Miranda dels Ecos (100 cims FEEC)

Espectacular ruta d'anada i tornada a un dels miradors més emblemàtics del Massís de Montserrat. Està disenyada la ruta més curta i ràpida d'ascensió a la Mirands dels Ecos. Pels constans rebots del senyal de GPS la mesura de distància i desnivell està sobrestimada. La distància a desnivell reals son de 4,5kms i 550m aproximadament. Es tracta d'un itinerari curt, pendent i exigent des del punt de vista físic, però particularment tècnic. Transcorre per 4 canals, la primera de les quals (Canal de la Font del Llum) forma part de l'aproximació fins el Portell de Migdia, essent costeruda però senzilla (es fa caminant), mentre que les 3 següents formen part de l'ascensió i on la grimpada protagonitza la progressió. Aquestes esdevenen una seqüència que es descriu a continuació:
La primera canal d'ascensió és la Canal del Mico. Comença amb un pas molt estret de grau II que se supera per oposició. Després d'una rampa senzilla s'arriba a una paret d'uns 3m superable grimpant per les branques d'un teix. Aquest és el punt més tècnic de tota la ruta. Amb un bon posicionament de mans i peus es pot superar sense un esforç físic gran. Cal considerar que la superfície està molt polida i s'ha d'assegurar bé el posicionament.
La transició de la Canal del Mico a la tercera canal és una placa de bones preses que se supera primer en ascensió i després en travessia. És molt exposada, però està protegida per un cable de vida. La canal no és gens difícil, però és incòmoda de recòrrer pel tipus de sòl (barreja de fullaraca, sorra, paret de conglomerat i còdols). Cal parar atenció a la marca groga que obliga a sortir de la canal cap a l'esquerra (en cas contrari s'arriba en uns 30m a un collet sense possobilitat de progressió). La transició entre la tercera i la quarta canal és una travessia en direcció sud per una paret de conglomerat amb certa exposició on cal parar atenció al terra, ja que hi ha punts amb sorra i pedra solta que pot fer lliscar. La quarta canal té una llarga placa de conglomerat, d'una 50m, on es progressa grimpant. No és difícil però cal parar atenció als detritus que poden fer lliscar. A mitja pujada es troba un llarg tram de corda que facilita la progressió fins a la part superior de la placa. Al final d'aquesta canal s'arriba a un collet amb vistes a la cara nord de Montserrat, on seguint les marques grogues a l'esquerra es progressa per la carena uns 60m vers el cim.

Aspectes logístics i tècnics:
La ruta s'inicia a les proximitats del Monestir de Santa Cecília. Dels 4 estacionaments, el més proper a l'inici de la ruta dels quals és el tercer venint des de Monistrol (és a dir, el segon passat Santa Cecília.
Hi ha una font (Font del Llum) aproximadament al Km. 1, però desconeixent el seu cabal i sent una ruta curta és recomanable portar-hi aigua suficient considerant la previsió de temperatures (a l'hivern amb 1L n'hauria de ser suficient).
El primer tram de l'aproximació transcorre pel camí de l'Arrel, amb escassos canvis de cota m. Cal seguir les indicacions de GR (ja que és un tram del GR172). En una interesecció molt ben indicada es pren a esquerra el Camí de la Font del Llum, que guanya cota amb pendents moderades (del 15% aproximadament) fins a la font homònima, on es comença a progressar de forma decidida per un tram de canal molt més pendent i de progressió més tècnica, algun punt de recolzamebt de mans, fins arribar al Portell de Migdia. De seguida s'inicia la davallada passat aquest coll, a uns 30-50 cal estar atent a una alzina a mà dreta que té un cercle de pintura groga i una inscripció desdibuixada. Allà arrenca l'itinerari d'ascensió, sovint perdedor i on mereix molt la pena a seguir en tot moment les marques de pintura groga.
El terreny és molt insegur i lliscant, per la qual cosa el calçat més recomanable és la sabatilla d'aproximació, i es desaconsella fer la ruta amb temps insegur o immeditament després de pluges.
La dificultat tècnica no passa de grau II+, però hi ha un pas molt exposat sortint de la Canal del Mico, equipat amb 3 fraccionaments de cable de vida, per la qual cosa és recomanable dur arnés i baga d'ancoratge. Si a l'expedició hi ha persones amb poca experiència, cal valorar la necessitat de portar material per assegurar.
La caiguda de pedres i rocs de dimensions considerables és molt probable, per la qual cosa el casc s'ha de considerar imprescindible. Acompanyar l'equipació amb uns guants de via ferrada pot ser d'ajuda i seguretat pels trams de corda.
El senyal de GPS és molt deficient a partir de la Canal del Mico, per tant cal seguir en tot moment les marques de pintura groga i les explicacions d'aquesta o altres ressenyes.