Montserrat: Camí de les Feixades - Torrent Fondo - Cresta de la Font dels Escolans - Camí Vell - Drecera de Fra Garí

Ruta trepidant, intrèpida i molt aventurera per racons amagats de Montserrat només freqüentats per les cabres.

Primer remuntem la part inferior del Torrent Fondo, on cal superar diversos passos equipats amb cordes i cadenes, algun d'ells desafiant.

Tot seguit, recorrem la Cresta de la Font dels Escolans, una cresta situada entre el Torrent Fondo i el Torrent de la Font dels Escolans. No hem trobat cap altra ruta a wikiloc que recorri aquesta cresta, i tampoc hem trobat cap fita ni ancoratge al llarg del camí, fet que ens fa pensar que potser som els primers en recórrer-la.

De fet, no hem trobat el nom d'aquesta cresta en cap mapa. L'hem batejat com a "Cresta de la Font dels Escolans" perquè puja paral·lela al Torrent de la Font dels Escolans.

És una cresta amb molts canvis de ritme, moltes grimpades i desgrimpades, un ràpel de 6 metres i una espectacular roca foradada al mig de la cresta. La majoria de grimpades són de grau II i grau III, però hi ha un parell de grau IV. Nosaltres només ens hem encordat en un punt.

Quan vam planejar recórrer aquesta cresta no sabíem amb què ens trobaríem ni si la podríem completar. La veritat és que ha valgut molt la pena. No hem trobat cap obstacle insalvable i ens ho hem passat molt bé.

Si t'agraden les crestes, els passos equipats, i grimpar i desgrimpar per terreny montserratí, aquesta ruta t'encisarà.


___________________________

BREU RESSENYA:

Deixem el vehicle a l'aparcament de l’Àrea de Lleure de La Salut. Ascendim per graons, recorrem un tram de carretera i passem sota les
Coves del Salnitre. Anem dreta avall per enfilar el Camí de les Feixades, que ens duu a la desembocadura del Torrent Fondo. Remuntem el torrent, començant per un pas molt estret equipat amb cadenes per dins d'una cova. Continuem superant diversos passos equipats amb cordes i cadenes, incloent el Pas de la Barra. Continuem Torrent Fondo amunt fins un punt on ens desviem a la dreta i sortim del torrent. Iniciem aquí l’ascensió cap a la cresta. Anem fent diverses grimpades, superant llastres i ressalts de conglomerat fins que ens situem a l’inici de la Cresta de la Font dels Escolans. Ascendim per la cresta, fent nombroses grimpades i desgrimpades. En un pas una mica vertical i de preses fines, ens encordem. Accedim a la cova d'una Roca foradada enmig de la cresta, amb unes vistes sensacionals. Continuem grimpant cresta amunt, fent un Ràpel de 6 metres, lleugerament volat. Després de superar alguns ressalts, finalitzem la cresta i travessem una zona de bosc i matolls. En pocs metres, enllacem amb elCamí Vell de Collbató a Montserrat, que resseguim, tot creuant el Torrent de Sant Joan i el Torrent de Santa Caterina. Passem a prop de la Font Seca, continuem pel camí vell i passem pel costat d'un avenc. Prenem una drecera a l'esquerra, continuem avall desgrimpant per la Drecera de Fra Garí i accedim al Mirador de Fra Garí. Poc després, el pendent se suavitza i prenem senders i corriols que ens duen a l'Ermita de la Salut. Ens refresquem a una font i arribem al punt on hem aparcat el vehicle.


___________________________

A TENIR PRESENT:

Les parts més difícils de la ruta són:
- Les grimpades i passos equipats del Torrent Fondo i Pas de la Barra. Alguns passos són desafiants i cal tirar de braços
- Algunes grimpades i desgrimpades de la Cresta de la Font dels Escolans

Com que per aquesta cresta no hi passa ningú, en alguns ressalts de roca hi hem trobat còdols que estan solts. Cal estar atents i comprovar que les preses són sòlides i que aguantaran el nostre pes

Per tot plegat, he qualificat la ruta com a "Molt difícil".

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats als passos equipats, a canals montserratines i a grimpades. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipat amb material de ràpel: talabard, vuit o ATC o revers, assegurador, bagues, mosquetons, casc i guants.

No cal dur peus de gat. Convé dur calçat de muntanya amb bona adherència a la roca.

Cal dur una corda de 20 metres o més.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol fer la ruta més senzilla, es pot retornar pel Camí Vell de Collbató a Montserrat, en lloc de baixar per la drecera de Fra Garí.

Alguns dels ressalts de roca de la Cresta de la Font dels Escolans es poden vorejar per la dreta, si els trobes massa difícils.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 3 parts:
1) Camí de les Feixades i Torrent Fondo
2) Cresta de la Font dels Escolans
3) Camí Vell i Drecera de Fra Garí


1) Camí de les Feixades i Torrent Fondo

Deixem el vehicle a l'aparcament de l’Àrea de Lleure de La Salut. Resseguim un corriol amb graons, en sentit ascendent, i enllacem amb la carretera que duu a les Coves del Salnitre.

Caminem uns metres per la carretera en lleuger ascens i tot seguit pugem en direcció a les coves per graons de pedra que serpentegen amunt.

Passem prop de l'entrada de les Coves del Salnitre, però passem de llarg sense accedir-hi.

Anem dreta avall i encetem el Camí de les Feixades, que ressegueix una immensa paret de roca pel vessant sud.

Al cap d'uns centenars de metres, el camí gira lleugerament cap a l'esquerra i creua el Torrent Fondo. En aquest punt, ens desviem a l'esquerra i remuntem el torrent uns metres, deixant el Camí de les Feixades.

Ben aviat trobem un caos de roques que forma una estreta cova equipada amb cadenes. Ajudant-nos amb les cadenes, ascendim per la cova i sortim d'aquesta per un espai molt estret, per on hem de passar sense la motxilla.

Sortim de la cova, vorejant una roca i ens plantem davant d'una paret de roca equipada amb cadenes que van tirant cap a l'esquerra tot remuntant el torrent. Superem aquest pas equipat tirant de braços i ajudats per les bones preses que hi ha pels peus.

El segon pas és una grimpada curta però difícil i incòmoda, perquè està lleugerament extraplomada. Abans hi havia una corda per superar aquest pas, però algú l'ha retirat.

Continuem remuntant el torrent fondo, ara per un nou pas equipat amb cadenes. Aquest pas té parets més llises que el primer, i per tant és més tècnic. Cal fer força amb els braços.

El següent pas equipat que trobem és l'anomenat Pas de la Barra. És una típica xemeneia montserratina, de parets allisades per l'acció de l'aigua, equipada amb cadenes i una petita estructura de ferro collada a la paret de roca. És un pas que fa respecte des de sota, però és més fàcil del que sembla.

Caminem torrent amunt, ara sense més obstacles que alguna grimpada, tot resseguint els meandres del Torrent Fondo.

Arribem a un pas equipat amb corda, una mica incòmode perquè la base és estreta i les sabates s'hi queden encaixonades. Una alternativa és grimpar per la banda esquerra del pas equipat.

Arribem a un típic sifó montserratí, de parets molt llises i moldejades per l'acció de l'aigua, equipat amb una llarga corda nuada. És el pas equipat més llarg de tots. Ascendim tirant de braços, tirant el cos una mica enrere i col·locant els peus selectivament.

Pocs metres després arribem al darrer pas equipat, en aquest cas amb dues cordes nuades. És un pas molt curt però incòmode i molt tècnic, perquè les dues parets del pas estan inclinades cap a l'esquerra, fet que dificulta pujar per oposició. Cadascú de nosaltres ha pujat de forma totalment diferent.

Un cop superat el pas, continuem caminant Torrent Fondo amunt, fent alguna grimpadeta.



2) Cresta de la Font dels Escolans

En el punt indicat a la traça, una faldilla de roca s'alça a la nostra esquerra al Torrent Fondo. Aquí sortim del torrent i iniciem l'ascensió cap a la cresta.

Fem una grimpada de grau III per la roca uns metres i tot seguit fem un flanqueig a la dreta.

Ens situem davant una nova paret de roca inclinada. Grimpem amunt (grau III), amb bones preses.

Ens desplacem a la dreta uns metres i ascendim per una llastra de conglomerat (grau I i II). La roca és de bona qualitat excepte en un punt on està una mica solta.

Topem amb un ressalt de roca del que sobresurt una "berruga de roca". Grimpem amunt, flanquejant la berruga per la dreta.

Poc després superem un ressalt i ascendim per una llastra de conglomerat, on trobem algun tram una mica descompost. Progressivament ens anem acostant a l’inici de la cresta.

Una mica més d'ascensió i arribem al peu del primer bloc de roca de la Cresta de la Font dels Escolans, format per dues fileres de roca travessades per una canal enmig. Enfilem la canal i grimpem (grau III) uns metres. Tot seguit, ens desplacem a la filera de roca de l'esquerra i continuem caminant cresta amunt.

Trobem un nou ressalt. Fem una nova grimpada de grau III, vigilant amb les pedres soltes que trobem de tant en tant. Es nota que per aquesta cresta no hi passa ningú més que les cabres, perquè trobem còdols solts a la roca.

Caminem cresta amunt (grau I i II) fins arribar al peu d'un ressalt en forma de diedre. Superem el ressalt fent oposició als dos costats del diedre. Tot seguit, superem un ressalt amb molt bones preses però on alguns còdols estan solts.

Continuem amunt, fent un petit pas de la fe entre dos blocs de roca. Progressem per la cresta trobant el primer repte: una placa amb força verticalitat. Grimpem pel cantó dret, amb bones preses.

Iniciem un tram pla de cresta, però més espadat, on la cresta és més estreta i presenta major caiguda a banda i banda. A partir d'aquí iniciem un reguitzell de grimpades, desgrimpades i flanquejos, mentre anem progressant cresta amunt.

Arribem a un pas vertical, de grau IV, el més difícil de la cresta, especialment en el primer tram, on les preses són primes. Ens encordem i el superem .

Continuem grimpant amunt i fent algunes desgrimpades, fins que arribem a un enorme bloc de roca que s'aixeca sobre nostre. El flanquegem per la dreta i accedim a una espectacular Roca foradada que travessa la cresta per sota. Les vistes des d'aquí són fabuloses.

Reculem i ascendim pel bloc de roca, superant un curiós i vertical ressalt facilitat per l'abundància de bones preses.

Continuem cresta amunt, caminant en alguns trams i grimpant en altres (grau I i II). Aquí la cresta s'eixampla durant uns metres.

Ben aviat, però, es torna a fer estreta. De fet, fem una desgrimpada una mica delicada pel tram més estret de tota la cresta. Tot seguit fem una nova grimpada seguida d'una segona desgrimpada delicada, en un tram també estret. Aquestes dues desgrimpades es poden vorejar per la dreta (cantó est).

Flanquegem una agulla desgrimpant per la dreta i fem una nova grimpada vertical, de grau III. És la darrera grimpada d'envergadura de la cresta. Des de sota sembla difícil, però és força més fàcil del que sembla, perquè les preses són grosses i abundants.

Per davallar d'aquesta agulla, muntem un ràpel de 6 metres a un parabolt. És curt però divertit, atès que és lleugerament volat.

A partir d'aquest punt, la cresta s'eixampla i s'amansa. Només ens resta superar alguns petits ressalts. Després entrem en un tram de bosc i matolls, força transitable i enllacem amb elCamí Vell de Collbató a Montserrat.



3) Camí Vell i Drecera de Fra Garí

Iniciem un descens progressiu pel Camí Vell. En un punt on hi ha un mirador natural, ens aturem per contemplar la cresta que acabem de fer. Des d'aquí impressiona força.

Creuem el Torrent de Sant Joan, que aquí canvia el nom a Torrent Fondo, i uns centenars de metres després topem amb el Torrent de Santa Caterina, que resseguim uns metres.

En el punt on es troba la Font Seca, sortim del torrent anant a la dreta, per continuar pel Camí Vell, aquí en sentit ascendent.

Quan arribem al peu del Serrat del Penitent, trobem l'Avenc Petit de la Costa Dreta just al cantó dret del camí.

Continuem recte uns pocs metres i ens desviem a l'esquerra, per prendre una costeruda drecera descendent que recorre una carena.

Quan tornem a enllaçar amb el Camí Vell, no el resseguim, sinó que tirem esquerra avall per la Drecera de Fra Garí.

Davallem per aquesta esplèndida drecera, fent diverses desgrimpades i gaudint de les vistes des del Mirador de Fra Garí.

Després d'uns metres més desgrimpant, enllacem amb un sender i arribem a una bifurcació. Continuem recte i prenem pocs metres més enllà un sender a l'esquerra.

Passem per unes estaques de fusta entrelligades amb cordes i davallem per un corriol fins arribar a la carretera.

Pugem per uns graons de pedra i accedim a l'Àrea de Lleure de l'Ermita de la Salut. Allà ens refresquem en una Font i en pocs metres arribem al punt on hem aparcat el vehicle.