Mont-Perdut (3.355mts), accés per la ruta del bus de Nerin.

Mont-Perdut, excel·lent i magnífic cim, és el tercer gegant de Pirineus però d'accés molt més exigent tan tècnica com físicament que els seus predecessors Aneto i Posets.
Des del Bus fins a Gòritz és un passeig espectacular, una mica de desnivell+ a l'inici però molt planer tota la resta i a llargs trams sense camí, millor dur track, les vistes mentrestant ja ens diuen que la ruta val l'esforç, espectaculars!, deixem el mirador per a la tornada doncs segur que sobrarà temps.
A partir de Refugi la dificultat canvia radicalment, comença la forta ascensió que a més és molt tècnica, qualifico la ruta de difícil per les contínues grimpades que anem trobant tot el llarg del camí, algunes de només mà a terra i d'altres de més difícils, algun punt té la dificultat afegida d'estar la roca tan polida (pel pas de milers d'excursionistes) que dificulta molt el que serien fàcils prèses per a peus i mans, RELLISQUEN, es compliquen les grimpades, perfil de roques super polits, com encerats, també hi ha molts trams que cal seguir fites doncs és tot roca i pedres i el camí desapareix, també cal esmentar que la famosa Escupidera té el nom molt ben posat, realment es fa interminable i extremadament lenta i fatigosa, de les de "dos passos endavant i un enrere", talment sembla que t'escup, la baixada d'aquesta és més agraïda doncs la grava esmorteix les passes, hi ha algun tram completament pelat de grava i cal evitar-los, són molt verticals i rellisca moltíssim, impossibles, cal anar cap a les vores i superar-los per la grava i pedres, és molt millor, també sobretot baixant.
Quan superem l'Escupidera ja som pràcticament dalt, manquen només cinc minuts des de coll a cim per camí tarter de suau pendent, arribem a cim, hi trobem un malmès vèrtex i un pupitre en ferro corten amb un drac i un cavall amb genet en ple combat, és un St.Jordi, no sé ben bé què vol representar aquí, però és al·legòric d'un centre excursionista, hi consta el nom i alçada del cim, el més espectacular però són les vistes, fem fotos i abraçades, ens hi quedem una estona gaudint-ne mentre fem un petit mos.
La tornada la fem més o menys pel mateix camí, potser retallem fent alguna desgrimpada més entretinguda també fàcil, badem i ens refresquem a l'Estany Glaçat, també ho fem de tornada a Refugi, les begudes són ben fresques i a preu molt raonable, només queda retornar cap a la parada del Bus que ho fem tranquil·lament en dues hores parant també al mirador, té unes vistes impressionants, majestuoses, val la pena de romandre-hi una estona.
El Bus de Nerin cal reservar-lo amb temps, quasi sempre va ple, surt a les 7h de Nerin i torna a recollir el personal a les 20h, no hi ha cap més hora ni per pujar al matí ni per baixar al vespre, hi ha temps de sobres per fer cim per a tothom.
La cobertura mòbil és inestable, com sempre els waitpoint us donaran també informació addicional.
Gaudiu-ne amb respecte i en la millor companyia tant com jo amb Gina, Cris i Xavier, una forta abraçada.
Salut i bones rutes.