Miranda dels Ecos i Albarda Castellana per Canal de St.Jeroni i Canal dels Micos, des de Sta.Cecília.

Ruta agosarada per assolir cim Albarda Castellana (1.177mts / Sostre Comarcal del Baix Llobregat) pujant per Canal de St.Jeroni, i cim Miranda dels Ecos (1.223mts - Anoia/100cims) pujant per Canal dels Micos.
Val a dir que la qualificació de Difícil no és gens exagerada doncs és un recorregut completament tècnic des d'inici fins a final.
La Canal de St.Jeroni és de les que engresquen, divertida, entretinguda, tècnica i força exigent, és fàcil de seguir i força dreta, cal això sí, estar avesat en aquest tipus d'ascensió amb grimpades i força als braços. Després, assolir Albarda Castellana us semblarà un joc de nens, però, les vistes des de cim cap a la Tebaida i el Tebes Montserratí no us deixaran pas indiferents, una meravella, no m'estenc a nomenar totes les agulles que s'hi albiren.
Tornem cap a coll de La Portelleta i baixem cap a vorejar El Camell i enfilar cap a Portell de Migdia, una mica abans ja trobem el camí cap a Canal dels Micos, comença amb una estreta i llarga escletxa en la qual prosperar es fa difícil (no hi ha cap mena de cadena ni corda com abans), seguim amb un tram vertical en què un Teix, tot i barrar el pas, ens ajuda a ascendir però molt dificultosament, acaba amb un fàcil però molt aeri i estret flanqueig on ens podem fermar amb un cable d'acer, després seguim en forta, descomposta i relliscosa pujada on en un tram de placa rocosa ens ajudem d'una llarga corda gruixuda instalada, ja més amunt i sempre mirant de seguir les marques grogues als arbres, arribem a l'extrem nord de Miranda dels Ecos, petita grimpada i ja som dalt, conglomerat montserratí de forma allargada, arrodonida i estreta que fa la sensació de poder sortir a volar, espectacular, una meravella de vistes a tot el voltant que dimensiona la miraculosa joia qu'és Montserrat, esclatem de satisfacció, fotos i avall, el descens és igual de dificultós que l'ascens, ho fem amb molta cura i molt a poc a poc.
Arribem a La Portella i enfilem avall per la Canal de la Font del Llum, passant per aquesta (no raja gens) i sortint a carretera per unes escales fins a un tram curt d'asfalt, pla i estable, que s'agraeix després de tantíssim camí tècnic.
Arribem a cotxes més que contents i satisfets del repte assolit i sense cap incidència doncs el risc hi és.
La cobertura mòbil és inestable com sempre passa a les canals de Montserrat pels rebots de senyal, els trams més lents no han estat comptabilitzats com temps real així com el desnivell a guanyar que són uns 890+.
Per accedir al punt d'inici només heu de clicar la finestra just sobre la foto de portada.
Gaudiu-ne en boníssima companyia tant com jo.
Salut i bones rutes.