal poc després. Fem unes quantes desgrimpades i en un punt on la canal cau abruptament, prenem un pas a la dreta, que inicialment puja uns metres resseguint la paret de roca, i després davalla amb fort desnivell.

Continuem davallant per la Canal, fent diverses desgrimpades, fins que arribem a la carretera de Montserrat. Caminem pel voral cap a l'esquerra i arribem poc després al punt on hem aparcat el vehicle.