Maubèrme des de Varradós

El Maubèrme és una d'aquelles muntanyes d'aspecte imponent que, vistes en perspectiva, es difícil no sentir-s'hi atret a visitar-les. En les nostres visites al paratge miner de Liat vam sentir aquesta crida i vam analitzar les nostres opcions. La majoria de les ressenyes aborden l'ascensió des de la cabana de Calhaus o des de la pista de Liat però aquesta no és una via apte per a qualsevol vehicle. Si més no, pel nostre.
Així que hem intentat un abordatge diferent, des del Coth de Varradós, accessible des de la carretera del Saut deth Pish (Arròs) o des de la Pleta dera Llana (Bagergue) apte per cotxes que no siguin massa baixos. Aquesta decisió ens allarga el quilometratge final de la jornada sense afectar massa el desnivell a salvar.

Sortim, doncs, des del Coth de Varradós [2014 m] prenent algun dels diversos senders que surten de la collada en direcció NE. Són senders de peülla que formen un veritable laberint. Aviat a la nostra dreta quedarà un filat de pastor elèctric que no creuarem en cap moment. Planegem pel sender que avança mantenint (més o menys) l'alçada. Aviat trobarem algunes marques del GR (hores d'ara, al catàleg de senders de la FEEC no hi consta cap sender de gran recorregut a la zona) alternades amb unes curioses marques reflectants de color carabassa adherides a alguna de les roques. Durant 2,5 quilòmetres avançarem per un terreny ondulat i tou, de bon caminar, entre brugueroles i ginestes d'escombres que ens permeten veure, enfront, el nostre objectiu: el Maubèrme. A la vessant oposada veurem la llarga Pista de Liat per on hi van els que s’aproximen al Maubèrme en 4x4.
En els darrers 500 metres el camí davalla fins a desembocar en una gran plana de torbera, el Plan de Tor o deth Horn, segons les fonts cartogràfiques [41 min; 1977 m]. Creuem la plana i els braços del riu d'Unhola que hi serpentegen per anar a la vessant oposada i guanyar la pista que hem vist abans [57 min; 2019 m], remuntem fins a una cruïlla [1h; 2048 m] marcada amb un pal indicador: Bagergue, Liat, Montoliu i prenem el sender que mena a aquest darrer destí. El camí a Montoliu comença ample però es va reduïnt progressivament fins quedar en un simple sender, som flanquejant sobre escòries d'antigues mines. Després d'un parell de llaçades [1h 27 min; 2177 m], rebem per la dreta el sender que vé de les cabanes de Calhau, aparcament habitual pels que fan excursions a la zona, que veiem als nostres peus junt amb els 4x4 dels que han començat en aquest punt. A partir d'aquí entrem en un ambient amb desnivells més suaus alhora que el sender es va eixamplant recordant-nos que abans hi transitava maquinària. Aviat el vell camí descriu una ample llaçada que nosaltres evitarem per un sender fitat amb pedres [1h 33 min; 2222 m]. Repetim l'operació tallant dues petites corbes més i desemboquem al Llac de Montoliu [1h 48 min; 2349 m].
A l'esquerra, els Tucs de Crabes i Maubèrme, enfront el pòrt d'Urets i a la dreta els tucs der Òme i de Montoliu.
Prenem el sender a l'esquerra sobre un prat herbós que aviat dona pas a pedra petita. El camí cap al coll és prou evident però nosaltres ens desviem lleugerament a la dreta per a carregar aigua, no tindrem cap altre punt d'aigua en mes de 3 hores. Després de carregar aigua seguim fins al Coth de Maubérme [2h 4 min; 2457 m] i, tot seguit, a l'enllaç amb el GRT52 [2h 27 min; 2528 m].
El sender descriu ara un gran arc a la base del Maubèrme, primer un trajecte sobre tartera a la cara sud i, tot seguit un llarg flanqueig per la cara de ponent per anar a buscar l'entrada de la canal [2h 52 min; 2660 m] al NO que ens durà al cim. La canal és dreta i descomposta, de pedres soltes sobre terra, però no és relliscosa de manera que n'hi ha prou amb anar pas a pas; hi ha més risc en fer caure una pedra que impacti algú que en relliscar i tenir una mala caiguda. Al final de la canal, només resta seguir un curt sender que serpenteja entre gendarmes per arribar a l'ample cim [3h 20 min; 2868 m].
Les perspectives des del cim són espectaculars cap al sud i a l'oest destacant especialment l'ample vall de Liat amb les restes ben visibles de l'activitat minera. Cap al nord, l'Arièja, sol estar tapat per núvols i cap a l'est, la vall de Montgarri queda oculta per les muntanyes que envolten Montoliu.
Emprenem el retorn sobre les nostres passes. Baixem amb cura la canal fins a la base [3h 46 min; 2660 m] seguim pel sender i la tartera i arribem a la intersecció amb el GRT52 [3h 58 min; 2528 m] des d'on continuem a l'esquerra (E) per un llarg flanqueig fins al Pòrt d'Urets [4h 16 min; 2547 m].
Al bell mig del coll hi ha el que sembla una vella cabana de pedra, dins s'hi amaga un acollidor refugi lliure amb lliteres de fusta i estufa amb capacitat per a 4 o 5 persones. Al sud del coll hi ha les runes d'una antiga construcció minera.
Continuem la volta al Montoliu seguint ara el GR211-5, sender que aprofita la plataforma de l'antic tren miner, els carrils són ben visibles en diferents trams i salva els ressalts rocallosos mitjançant tres petits tunels [4h 20 min; 2547 m]. El camí ens duu fins a les mines abandonades [4h 27 min; 2545 m], un terreny desestructurat i inestable on hi trobem edificis arrunats, trinxeres, bocamines, galeries, restes de ferralla i amassos d'escòries. En un parell d'ocasions vam caminar sobre els elements d'estintolament de galeries arrunades.
Pel que sabem, les mines d'Urets (de minerals de zenc i plom) van arribar a tenir fins a 24 bocamines de les quals des del nostre recorregut hem vist no menys d’una dotzena. Algunes altres s'endevinen darrera els enderrocs. El mineral extret era dut en un trenet miner fins al Pòrt d'Urdets des d'on es baixava a Eylie (Arièja) mitjançant un telefèric del que encara en resten alguns dels suports.
Un cop atravessat aquest museu a l'aire lliure del passat industrial de l'alta muntanya aranesa reprenem el trajecte circular entorn el llac, aviat deixem el GR [4h 46 min; 2458 m] per arribar-nos al torrent veï on refrescar-nos i carregar aigua i continuem fins al llac per un vell camí miner i el sender de peülla que ressegueix el marge de la làmina d'aigua fins al desguàs on tanquem el cercle [5h 1 min; 2349 m].
Toca ara resseguir el mateix camí d'aproximació. Baixem per sobre la cometa de Calhaus, enllacem amb el sender que travessa l'escorial de pedra negra (que, com era de témer, és un forn a ple sol) cal passar-hi ràpid, arribem al Camin de Liat [5h 42 min; 2070 m] i descendim pel marge de la pista fins al Plan de Tor que atravessem [5h 55 min; 1985 m]. Ens resta només desfer els tres quilòmetres de camí cap al coth de Varradós on haviem aparcat el nostre cotxe [7h 2 min; 2014 m]