Monte Viso, pels llacs de Forciolline

Monte Viso, Monviso, Mont Viso, il Re di Pietra... li diguem com li diguem, aquesta és sens dubte LA muntanya més emblemàtica dels Alps del Sud. Un dels cims més prominents i aïllats de tots els Alps. Destacant com un far des de bona part de l'arc alpí, supera per més de 400m qualsevol cim a 60km a la rodona.

La via normal d'aquest cim, cotada com a PD-, pot ser accessible a gent amb experiència a l'alta muntanya i grimpades mantingudes, sense necessitar coneixements tècnics d'alpinisme si les condicions són apropiades (sense neu) i ens veiem amb cor de desgrimpar-la. No obstant, no s'ha de menysprear aquest cim en absolut i aquí en llistem alguns motius:
- L'alçada: amb 3841m no és un 4000 però les condicions meteorològiques poden ser similars. Especialment si el cim queda tapat per la nebbia (boira). És habitual que les boires que de matinada cobreixen la plana italiana del Piemonte cobreixin la muntanya ja des de primeres hores del matí. Caldrà planejar una ascensió de matinada i amb les primeres llums si volem intentar assegurar les vistes.
- És habitual trobar neu en alguns trams de la via normal fins entrat l'agost, o fins i tot que aguanti tot
l'estiu. Això dificulta o fa molt exposat algun tram en cas de no portar grampons i piolet. És per això que molta gent els carrega a la motxilla vagin quan hi vagin, excepte si sabem d'informació recent i fiable que no trepitjarem neu.
- De la mateixa manera, tot i que la via normal són uns 500m de grimpada contínua i amb certa exposició, la majoria de trams són senzills... amb l'excepció de les dues xemeneies clau, on trobarem passos de III. La sensació d'exposició en aquestes, però, no és gaire elevada ja que a la base tenen una mica de replà. La principal dificultat és que la roca està bastant pulida pel pas abundant de gent. Cal tenir en compte que hem de veuren's capacitats per desgrimpar-ho gairebé tot. No tot està preparat per rapelar.

Se sol considerar com inici de la via normal el Bivacco Andreotti, una petita cabana metàl·lica enganxada a la paret. Com està molt exposat a caiguda de pedres, està prohibit passar-hi la nit i queda reservada a ús d'emergència exclusivament. Hi ha risc real de que un despreniment xafi la cabana (segons em va comentar una persona, no seria el primer cop que passa). Per tant, tenim dues opcions habituals per passar nit: el refugi Quintino Sella (guardat, cal reserva) i el Bivacco Forciolline / Boarelli (lliure, 16 places). En cas que aquest darrer estigui ple, a 1h aprox. hi ha un altre refugi lliure: el Bivacco Berardo (9 places apretades). La part positiva de fer nit al refugi lliure Forciolline és que evitarem el descens del Pas des Sagnettes per anar a buscar la via normal (i la posterior remuntada) i que podrem sortir a l'hora que considerem apropiada, evitant les masses de gent. La part negativa, com ja sabreu, que cal carregar més coses per passar la nit, el sopar, i que ens arrisquem a no trobar lloc...

Finalment, l'aproximació al Bivacco Forciolline recomano fer-la al revés que nosaltres: pujar pel Sentiero E. Nicoli i baixar per on el Bivacco Berardo en cas de voler-la fer "circular". La baixada del E. Nicoli es fa dura després del cansanci acumulat perquè és tot pedres i blocs fins a la vall, mentre que l'altre té sender més còmode. Nosaltres vam pujar pel Bivacco Berardo perquè volíem veure si estaria obert i com era, en cas que el Forciolline estigués tancat o ple.


AGOST 2021
DIA 1: 5h
- Bivacco Berardo: 3h
- Bivacco Forciolline: 1h
(+30 min opcionals per Guglia delle Forciolline)
DIA 2: 9h
- Bivacco Andreotti: 1h 15
- Monte Viso: 1h 30 (ritme alt!)
- Bivacco Andreotti: 1h 15
- Bivacco Forciolline: 1h 10
- Castello: 3h