Montserrat: Ascensió sense corda a 27 cims de Serrat Garrigoses, Serra St Joan, Sta Magdalena, Serra Llarga i Serrat Monjos

Ruta sense treva, trepidant i de molt alta intensitat, grimpant a un total de 27 agulles-roques-cotes-cims sense corda, trescant per múltiples trams de conglomerat amunt i avall, visitant 6 ermites (algunes en ruïnes) i travessant algun mal pas. És un no parar de sensacions.

Si t'agrada grimpar, l'aventura i les emocions fortes, és una ruta ideal. La gaudiràs moltíssim.

La ruta es basa en el llibre "Montserrat, cims sense corda", d'en Damià Pérez, publicat recentment per la llibreria Prames. Es pot comprar a la botiga JOM i per Internet: https://libreriaprames.com/deportes-de-montana/2739-montserrat-cims-sense-corda.html.

La ruta aprofita una magnífica ruta publicada a Wikiloc per osukarusan, sobre la que he aplicat diverses variacions (més cims, grimpades addicionals pel conglomerat, ermites i canvis de traçat).

Desnivell real: 1.287 m

______________________________

A TENIR PRESENT:

Considero que la ruta és senderisme perquè no cal ni corda, ni talabard, ni estris d'escalada. Però cal tenir present que hi ha moltes grimpades a roques i agulles.

És una ruta exigent, que requereix un considerable esforç físic per les contínues pujades i baixades. Cal estar en bona forma física.

Algunes grimpades i ascensions tenen un cert grau d'exposició i de dificultat. Abstenir-se si es té vertigen o no s'està acostumat a grimpar.

No facis aquesta ruta si ha plogut els dos dies anteriors. Alguns ascensos i descensos poden ser perillosos si el conglomerat està humit i rellisca.

Alguns trams de la ruta passen per zones amb camí poc definit o no definit, on cal buscar per on passar mentre segueixes la traça (el track).

Cal estar molt atent a la traça (el track) per no equivocar-se de camí, especialment al Serrat de les Garrigoses, a l'ascensió a la Serra de Sant Joan, a la zona de les Magdalenes (agulles) i en els trams poc fressats.


_____________________________

RESSENYA:

Aparquem a l'aparcament inferior de les Coves del Salnitre de Collbató. Aprofitem per pujar un promontori proper i visitar l'ermita de la Salut.

Seguidament enfilem amunt el torrent de Santa Caterina, on haurem de fer alguna petita grimpada per superar algunes roques.

Prenem un sender a l'esquerra i fem una curta anada-tornada a la dreta per visitar la cova de les Arnes o de la Codolosa.

Continuem resseguint el corriol uns metres i ens desviem a la dreta, en sentit ascendent, per visitar una petita cova. Un cop visitada, tenim dues alternatives: grimpar pel rocater amunt fins arribar a la Drecera de Fra Garí, o tornar avall al sender i resseguir-lo agafant tres trencalls a la dreta per arribar al mateix punt de la Drecera de Fra Garí.

He triat la primera opció, així que he pujat pel conglomerat amunt. Un tram de l'ascensió és una mica aeri i cal per tant ascendir amb cura.

Un cop arribats a la Drecera de Fra Garí, la resseguim uns metres en sentit ascendent, fixant-nos en les marques blanques i grogues pintades sobre la roca, amb alguna senzilla grimpada, i arribem al Mirador de Fra Garí, amb unes bones vistes sobre Collbató i els voltants.

Continuem per la Drecera de Fra Garí fins arribar al torrent de Santa Caterina. En aquest punt, cal girar a l'esquerra, resseguint el torrent amunt, i girar a la dreta al cap d'uns 10 metres per continuar pel sender.

Passem per un parell de miradors naturals, que ens obsequien amb magnífiques vistes. El Serrat de les Garrigoses s'alça majestuosament sobre nostre, al nord.

En un punt determinat del sender, l'abandonem girant a la dreta i resseguim un corriol que ressegueix el serrat de les Garrigoses per sota i que s'hi va aproximant progressivament. El corriol està poc definit en alguns trams.

Ens anem aproximant al serrat, fins situar-nos sota la roca 499I. Resseguim la roca uns metres pel seu vessant sud, fins trobar una via per pujar-hi sense gaire dificultat.

Resseguim el serrat/cresta en sentit sud-est uns metres, on gaudim de magnífiques vistes.

Tornem enrere pel Serrat de les Garrigoses en direcció nord-oest, flanquegem la roca 499I pel vessant sud i arribem al peu del Tossal de la Boirafua. Grimpem amunt, fem un flanqueig i grimpem de nou, assolint el cim del Tossal.

Resseguim el tossal en direcció nord-oest i enllacem amb la part alta del sender-corriol que havíem abandonat una estona abans.

Resseguim el corriol fins topar amb la Roca 499G, que ascendim grimpant, sense dificultat.

Continuem en direcció nord - nord oest, per un corriol-sender que travessa el Coll de les Garrigoses.

Uns metres més enllà, abandonem el corriol per grimpar pel conglomerat fins arribar al Pla de les Bateries, amb unes esplèndides vistes.

Des del Pla de les Bateries resseguim el Camí de Collbató a Montserrat que el travessa. Una mica abans d’arribar a la Roca de la Drecera de Sant Joan, abandonem el camí i pugem pel conglomerat fins arribar al peu de la Roca de la Drecera de Sant Joan.

Grimpem per aquesta roca. La grimpada és curta però una mica vertical. Cal ascendir amb cura. Les vistes des del cim són magnífiques.

Continuem camí amunt, en direcció nord, i enllacem amb el camí de la Font Seca.

En un punt del camí, girem a la dreta i ascendim pel rocater amunt, amb camí no definit, fins arribar a la Serra de Sant Joan, on fem una curta anada-tornada per la carena de la serra per assolir un cim secundari.

Resseguim la carena de la Serra de Sant Joan en direcció nord i assolim el cim de la Serra.

Continuem per la serra en direcció nord-oest. Uns metres abans d’arribar a l’ermita de Sant Joan, ens trobem una roca de conglomerat que ascendim grimpant.

Visitem l’ermita de Sant Joan.

Tot seguit, descendim per un vessant de conglomerat en direcció sud, amb camí no definit, que desemboca en un corriol estret envoltat de vegetació.

Aquest corriol passa per dos trams equipats amb cordes i ens duu a la bonica ermita de Santa Caterina, utilitzada com a petit refugi.

Continuem pel corriol, en sentit ascendent, i ascendim pel conglomerat per culminar l’allargada Miranda de Sant Pere, amb unes vistes fantàstiques.

Reculem per on hem vingut i girem a l’esquerra per ascendir grimpant a la Miranda de Santa Caterina o Miranda de Sant Joan pel seu vessant est.

Descendim pel vessant nord-est de la Miranda, travessem dos “mal passos” i pugem a la Punta Pam a Pam pel seu vessant est. Des d'allà albirem la Canal del Llorer, el Serrat de l’Artiga Alta i el Serrat de Pollegons a sota.

Tornem per un dels dos mal passos per on hem vingut i assolim una cota secundària en direcció sud-oest.

Tornem enrere i, en lloc de travessar l’altre mal pas, hi passem per sobre flanquejant la Miranda Xica i ascendint progressivament en direcció est.

Continuem ascendint, cada cop amb més pendent, i grimpem en direcció nord-est fins assolir un collet al peu del Mirador de Sant Joan. Caminem uns metres en direcció sud-oest i arribem al Mirador de Sant Joan. Les vistes són esplèndides.

Retrocedim uns metres per on hem vingut i ascendim a la Miranda Xica pel seu vessant est. És una grimpada fàcil.

Descendim pel mateix camí, visitem un antic pou i ens plantem al peu sud de la imponent Miranda de Santa Magdalena.

Grimpem amunt ascendint pel seu vessant sud, anant amb cura perquè el primer tram té un fort pendent i és una mica exposat. Continuem amunt, cada cop amb menys pendent, per la carena que duu al cim de la Miranda de Santa Magdalena. Dissortadament, ens ha pujat boira i no podem gaudir de la panoràmica.

Descendim de la Miranda de Santa Magdalena seguint un camí pel seu vessant nord i arribem a un collet entremig de la Miranda de Santa Magdalena i la Magdalena Superior. En lloc de continuar pel corriol, anem en direcció nord i grimpem a l'Ullal de la Magdalena.

La grimpada a l'Ullal és curta però una mica vertical. Cal pujar amb cura, i especialment cal descendir assegurant preses a mans i peus.

Des del collet, anem en direcció sud-est enllaçant amb un corriol que seguim en sentit descendent i que arriba a les ruïnes de l'ermita de Santa Magdalena.

Continuem pel corriol en sentit descendent i en direcció sud-est. En arribar a una bifurcació, ens trobem davant de la Roca 407, que grimpem pel seu vessant nord-oest.

Aquesta vessant de la Roca 407 és una mica humida, i per tant, cal pujar amb compte. Sortosament, hi ha uns arbres sobresortint de la Roca que ens ajuden molt a pujar. És recomanable aprofitar aquests arbres tant per pujar com per baixar de la Roca.

Tornem al corriol descendent, baixem unes escales esculpides a la roca i ens dirigim a la canal que separa la Miranda de Santa Magdalena de la Roca 408.

Ascendim per aquesta canal, una mica descomposada, ajudant-nos dels arbres i arrels. Arribats a la part superior de la canal, només cal fer una grimpada per assolir el cim de la Roca 408.

Descendim pel vessant sud-est de la Roca 408, sense camí definit, i la flanquegem pel seu vessant sud.

Visitem les ruïnes de l'ermita de Sant Joan i de l'ermita de Sant Onofre, aquesta última ubicada a una lleixa-balma espectacular de la Roca 408.

Baixem per unes escales esculpides a la roca en sentit sud i descendent, que segueixen el Torrent Fondo, entre la Roca 407 i la Roca 408, fins arribar a un camí que voreja el vessant sud de la Roca 407.

Ens desviem del camí prenent un corriol a l'esquerra, que flanqueja la Roca 407, i arribem a un collet on s'alcen majestuosament les ruïnes de l'ermita de Sant Jaume, al vessant nord-est de la Gorra Marinera.

Grimpem conglomerat amunt i visitem les ruïnes, on hi trobem una petita cisterna d'aigua. Continuem uns metres amunt i visitem l'esplèndid Mirador de Sant Jaume, amb vistes extraordinàries sobre el Monestir de Montserrat, l'Elefant i la Mòmia.

Desgrimpem per la nostra dreta, a tocar de la Roca Marinera, per on el pendent és més suau i hi ha pedres que formen uns esglaons que faciliten el descens.

Per pujar a la Roca del Funicular, la flanquegem i ascendim pel seu vessant sud. El tram inicial és una mica vertical i cal pujar assegurant preses. Una alternativa és pujar pel vessant est, amb menys pendent i força més senzill.

Descendim de la Roca del Funicular pel vessant est.

Caminem per sobre de la carena de conglomerat en direcció est i descendent, passant pel costat del funicular.

Passat el Funicular, en lloc de seguir el Camí de les Ermites, ens desviem a l'esquerra i pugem a la Serra Llarga. Ascendim a dues roques / cotes secundàries.

Continuem per la Serra Llarga, evitant el Camí de les Ermites tant com es pot, i caminem per la carena de la Serra, en alguns trams sense camí definit. Ascendim a 4 roques / cotes.

Tornem al Camí de les Ermites, que travessem, i ens enfilem a les Roques del Camí de les Ermites, on ascendim a 3 roques.

Anem en direcció sud pel Serrat dels Monjos, passant per alguns trams amb camí poc definit, i seguim un corriol que ens duu a la Creu Nova dels Escolans, emplaçat sobre una cota secundària.

Continuem pel Serrat dels Monjos, amb camí poc definit en alguns trams, gaudint de magnífiques vistes del Serrat de les Garrigoses, al qual hem ascendit a l'inici de la ruta.

En arribar a l'extrem del Serrat, retrocedim i prenem un corriol a la dreta en sentit descendent. Cal estar atents a la traça, perquè el corriol no és evident i és fàcil passar-se de llarg. Una fita de pedres ens ajuda a identificar el trencall.

Continuem en sentit descendent pel Camí de la Quadra de Sant Miquel, molt bonic, amb vistes esplèndides, i ens desviem a l'esquerra arribant a La Fita, un pal telefònic antic ubicat sobre una roca en un petit coll.

Continuem pel mateix corriol, grimpant amunt en algun tram i amb un petit pas equipat amb una prima corda metàl·lica recoberta de plàstic, i assolim el cim del turó del Tron de l’Espasa o Turó Verd.

Retrocedim per on hem vingut i girem a l'esquerra abans d'arribar a La Fita, per un camí descendent molt poc definit, on baixarem per on puguem, fins arribar al Camí del Forat.

Seguim el Camí del Forat, molt bonic, fent ziga-zagues, i enllacem amb el Camí de les Feixades. En un punt del camí, ens desviem uns metres a mà dreta per veure l'inici de l'aventurer Pas de la Barra.

Continuem pel Camí de les Feixades, sota imponents parets de roca, passant pel costat de les Coves del Salnitre de Collbató, fins arribar a l'aparcament, finalitzant així aquesta fabulosa ruta.