Maubèrme circular des de Montgarri passant per les mines
near Baguerge, Catalunya (España)
Viewed 678 times, downloaded 53 times
Trail photos
Itinerary description
La ruta comença al refugi de Montgarri, remuntant la Noguera Pallaresa, seguint les marques grogues del Pass'Aran. Anem pujant per una pista fins arribar als Prats de Cabau, on hi ha una casa, d'on surt un trencall a mà dreta. Abandonem la pista, pujem pel costat de la tanca de la casa i arribem a un prat que travessem per un camí a trams poc marcats. Entrem al bosc (l'únic de la ruta) i anem planejant seguint marques grogues i de GR fins la plana deth Horcalh, on hi ha una petita cabana amagada dins el bosc (poc abans hem creuat un filat elèctric).
Comencem a pujar cap a l'est, seguint la vall i el riu de Vernatar. Sembla que arribem dalt el coll després de creuar el riu (sec quan hi vam passar nosaltres), però no és així, realment arribem a la cometa de Montoliu, des d'on es veu el còth de Montoliu 150 metres més amunt .
Quan arribem dalt s'obren unes vistes espectaculars, amb el llac de Montoliu als nostres peus, el Maubèrme en primer terme i al sud-est la cara nord del massís de l'Aneto-Maladeta. Des del coll baixem aproximadament la meitat del desnivell, fins que ens creua el GR, que agafarem cap a la dreta, per pujar cap a la colhada Nera. Ara bé, a l'alçada de les mines abandonem la pujada cap al coll i anem cap a les mines, on farem una volta observant el patromini miner de la zona.
Segurament la part més interessant del patrimoni és la zona de túnels que connecten les mines amb el pòrt d'Urets, que nosaltres anem ressegint. Un cop al coll es veuen les restes de l'antic telefèric que baixava el material fins al poble francès d'Eylie. Al mateix coll també hi ha algunes ruïnes dels edificis miners i una bonica cabana pastoral.
Des del coll seguim cap a l'oest, intenant no perdre altura per les pales de Maubèrme, fins arrribar a un gran creuament de camins, on agafem el que puja cap el Mauberne, resseguint-ne la falda, fins arribar a l'aresta oest, per on es puja per un camí poc marcat i en mal estat. No cal grimpar, però sí que estarem alerta a no relliscar amb les roques.
Des de dalt el cim tindrem una vista privilegiada de la cara nord del Pirineu (només ens queda amagada la zona del Monte Perdido) ja que no es troba ben bé en la mateixa línia.
Desfem el camí, ara baixant, fins arribar un altre cop al creuament de camins, aquest cop seguirem les marques grogues (i una gran pintada a una roca que posa Montgarri) per baixar pel còth de Maubèrme fins al llac de Montoliu. Degut a una placa de neu el camí queda ocult i decidim baixar pel costat. Un cop al llac busquem un bon lloc per fer un bivac i ho anem preparant tot (si anem bé de temps, ens podem banyar al llac).
L'endemà seguim fent la volta al llac fins tornar a trobar el GR, que pujarem un tram que ja havíem fet ahir, fins les mines. Aquí però, enlloc de seguir l'antic camí de les vagonetes seguirem amunt cap a la còlhada Nera (collada Negra, degut al fort color negre de les pedres). Des de dalt el coll tindrem les últimes vistes sobte el massís de la Maladeta i davant nostre se'ns obrirà la vall del Lastoar, amb els estanys Nere deth Horcalh davant nostre.
A partir d'aquí el camí no és gens clar, a estones es troben traces però res massa definit de forma contínua (almenys nosaltres no el vam saber trobar). Voregem els dos estanys i anem baixant, quedant-nos inicialment a la riba esquerra del riu, passant per unes restes d'explotacions mineres, molt més petites que les de l'altre costat del coll. Arribem a una plana, després d'una forta baixada a través de narets (vam trobar el camí en aquesta part). Aquí decidim canviar de riba (un ramat de vaques ens tapa el camí que volem agafar), però ràpidament tornem a la riba esquerra. Ara toca un tram de baixada a través d'herba alta, on assegurarem que on posem el peu sigui ferm. Retrobarem el camí just abans d'encarar una forta baixada on sembla que el camí faci una gran marrada perdent poca altura. El camí ens deixa als peus de la cascada del Pas deth Saut, on el camí es suavitza i torna a estar ben marcat. Anem creuant la plana deth Horcalh fins tornar al pont que vam creuar a l'anada. Des d'aquí només ens queda tornar a entrar al bosc i desfer el camí fins el refugi de Montgarri.
En resum una ruta molt bonica circular, on la pujada és força agradable i fàcil (traient la pujada al Maubèrme), concorreguda la part que es comparteix amb el Pass'aran, però molt solitària la baixada per la vall deth Horcalh. També podem observar el patrimoni miner d'alta muntanya.
Trobarem aigua abundant al llarg del camí, però pràcticament no trobarem cap arbre que ens faci ombra.
Pel que fa a l'orientació no és difícil, excepte la baixada. Ara bé, tot i no haver-hi marques hem de perdre altura buscant el millor camí.
PD: Perdoneu el meu aranès, he intentat mantenir els noms originals, potser he atemptat contra l'aranès, no era la meva idea
Waypoints
Parquing
Parquig proper al refugi de Montgarri per on s'arriba a través d'una pista des de Pla de Beret (6 kms de pista en bon estat) o per la pista, més llarga i en més mal estat, que surt des del Fornet (Pallars)
Església de Montgarri
Antiga església del poble de Montgarri, conservada en molt bon estat. Es troba al costat del refugi dels Amics del Montgarri
Refugi dels Amics del Montgarri
Refugi guardat tot l'any, que formava part de l'antic poble de Montgarri (era la rectoria de l'església). Actualment reformat, s'hi poden llogar bicicletes elèctriques a part d'oferir la resta de serveis típics d'un refugi
Trencall
Just després del pont comencem a fer la ruta circular, pujant per la vall deth Vernatar i baixant per la vall deth Lastoar
Cascada
La cascada més gran de les que creuarem mentre remuntem la vall del riu Vernatar
Còth de Montoliu
Coll sobre el llac de Montoliu, des d'on tindrem les primeres vistes del llac i el Mauberme en primer terme, com de la cara n.ord del massís de l'Anteo-Maladeta amb les seves glaceres
Trencall GR-221
Abandonem les maruqes grogues del Pass'Aran i agafem el GR per anar cap a les Colhada Nera. El primer dia girarem a l'alçada de la mina, mentre que el segon dia seguirem pujant fins arribar al capdamunt de tot del coll.
Antigues mines de Montoliu
Restes de l'antiga explotació minera de la zona, d'on s'extreia zinc i plom (principalment). Es van començar a explotar a finals del segle XIX, en una zona on hi ha múltiples explotacions.
Túnels miners
Antics túnels per on circulaven les vagonetes mineres fins al Pòrt d'Urets, on baixaven en telefèric fins a Eylie. Alguns trams encara conserven els rails en bon estat
Pòrt d'Urets
Pòrt fronterer entre la Vall d'Aran i França on hi ha una cabana pastoral així com restes de la mineria de la zona. D'aquí sortia el telefèric que duia el material fins a Eylie i encara es pot veure la roda de dalt i restes de l'estació de càrrega, així com un parell de pilones a mitja vall. Si mirem cap al sud veiem en primer terme el llac de Montoliu i, al fons, el massís de l'Aneto-Maladeta
Cabana deth Pòrt d'Urets
Petita cabana de pastors (només té una zona comuna, amb preferència pels pastors a l'estiu) oberta tot l'any situada al coll d'Urets. Té una llar de foc al mig, així com una gran finestra al sostre i uns acabats interiors de fusta molt bonics. Hi poden dormir tres persones en bancs i un parell més a terra
Tuc de Maubèrme
Punt culminant de la ruta, que fa frontera entre França i la Vall d'Aran. Té moltes fites a la part superior, força plana i unes vistes privilegiades de les cares nord del Pirineus (es veu l'Aneto al sud, la Pica d'estats al sud-est i el Vignemale al sud-oest). Forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC, dins la categoria d'essencials
Còth de Mauberme
Collada situada sobre el llac de Montoliu, on s'arriba després de superar una forta pujada de pedra negra. Aquest any, a finals de juliol, encara hi quedava una llengua de neu gran (de més d'un metre de gruix)
Vivac
Vam construir un petit muret protector, aprofitant la pissarra de l'entron, amb una exfolació ortoèdrica que permet apilar bé les pedres
Colhada Nera
Coll situat sobre les mines. El seu nom en aranès (collada negra) ve degut al color de la roca, negre fosc.
Estany Nere deth Horcalh
Primer llac que ens trobarem baixant de la còlhada Nera. Estava ocupat per un ramat de vaques, fet que deixava una estampa de postal
Estany inferior Nere deth Horcalh
Estany lleugerament més petit que el seu veí superior, connectats per un petit riu
Mines
Restes de les mines de la cara est de la còlhada Nera, molt més petites que les veïnes de la cara oest o de les del Bolard
Cascada del Pas deth Saut
Gran cascada que marca el final de la baixada pronunciada (-600m en 4km) i on tornema a recuperar el camí clarament marcat
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
Molt detallat, merci!